Reconstrucció amb teixit propi de l'abdomen (DIEP)

Des de la seva aparició el 1994, la tècnica de reconstrucció mamària DIEP pretén reconstruir la mama sense sacrificar cap múscul abdominal de la pacient utilitzant tècniques microquirúrgiques sofisticades.

El DIEP suposa un gran avanç per a la dona que ha passat per un càncer de mama i una mastectomia. Un avanç no només estètic, sinó també mèdic, ja que només exclou les dones que no tenen suficient teixit gras a l'abdomen o que hagin patit dany als vasos sanguinis d'aquesta zona com a conseqüència d'una intervenció anterior (cosa poc probable perquè la majoria de les cirurgies que afecten l'abdomen com l'apendicitis, l'extirpació de la vesícula biliar o la histerectomia, no tenen perquè comprometre la vascularització de la pacient.

La majoria dels professionals consideren aquesta tècnica i la SIAE com la tècnica ideal per a la reconstrucció mamària.

Com es realitza?

El DIEP consisteix en aprofitar l'excés de pell i el greix de l'abdomen de manera que la musculatura es conserva intacta. Aquesta pell i greix del tòrax és trasplantada al costat de les petites artèries i venes que alimenten el teixit per reconstruir un mama mitjançant la microcirurgia.

El DIEP necessita d'un equip amb gran habilitat i experiència en la microcirurgia, ja que aquesta reconstrucció mamària implica utilitzar vasos sanguinis molt petits i preserva la integritat anatòmica de l'abdomen.

La intervenció acostuma a durar uns 5 o 6 hores. En l'operació s'extreu la pell i el greix de l'abdomen juntament amb una artèria i una vena que s'alliberen a través del múscul recte abdominal. En tot moment es conserva la integritat del múscul, així com els nervis que el fan funcionar.

Després, tot aquest teixit es trasplanta al tòrax on, amb l'ajuda d'un microscopi, s'uneixen l'artèria i la vena abdominals a una artèria i una vena del tòrax (als vasos mamaris interns). De manera simultània, es remodela el teixit per crear la nova mama i es tanca l'abdomen de la mateixa manera que es faria en una operació estètica a la panxa. Així s'aconsegueix una reconstrucció mamària natural i, alhora, una millora estètica de l'abdomen.

Caldrà esperar uns 4 o 6 mesos fins que desaparegui la inflamació del teixit mamari per complet per recrear el mugró i l'arèola al nou pit mitjançant tècniques senzilles, amb anestèsia local i sense necessitat d'ingrés hospitalari.

Avantatges

El DIEP constitueix una cirurgia molt menys invasiva i ofereix grans avantatges per a les pacients, no només pel que fa al TRAM, sinó també pel que fa a la reconstrucció mamària mitjançant implants.
El DIEP facilita una recuperació més breu i menys dolorosa.
Manté la funcionalitat del múscul i evita moltes altres possibles complicacions, com el risc de patir hèrnies, que no arriba ni a l'1% amb aquesta tècnica.
Ofereix alternatives per a les dones primes que tenen poc greix abdominal per reconstruir la mama. En aquestes pacients es pot treballar amb la tècnica DIEP ampliat, que utilitza teixits d'ambdós costats de l'abdomen i que els connecta microquirúrgicament per formar un únic teixit vascularitzat.
Es pot aplicar a les dones que no poden recórrer al TRAM perquè se'ls havia practicat alguna cirurgia abdominal prèvia o perquè presentaven problemes circulatoris, ja que gràcies a l'esmentada tècnica d'estudi preoperatori mitjançant TAC de multidetectors es pot saber amb exactitud quin vas sanguini és el que nodreix l'abdomen, malgrat les múltipes cicatrius o canvis que s'hagin realitzat en cirurgies anteriors.
En crear la mama a partir de teixits propis, ofereix el moviment i les sensacions del pit natural. De fet, la nova mama evolucionarà simètricament en forma, pes, volum i edat respecte a l'altre pit.
Constitueix una tècnica recomanable per a la dona que espera quedar embarassada en el futur, ja que respecta completament la musculatura de l'abdomen i, per tant, permet el desenvolupament de la gestació amb total normalitat. Aquestes pacients han d'oblidar al tècnica del TRAM i optar directament pel DIEP, el SIEA (si escau) o les reconstruccions que treballen amb teixits que procedeixen d'altres zones de la pacient (no de l'abdomen).
Millora l'estètica abdominal de la pacient que surt amb un estómac més pla, gairebé com si se li hagués practicat una abdominoplàstia estètica (l'operació que redueix el volum del ventre). Suposa un benefici suplementari que, en alguns casos, pot ajudar a elevar l'autoestima corporal de la dona.

Riscos i limitacions

Qualsevol cirurgia implica la possibilitat de patir complicacions, per molt que s'hagi planificat de forma excel·lent i hagi estat realitzada per un equip expert. La complicació més terrible és la necrosi o mort del teixit trasplantat en la nova mama, que només pot aparèixer tres dies després de la cirurgia reconstructiva. Tanmateix, aquest risc és només de l'1% i pot succeir a causa d'una trombosi de l'artèria o la vena que aporten la sang al teixit: un petit coàgul de sang clou l'artèria o la vena i impedeix que la sang flueixi i que la pell i el greix trasplantats s'oxigenin.