Els implants tipus Becker

Es tracta d'una tècnica que només s'empra en un nombre limitat de pacients i en entorns on també estan altament limitats els recursos econòmics per a les reconstruccions mamàries.

Implants permanents

De forma concreta, els implants tipus Becker són pròtesis que permeten un cert grau d'expansió dels teixits del tòrax però que, un cop han aconseguit el volum necessari per restaurar la forma de la mama, no es canvien ni es substitueixen, sinó que es queden de forma definitiva en la pacient.

Aquesta tècnica consisteix en col·locar un implant que s'omple progressivament, fins a arribar al volum necessari i que es deixa de manera estable i fixa al tòrax.

A principis de la dècada dels noranta, aquests implants es van presentar com una innovació prometedora, ja que evitaven una segona intervenció a les afectades i, alhora, suposaven un estalvi important de recursos sanitaris.

Desavantatges

Desafortunadament, en la majoria dels casos, ofereixen resultats estètics bastant pobres, sobretot pel que fa a la forma de la mama. A més, igual que la resta dels implants, els Becker pateixen un desgast progressiu i corren el risc de perdre volum a mesura que perden el farciment de sèrum fisiològic prèviament infiltrat. Aquestes pròtesis també presenten la limitació que el pit amb l'implant no evoluciona paral·lelament a la resta del cos femení.

Finalment, segons estudis de diferents autors, en els implants tipus Becker ha un risc de contractura muscular lleugerament superior al dels implants que segueixen un procés d'expansió convencional.

Per tots aquests motius, es pot afirmar que es tracta d'una tècnica en desús, que només s'indica per a algunes pacients que no poden beneficiar-se d'un altre tipus de reconstruccions o en entorns sanitaris amb uns recursos econòmics limitats.