• Qui som
• Cartera de serveis
• Recerca
• Sessions
• Educació per a la salut

Anomalies dentofacials

La mandíbula i el maxil·lar conformen el terç mitjà i inferior ossi de la cara. A causa d'anomalies en el desenvolupament esquelètic, a vegades es poden observar irregularitats esquelètiques i dentals que afecten aquesta zona.

Aquestes irregularitats, a més de trencar l'harmonia i simetria de l'estructura òssia de la cara, poden ocasionar diferents problemes funcionals com:

• Dolor general: mal de cap i a la boca.
• Alimentació: dificultat per mastegar, mossegar o empassar.
• Dentadura: desgast de les dents, maloclusió.
• Respiració: respiració bucal crònica, sequedat a la boca i possibilitat de patir apnees de la son nocturnes (parades respiratòries durant el son).
• Estètica: aparença facial asimètrica i desequilibrada.

Tipus d’anomalies dentofacials

Retrognatia

La retrognatia és una malformació on s'aprecia una mandíbula amb retrocés. Visualment es pot observar un mentó enfonsat pel que fa a la cara.

Prognatisme

El prognatisme és una anomalia del desenvolupament de la mandíbula en la qual s'aprecia un avanç i projecció cap endavant de la mandíbula pel que fa al maxil·lar superior.

Hipoplasia maxil·lar

Es tracta d'una anomalia que afecta l'os maxil·lar superior, que es troba poc desenvolupat sigui en el sentit horitzontal, vertical o transversal.

Hiperplasia maxil·lar

Anomalia que es tradueix en el desenvolupament exagerat del maxil·lar superior. Pot ser en sentit vertical, causant el "somriure gingival", que implica una exposició exagerada de la geniva de l'os maxil·lar superior o en sentit horitzontal durant el somriure del pacient.

Mossegada oberta

Pot ser anterior o posterior. Parlem de mossegada oberta anterior quan les dents anteriors (dents centrals) no entren en contacte entre ells. Pot ser a causa d'una malposició dental o d'una malposició del maxil·lar superior i la mandíbula. La primera és una causa odontològica mentre que la segona és una causa esquelètica.

La cirurgia ortognàtica

La cirurgia ortognàtica, del grec orthos, "recte" i gnathos, "mandíbula", és una intervenció quirúrgica que s'encarrega de corregir les anomalies dento-crani-maxil·lofacials mitjançant moviments ossis maxil·lars i mandibulars, per aconseguir l'equilibri perfecte entre totes les característiques facials del pacient.

Per tant, la cirurgia ortognàtica s'utilitza per a:

• Anomalies dentofacials (del desenvolupament de la mandíbula i el maxil·lar): la cirurgia ortognàtica és l'encarregada de reconstruir o adequar l'os de la mandíbula o el maxil·lar a una posició equilibrada i funcional. La cirurgia millorarà totes les funcionalitats alterades o impossibilitades causa de l'anomalia, així com l'aparença externa i l'harmonia estructural de la cara. També millora la funció masticatòria al portar les dents a una posició òptima.
• Apnea de la son: una part de la cirurgia per tractar l'apnea de la son es realitza mitjançant cirurgia ortognàtica. El seu objectiu és avançar la mandíbula i / o el maxil·lar per fer més gran el conducte respiratori i evitar o reduir els episodis d'apnees nocturnes.

Ortodòncia i cirurgia ortognàtica

La cirurgia ortognàtica està estretament relacionada amb l'ortodòncia. Per tant, corregir les deformitats dento-crani-maxil·lofacials sempre implica treball en equip entre l'ortodoncista i el cirurgià maxil·lofacial. En l'esquema de tractament convencional, ortodòncia-cirurgia ortognàtica-ortodòncia, l'objectiu de l'ortodòncia preoperatòria és eliminar qualsevol compensació dental existent i proporcionar al cirurgià una estructura estable i adequada entre els arcs superior i inferior per poder dur a terme els moviments esquelètics planificats . El tractament d'ortodòncia posterior a la cirurgia és essencial per establir l'oclusió final adequada.

El seu cirurgià maxil·lofacial, recolzat per l'ortodoncista, li podrà indicar la necessitat de realitzar una cirurgia ortognàtica per resoldre el cas o li indicarà si amb un procés d'ortodòncia el seu problema pot ser resolt sense necessitat d'intervenció quirúrgica. És fonamental la comunicació d'un ortodoncista que valori el cas conjuntament amb el seu cirurgià maxil·lofacial.