Història

Els orígens del CUAP Peracamps estan lligats al servei Quirúrgic d’Urgència que l’Ajuntament va situar a l’Hospital de la Mare de Déu de l’Esperança, l’any 1948. Inicialment, s’hi ocupaven 30 llits, tot i les reticències de la direcció de l’hospital, que entenien com un problema la coexistència de les urgències al costat de l’activitat principal dedicada a crònics. A l'estar bastant allunyat del, fins aleshores, centre d’activitat ciutadana, es pensà traslladar-lo a un altre lloc.

El 1968, l’Ajuntament obrí al Raval, a prop del port, un centre amb la finalitat d’atendre les urgències quirúrgiques i traumatològiques de la ciutat (tasca que va desenvolupar durant 26 anys) en un moment en què la creació d’un centre monogràfic dedicat a atendre aquestes necessitats sanitàries estava suficientment justificada.

A més, aquest centre s’havia de valorar des de la perspectiva de la construcció d’una veritable organització sanitària a càrrec de l’administració municipal. En aquest ordre de coses, l’Hospital del Mar feia funcions d’hospital general, un cop superada l’etiqueta exclusiva d’Hospital d’Infecciosos, mentre que l’Hospital de la Mare de Déu de l’Esperança es dedicava a l’assistència, gairebé exclusiva, de malalts crònics o de llarga durada, reflex encara d’haver estat l’Hospital d’Incurables.

L’any 1983, l’Ajuntament de Barcelona va crear l’Institut Municipal d’Assistència Sanitària (IMAS), amb l’objectiu de gestionar tota la xarxa sanitària municipal, i es va iniciar una reorganització dels seus hospitals municipals. L’Hospital del Mar s’havia consolidat com a hospital general de tercer nivell. El servei d’urgències de Peracamps passa a atendre les urgències de Ciutat Vella que no precisen ser intervingudes i es coordina, amb l’Hospital del Mar, pel trasllat dels pacients que ho precisen. Aquest mateix any i substituint els antics dispensaris municipals existents, a Peracamps s’obrí, a la primera planta de l’edifici, un centre d’assistència primària jerarquitzada per atendre el col·lectiu de ciutadans barcelonins sense recursos econòmics ni cobertura de la Seguretat Social (els antics pobres de solemnitat).

L’any 1986 el CUAP Peracamps obté l’acreditació docent per a participar en el programa MIR de medicina familiar i comunitària.

L’any 1987 es signa un concert econòmic amb l’Institut Català de la Salut (ICS) per incorporar-se a la XHUP com a centre de nivell bàsic. El 1988 es construeix un nou gimnàs de 800m² i es potencia el centre com a servei de Rehabilitació de referència dels hospitals municipals. Aquell mateix any es reorganitza el servei d’Ambulàncies Municipals (SAMU) que es dedicava al trasllat de malalts. A partir d’aquesta data adquireix, com a prioritat, l’atenció sanitària in situ dels accidents a la via pública i el seu trasllat a l’hospital de referència, coordinats des de la central informatitzada ubicada al Centre Peracamps. L’any 1991 es culmina la integració del SAMU al centre Coordinador d’Urgències Mèdiques de Barcelona, mitjançant un conveni entre el Servei Català de la Salut i el Consorci Sanitari de Barcelona.

El 1989 el CUAP Peracamps es converteix en el nucli organitzatiu i funcional de quatre àrees adscrites a la sanitat municipal: els centres d’assistència primària, els centres de planificació familiar, el servei municipal d’ambulàncies i les activitats de rehabilitació i urgències hospitalàries. També l’any 1989, des del Centre Peracamps, aprofitant la xarxa informàtica sanitària municipal, es comencen a programar visites des dels centres d’atenció primària a les consultes externes dels hospitals del Parc de Salut MAR (Mar, Esperança i Peracamps).

El servei de rehabilitació es trasllada a l’Hospital de l’Esperança a finals de setembre de 1993.