Al llarg dels seus cent anys d’història, l’Hospital del Mar ha tingut tres vides. Va néixer com a Hospital Municipal d’Infecciosos l’any 1914 i així va romandre fins que el 1939, amb la implantació de la dictadura franquista, l’equipament fou rebatejat com a Hospital de Nostra Senyora del Mar. Amb el pas dels anys l’hospital s’anà configurant com una ambiciosa institució sanitària, fins a convertir-se en l’equipament assistencial, docent i de recerca que és actualment. No va ser fins al restabliment de la democràcia que es va oficialitzar el nom pel qual era conegut popularment: Hospital del Mar.
La relació entre l’Hospital del Mar i Barcelona, i molt en especial amb el barri de la Barceloneta, és indestriable. L’Hospital ha viscut en primera persona la convulsa història de la ciutat en l’últim segle i s’ha beneficiat de manera extraordinària de grans esdeveniments, com ara l’Exposició Internacional de 1929 i els Jocs Olímpics de 1992, però també ha estat víctima d’episodis terribles, com els bombardeigs de la Guerra Civil. Aquests primers cent anys de l’Hospital del Mar són, en definitiva, un mirall de Barcelona i la seva història.
Avui, la completa oferta de serveis assistencials i d’activitat terciària d’alt nivell de l’Hospital del Mar s’acompanya amb una història i renovada vocació de serveis propers a les persones, especialment a la població dels districtes marítims de Barcelona (Ciutat Vella i Sant Martí).
Durant els primers vint-i-cins anys d’història de l’Hospital del Mar, entre 1914 i 1939, la denominació oficial de l’Hospital del Mar fou la d’Hospital Municipal d’Infecciosos.
La seva creació havia estat una de les mesures de l’Ajuntament de Barcelona no solament per combatre una terrible epidèmia de tifus, sinó també per evitar-ne de noves en el futur.
La senzillesa de les primeres instal·lacions i les conseqüències de nous i encara més mortífers brots epidèmics va fer evident, ben aviat, que la capital catalana necessitava un nou recinte hospitalari per lluitar contra les malalties infeccioses.
L’Exposició Internacional de 1929 va fer possible aquest nou hospital que, dramàticament, seria bombardejat i en part destruït durant la Guerra Civil.
El mateix arquitecte que l’havia dissenyat l’havia de reconstruir només deu anys més tard.
L’any 1939 les noves autoritats franquistes rebatejaren l’antic Hospital Municipal d’Infecciosos amb el nom de “Nuestra Señora del Mar”. No fou l’únic canvi que experimentà la institució: tots els seus treballadors van ser depurats políticament per la seva actuació durant la Guerra Civil.
Tot i les dificultats de la postguerra, l’Hospital va aconseguir ser capdavanter en millores com ara la creació del primer pavelló d’investigacions mèdiques —gràcies a l’impuls dels seus facultatius i dels polítics locals encarregats de la sanitat municipal—, l’estrena del primer pulmó d’acer i la creació de la primera Unitat de Cures Intensives.
Durant el franquisme l’hospital va haver de fer front a noves epidèmies, com ara la del tifus exantemàtic de 1942, la crisi de la pòlio durant les dècades de 1950 i 1960 i també l’últim brot massiu de còlera, en dates tan tardanes com l’any 1971.
L’any 1948 Alexander Fleming va visitar l’Espanya franquista convidat per l’Ajuntament de Barcelona, per inaugurar les instal·lacions encara en obres del nou pavelló d’investigacions mèdiques de l’Hospital del Mar.
Durant la seva estada, el científic escocès pronuncià nombroses conferències i fou nomenat acadèmic d’honor de l’Acadèmia de Medicina de Catalunya. El descobridor de la penicil·lina, que havia rebut el Premi Nobel de Medicina tres anys abans, va ser rebut amb els braços oberts pels barcelonins de la postguerra, molts dels quals havien salvat la seva vida gràcies, precisament, a la seva troballa, que mai no va voler patentar per afavorir-ne la difusió.
Fleming —francmaçó i pacifista— destacà precisament l’estima espontània rebuda als carrers de la ciutat. Durant el viatge, que continuà per Sevilla i Madrid, la seva dona va contraure una malaltia que li provocà la mort un any després.
Després de la mort del dictador, el novembre de 1975, Barcelona i tot l’Estat obrien un nou capítol de la seva història, marcat encara en aquells anys per les incerteses pel futur polític. Tot i les dificultats, la transició cap a la democràcia semblava irreversible i l’Hospital del Mar, com no podia ser d’una altra manera, participà activament d’aquell ambient transformador.
Restaurat l’Ajuntament democràtic, al cap de pocs anys la designació de Barcelona com a seu dels Jocs Olímpics de 1992 va marcar un abans i un després en la història de l’hospital, que experimentaria les obres de millora més importants des dels temps de l’Exposició Internacional de 1929.
Durant les últimes dues dècades l’hospital s’ha consolidat com un dels pols més dinàmics de coneixement assistencial, docent i de recerca de la capital catalana, integrat dins de l’actual Parc de Salut MAR.
El Mar fou l’hospital olímpic de la Barcelona de 1992 no només durant els quinze dies de competicions esportives, sinó també durant un període més ampli, entre els dies 10 de juliol i 14 d’agost. I també ho fou entre els dies 28 d’agost i el 17 de setembre, durant la celebració dels Jocs Paralímpics.
Sota la coordinació del Dr. Pere Benito, l’equip mèdic de la Família Olímpica —en servei durant les vint-i-quatre hores— va arribar a atendre fins a 954 pacients.
El Laboratori Antidopatge de l’Hospital garantia dia i nit la realització dels controls antidopatge dels atletes. L’Hospital també fou l’encarregat de portar a terme les anàlisis de control de sexe.
Parc Salut Mar
Passeig Marítim 25-29 Barcelona 08003
Vegeu la situació a Google Maps
Tel: 93 248 30 00 · Fax: 93 248 32 54
Sol·licitud d'informació
© 2006 - 2024 Hospital del Mar · Avís Legal i Privacitat de dades | Política de Cookies | Accessibilitat
