Diagnòstic

Es fundamenda en:

Historia clínica.
Exploració física.
Exploracions complementàries.
Estudi anatomopatològic.

Història clínica

a) Tumefacció: L'augment de mida de les glàndules és la manifestació més freqüent dels trastorns de les glàndules salivals i la causa més freqüent de consulta per part dels pacients.

Tumefacció sobtada + edema -> sialoadenitis
Tumefacció episòdica + dolor -> parotiditis crònica recidivant
Tumefacció bilateral asimptomàtica -> sialoadenosis
Massa única de creixement progressiu -> tumor

b) Dolor: símptoma més freqüent.

c) Trastorns de la salivació. La xerostomia (disminució de la producció de saliva) i el ptialisme o sialorrea (excés de segregació de saliva) són també motiu de consulta. L'interrogatori del pacient és essencial per dilucidar la causa de la xerostomia; al nostre medi s'ha de descartar sempre la ingesta de fàrmacs, la radioteràpia prèvia i la síndrome de Sjögren.

Diagnòstic per la imatge

a) Ortopantomografia: especialment útil en casos de sospita de litiasi salival (la majoria són radioopacs).

b) Radiografia oclusal: exploració d'elecció davant la sospita d'una litiasi del conducte de Wharton.

c) Sialografia: consisteix en una exploració radiològica després de la injecció d'un mitjà de contrast, mitjançant l'ostium o desembocadura del conducte de la glàndula, i que es distribueix a tot el sistema de conductes glandulars. Ha perdut preponderància davant tècniques com la tomografia computada, la ressonància magnètica i, més recentment, la sialoendoscopia diagnòstic-terapèutica.

d) Sialoendoscopia diagnòstic-terapèutica: emprada especialment en la patologia obstructiva de glàndules salivals. Contraindicada en els processos inflamatoris agut (risc de perforació per fragilitat).

e) Tomografia computada (TC): especialment útil per a l'estudi de sialolitiasi. Es pot emprar per estudiar tumors de glàndula salival.

f) Ressonància magnètica (RM): ofereix millor resolució per a teixits tous (especialment útil per a l'estudi de tumors) amb l'avantatge addicional de la seva falta d'irradiació.

g) Punció-aspiració amb agulla fina (PAAF): és la tècnica diagnòstica d'elecció en l'estudi de masses de les glàndules salivals. Permet diferenciar entre tumors benignes/malignes/lesions inflamatòries. Es tracta d'una exploració de baix cost, ràpida de fer i amb escasses complicacions (hematoma, presa de mostra insuficient). Pot realitzar-se guiada per ecografia. És extremadament citòleg-dependent i té una elevada fiabilitat en el diagnòstic dels tumors de glàndules salivals (95%), encara que la seva eficàcia és menor en el diagnòstic de malalties no tumorals.