Les fractures de l'os malar i arc zigomàtic (Imatge 1) són comuns, representat la fractura facial més freqüent en algunes sèries d'articles o pot ser considerada la segona fractura facial més freqüent després de les fractures nasals.
La incidència, l'edat, el sexe, i la causa depenen de factors socials, econòmics, polítics i educacionals.
Aquesta alta freqüència es deu a la seva posició prominent en l'esquelet facial, habitualment exposat a les forces generades durant el traumatisme.
La majoria dels estudis indiquen una major freqüència en homes entre els 20-30 anys d'edat amb afectació de la banda esquerra.
L'os malar i l'arc zigomàtic juguen un paper fonamental en l'estructura facial. L'alteració en la seva posició pot causar importants disfuncions oculars i de la masticació.
La mandíbula és l'únic os mòbil del crani i està estretament vinculat a importants activitats funcionals de la nostra vida diària com parlar, mastegar i deglutir.
Més del 75% de les fractures mandibulars estan causades per accidents de trànsit i violència interpersonal, el 7% per accidents de treball, 7% per caigudes, un 4% ocasionades per accidents esportius i la resta per altres causes.
El tractament de les fractures mandibulars ha evolucionat des que Hipòcrates va descriure per primera vegada la reaproximació i estabilització dels costats fracturats mitjançant un filferro. Posteriorment van aparèixer mitjans de fixació més sofisticats.
Actualment la fixació rígida mitjançant plaques i cargols és la més utilitzada donades les avantatges tant en la cicatrització del traç de fractura com en la ràpida rehabilitació del pacient.
El terç mig de la cara té una gran importància tant funcional com estètica. Desenvolupa un paper important en la ressonància vocal mitjançant els sins crani-facials, així com per mantenir una adequada funció ocular, olfactòria, respiratòria i digestiva. La cara a més és fonamental en el reconeixement interpersonal i de l'autopercepció.
El terç mig de la cara està construït o es suporta sobre una sèrie de pilars verticals que proveeixen protecció d'impactes directes sobre la mateixa, anomenats arbotants facials.
Imatge dels arbotants facials
Rene Le Fort a inicis del segle XX va descriure els tres patrons de fractures del terç mig facial més freqüents després d'un impacte directe, unidireccional i frontal "línia minoros resistentiae".
Aquest sistema de classificació és molt popular atès que és simple i anatòmicament diferenciat de la resta de les classificacions generals de les fractures del terç mig facial.
Imatge Le Fort I
El patró de Le Fort tipus I correspon a una força exercida sobre la premaxil·la resultant en un paladar flotant.
Imatge Le Fort II
El patró de Le Fort tipus II resulta d'una força o impacte realitzat a nivell dels ossos nasals, resultant en una mobilitat del terç mig facial a partir de les òrbites.
Imatge Le Fort III
El patró de fractura Le Fort tipus III es produeix després d'un impacte directe a nivell de les òrbites resultant en una disjunció crani-facial o separació de tot el terç mig facial de la base del crani.
Quan s'associen diversos tipus de fractures de diferents ossos del massís facial, es parla de fractura panfacial.
Les fractures panfacials són aquelles que afecten des del terç superior al terç inferior facial. Això implica l'associació de fractures mandibulars, del terç mig facial, complex zigomàtic, regió órbito-naso-etmoïdal i frontal. Solen ser inestables i molt desplaçades, amb severa afectació de teixits tous i són les fractures més greus de totes.
Parc Salut Mar
Passeig Marítim 25-29 Barcelona 08003
Vegeu la situació a Google Maps
Tel: 93 248 30 00 · Fax: 93 248 32 54
Sol·licitud d'informació
© 2006 - 2024 Hospital del Mar · Avís Legal i Privacitat de dades | Política de Cookies | Accessibilitat
