Rosàcia

Què és la rosàcia?

La rosàcia és un trastorn inflamatori crònic i recurrent de la pell que afecta generalment l’àrea facial (pòmuls, nas, mentó i front) en persones de mitjana edat. Encara que les seves manifestacions són variades, es caracteritza per una reactivitat cutània incrementada amb freqüents episodis d’envermelliment facial (cuperosi) que s’acompanya de grans de contingut sovint purulent.

Quina és la causa de la rosàcia? A qui sol afectar?

La causa de la rosàcia no és coneguda. No obstant, se sap que és un trastorn més freqüent en dones, entre els 30 i 60 anys, i que té un component hereditari. Els individus de pell clara tenen més predisposició a patir rosàcia que les persones de pell fosca.

Com es manifesta?

Els individus amb rosàcia generalment presenten episodis freqüents i sobtats d’envermelliment facial desencadenats per múltiples estímuls, tant psíquics (vergonya, nerviosisme, etc.) com físics (canvis de temperatura, exercici físic, exposició al sol). En una etapa més avançada solen aparèixer grans, de predomini en els pòmuls però també al front, nas i barbeta.

L’evolució de les lesions pot donar lloc a una pell de superfície irregular, amb dilatacions visibles dels vasos sanguinis (telangièctasis) i, en casos greus, grans creixements i deformacions del nas i del mentó (fimes).

En algunes persones, amb o sense els símptomes anteriors, pot coexistir afectació de la pell de les parpelles i produir blefaritis (inflamació de la parpella) i conjuntivitis, amb molèsties oculars associades.

Hi ha una sèrie de factors que incrementen la freqüència i intensitat d’aquests episodis d’envermelliment i tot el quadre associat de la rosàcia. Entre ells es troben:

Ingesta d’alcohol
Menjars picants o molt calents
Exposició al fred i al vent
Exposició al sol
Canvis sobtats de temperatura
Ús de cosmètics, sobretot aquells que porten substàncies irritants
Estats d’ansietat i nerviosisme
Alguns medicaments com els corticoides orals i tòpics i alguns fàrmacs vasodilatadors.

Com es tracta?

Hi ha diversos tractaments disponibles per a la rosàcia que, tot i no fer-la desaparèixer, poden ajudar a controlar-la.

En primer lloc, intentar evitar o minimitzar els factors desencadenants coneguts (veure apartat previ). L’ús de fotoprotectors, sobre tot a l’estiu, és molt recomanable.
L’ús d’antibiòtics tòpics i d’altres fàrmacs amb propietats antiinflamatòries són útils per controlar brots de lleus-moderats de rosàcia.
Quan els brots són més severs, el seu dermatòleg pot prescriure-li tractaments orals amb derivats de les tetraciclines o d’altres antibiòtics amb propietats antiinflamatòries.
Les dilatacions vasculars (telangièctasis) poden ser tractades amb èxit mitjançant Llum Intensa Polsada o Làser de Neodimi-Yag.
Algunes seqüeles d’una rosàcia sobre tot del nas (rinofimes), poden ser tractats amb làsers ablatius (làser CO2).