• Qui som
• Cartera de serveis
• Recerca
• Sessions
• Educació per a la salut

Patologia obstructiva de les glàndules salivals

És la patologia dels conductes de les glàndules salivals.

• Litiasis.
• Estenosis (intrínseques).
• Taps mucosos.
• Altres:
  • Quistos.
  • Neoplàsies.
  • Iatrogenia.

Mucocele

Acumulació de teixit mucós en una cavitat no revestida per epiteli i es relaciona amb la secció traumàtica d'un conducte que porta a l'extravasació del líquid en els teixits circumdants. Al mancar l'epiteli, es tracta estrictament d'un pseudoquist. Apareix preferentment en glàndules salivals menors, amb especial preferència per llavi inferior.

Clínica: tumoració tova, fluctuant, ben limitada, d'un color blavós translúcid.

Tractament: exèresi.

Rànula

Entitat exclusiva de la glàndula sublingual (pseudoquist).

Anatòmicament, existeixen al voltant de 20 conductes menors que desemboquen al terra de la boca. El conducte de Bartholino és el més llarg i pot desembocar lliurement al terra de la boca o unir-se al conducte de Wharton.

La ránula es produeix per l'obstrucció d'un conducte menor de la glàndula sublingual, encara que el major romangui permeable.

Clínica: el material salivar (mucós) queda retingut per sota de la mucosa de terra de la boca -> massa tova, compressible, no dolorosa, translúcida, violàcia, mida varia.

2 entitats:

• Simple: quan l'acumulació de saliva no sobrepassa el m. milohiodeo.
• Complexa, plunging/diving ránula o en botó de camisa: quan sobrepassa el m. Milohiodeo accedint als espais cervicals profunds (submandibular/submental). Massa cervical tova i depressible + component intraoral.

Diagnòstic: sol ser clínic + imatge (RM, TC).

Tractament: escleroteràpia, marsupialització, i exèresi incloent pseudoquist + glàndula salivar responsable.

Sialolitiasis

Es defineix per la presència de càlculs en el sistema de conductes salivals, generalment en els conductes excretors, a causa del precipitat de materials en la saliva.

Suposa el 30% del conjunt de les malalties salivals, i la primera causa de tumefacció difusa unilateral de la glàndula submaxil·lar.

Apareix en major freqüència en la glàndula submaxil·lar, 10% en paròtida i 7% a la sublingual.

• Gl. submaxil·lar> Gl. Paròtide (80-20 / 60-40). Major alcalinitat, viscositat, Calci, Fòsfor, contra gravetat.
• L'afectació de la glàndula sublingual és marginal.
• Localització habitual: porció distal del conducte (40%) (simptomàtics).

L'origen de la litiasi es deu a un precipitat de material en forma de gel que es segueix del dipòsit de substància mineral. La composició del sialolito és variable:

• Matèria orgànica.
• Matèria inorgànica (carbonat càlcic i fosfat càlcic).
• A. úric en els casos associats a gota.

Factors de risc: DESHIDRATACIÓ (ancians), estasi, saliva alcalina (precipitació vidres), infeccions glàndules salivals (disminueixen el pH), traumatismes glandulars, tabac.

Factors afavoridors: angulació del conducte de Wharton.

La forma de presentació dels càlculs és variable:

• Troballa radiològica casual en un pacient asimptomàtic.
• Tumefacció recurrent de la glàndula durant la ingesta.
• Dolor d'intensitat variable: còlic salival.
• Infecció secundària: sialodoquitis o inflamació del conducte excretor de la glàndula, sialoadenitis crònica obstructiva.

El tractament causal de la sialolitiasi pot ser:

1. Conservador (sialolitectomía).
2. Radical (submaxil·lectomia, parotidectomia).

La sialolitectomía pot realitzar-se mitjançant:

• abordatge directe (terra de boca, paròtida).
• sialoendoscopia diagnòstic-terapèutica.

La sialoendoscopia diagnòstic-terapèutica s'ha convertit en la tècnica d'elecció per a l'exèresi de càlculs de mida mitjana (menors de 5 mm), encara que la seva eficàcia és limitada en càlculs posteriors i conductes tortuosos. Es pot realitzar amb anestèsia local i sedació.

Sialoadenitis aguda

La sialoadenitis aguda (parotiditis, submaxil·litis) ocorre com a resultat de l'estasi salivar i la conseqüent contaminació retrògrada de la saliva per flora bacteriana oral.

Pot afectar qualsevol glàndula salival, encara que la glàndula paròtide és la glàndula més afectada, degut a la seva secreció principalment serosa amb falta de components de defensa com IgA, àcid siàlic, lisozima.

Causes de estasi salivar:

1. Estats postquirúrgics.
2. Deshidratació.
3. Malalties mèdiques acompanyants (diabetis).
4. Edat avançada.
5. Radiació (radioteràpia).
6. Edat neonatal.
7. Sialectasia i sialolitiasi.

Clínica:

• Tumefacció dolorosa unilateral fluctuant a la regió glandular; en ocasions, sortida d'exudat purulent per la papil·la del conducte d'Stenon / Wharton.
• Símptomes generals d'infecció: febre, malestar general, dolor, pot produir trismus.

Tractament: rehidratació intensa (oral o endovenosa) + Antibiòtic +/- drenatge quirúrgic si cal.

Síndrome de Sjögren o síndrome seca

Exocrinopatía autoimmune caracteritzada per:

• queratoconjuntivitis seca.
• xerostomia (amb o sense organomegalia).
• connectivopaties associades: Raynaud, artritis reumatoide.
• l'afectació crònica de les glàndules salivals pot desencadenar un limfoma de glàndula salival.

És important:

• Control de la infecció oral: candidiasi.
• Sialoadenitis.
• Càries i malaltia periodontal.