Patologia de la mucosa oral

En aquest dispensari es pretén realitzar un abordatge específic i integral de les malalties que afecten la mucosa oral.

Estudiem i tractem un conjunt de malalties molt diverses, incloent processos inflamatoris, tumorals, infecciosos, reactius, autoimmunitaris i psicosomàtics.

En patologia inflamatòria destaca el liquen pla oral (LPO), una malaltia mucocutània autoimmunitària crònica de causa desconeguda que pot afectar la pell, la mucosa oral, la mucosa genital, el cuir pilós i les ungles. La mucosa oral s'afecta fins en el 50% dels casos i sovint de forma exclusiva. El LPO es presenta de forma variada, des de plaques reticulades asimptomàtiques a erosions doloroses que afecten tota la boca. Les formes més greus poden afectar també la mucosa genital i esofàgica i alterar en gran mesura la qualitat de vida dels pacients. Les lesions de LPO erosiu s'han associat al desenvolupament de carcinoma escatós oral, pel que cal fer controls clínics periòdics en aquests pacients.

Una altra malaltia freqüent que afecta la mucosa oral és l'estomatitis aftosa recidivant (EAR). És un procés de causa desconeguda que es manifesta en forma de lesions recurrents doloroses a la mucosa oral. Les aftes són lesions rodones o ovals menors a 5 mm, de color blanc-groguenc i amb vora eritematosa, que curen sense deixar cicatriu en 1-2 setmanes. Parlem d'EAR complexa quan hi ha una presència gairebé constant de més de 3 aftes orals o aftes orals i genitals. En aquests casos estem obligats a descartar processos associats com són la malaltia de Behçet, la malaltia inflamatòria intestinal, la neutropènia cíclica, els dèficits vitamínics, la malaltia celíaca i la infecció pel virus de la immunodeficiència humana. El tractament de l'EAR és simptomàtic, doncs no existeix tractament específic. En casos d'EAR complexa es poden requerir tractaments sistèmics.

Una part dels pacients que tractem en la unitat de patologia oral pateixen l'anomenada síndrome de la boca urent o orodínia. Aquesta malaltia és tracta de forma coordinada amb la unitat de psicodermatologia. Consisteix en la sensació crònica de cremor o coïssor a la mucosa oral sense evidència de lesió mucosa ni altra patologia subjacent. El diagnòstic és d'exclusió i cal descartar primer la presència de patologia orgànica. En aquests pacients és freqüent la comorbiditat psiquiàtrica, de tipus ansiós-depressiu que serà avaluada a la unitat de psicodermatologia, on es derivarà el pacient un cop arribat al diagnòstic.

Dins de la patologia tumoral destaquen les lesions precanceroses de la mucosa oral i els llavis, també anomenades leucoplàquies i eritroplàquies, que es manifesten respectivament en forma de plaques blanques o lesions eritematoses persistents a la mucosa labial, jugal, gingival o lingual. Es relacionen amb diversos factors de risc com són el tabac, l'abús de l'alcohol. Aquestes lesions tenen risc d'evolucionar a carcinoma escatós de mucosa oral, pel que requereixen un seguiment estret i un tractament precoç. Una vegada confirmat el diagnòstic mitjançant biòpsia, les lesions precanceroses amb atípia lleu es poden controlar eliminant els factors de risc i aplicant preparats tòpics que continguin àcid retinoic. En lesions amb major atípia caldrà la destrucció de la lesió mitjançant exèresi quirúrgica o bé amb teràpies menys invasives com són la crioteràpia, l'electrocirurgia i el làser CO2. En el cas dels carcinomes escatosos de mucosa oral, el tractament d'elecció serà quirúrgic i es realitzarà un abordatge multidisciplinari amb els Serveis de Cirurgia Maxil·lofacial, Otorrinolaringologia, Oncologia i Radioteràpia.