Reconstrucció amb teixit propi de la zona dorsal (TDAP)

La tècnica TDAP és una altra de les opcions que tenen les pacients si no es poden sotmetre a les tècniques quirúrgiques DIEP o SIEA. El TDAP resulta una bona opció per a la reconstrucció del pit que consisteix a reposar la pell a la mama mitjançant la mobilització del teixit dorsal de la dona al pit a través d'un túnel cutani a nivell de l'aixella. Per realitzar aquesta operació, els vasos sanguinis i els músculs mantenen les seves característiques funcionals.

És el penjall del múscul dorsal ample (Latissimus dorsi), basat en l'artèria toracodorsal, que té poques indicacions en la reconstrucció mamària en la seva forma lliure.

En casos on no es pot disposar del múscul dorsal ample homolateral de la mama a reconstruir i no és possible utilitzar el teixit de la paret abdominal, podem aixecar aquest penjall microquirúrgic per a la reconstrucció contralateral. Els avantatges del penjall dorsal ample superen clarament els seus pocs desavantatges, per la seva anatomia vascular constant, l'alta densitat de les perforants miocutanis a la pell subjacent, els vasos d'alt i llarg recorregut i per la facilitat de l'elevació del penjall, sent la morbiditat del lloc donant baixa.

Un dels avantatges d'aquesta tècnica és que la cicatriu queda amagada pel sostenidor i el vestit de bany.

L'operació requereix anestèsia general.

Què hem de tenir en compte?

Aquesta tècnica, de la mateixa manera que la del Penjall Dorsal Ample, utilitza un tipus de pell de l'esquena que no té la mateixa textura que la de la mama, pel que poden existir diferències entre la mama reconstruïda i la natural. No obstant això, és difícil l'apreciació a simple vista d'aquestes diferències.

Aquesta tècnica pot limitar a pacients que practiquin esports amb un nivell d'exigència de la part operada alta. Pot resultar una tècnica que limiti la mobilitat a l'hora de practicar esports com l'esquí de fons o el tennis.