Història

El mes de novembre de 1924 l'Ajuntament de Barcelona va prendre l'acord d'utilitzar, mentre no es construís un centre específic, dos pavellons amb capacitat per a 80 malalts a l'Hospital Municipal per a Infecciosos, separats de la resta d'edificis. Construïts al 1914, eren de fusta i estaven mancats d'unes mínimes condicions higièniques i sanitàries. D'aquesta manera es va constituir l'Hospital d'Incurables, que aviat canviaria la seva denominació.

Va ser el juny de 1928 quan l'Ajuntament de Barcelona, responent a un suggerent article periodístic del pensador i escriptor Eugeni d'Ors, va prendre l'acord següent: “El benèfic establiment sostingut per aquest Ajuntament, Hospital d'Incurables, on són assistits els malalts afectats de dolències qualificades d'incurables es denominarà Hospital-Asil de la Mare de Déu de l'Esperança".

El problema dels incurables amb processos irreversibles i els malalts socials creixia per sobre de les possibilitats d'atenció de l'Ajuntament. El consistori anava prenent llits de l'hospital per a infecciosos per donar-los a l'Hospital de la Mare de Déu de l'Esperança. Quan es va assumir definitivament la inviabilitat del projecte d'un nou hospital, el 1933 es van construir un parell de nous edificis i es van fer obres fins a ampliar la capacitat a 244 llits. Per poder fer-se càrrec amb garanties de les urgències i els casos necessitats d'operacions, el 1935 es va habilitar un pavelló quirúrgic.

Durant la guerra l'Hospital de l'Esperança va patir, també, el perill dels bombardejos de l'exèrcit sublevat, que tenien en una propera fàbrica de gas un objectiu clau. Els malalts es van haver de traslladar a Vallvidrera a l'antic manicomi de Betlem, edifici poc adequat i que va fer reduir la capacitat d'atenció a 170 pacients. Poc després de la guerra s'inicià el projecte del que seria el definitiu emplaçament de l'Hospital de la Mare de Déu de l'Esperança, prop del santuari de Sant Josep de la Muntanya, al barri de la Salut. L'edifici de quatre plantes, inaugurat el 22 de juny de 1945, només ocupava en aquells moments un cos del que és l'actual.

El nou hospital volia ser un exemple de l'aplicació dels principis de construcció sanitària moderna. S'habilitaven habitacions per a un o per a dos ingressats o, en sales més grans, s'establien separacions amb parets baixes. Quan va ser inaugurat, tot i que tenia prevista una capacitat per a 250 persones es va limitar a 196 (74 homes i 122 dones), ja que es van haver d'habilitar sales per al personal auxiliar i per a les religioses que tenien cura de l'atenció dels pacients. El 1948 es va ubicar a l'Hospital el Servei Quirúrgic d'Urgències municipal, que hi va ocupar 30 llits.

El 1951 comencen les obres de la part central de l'Hospital. Es tracta de la part que serveix d'unió entre els dos cossos de l'edifici i que li dóna la forma d'una H. Amb aquesta reforma el centre arribava als 216 llits. El 1955 es comença la construcció d'una ala del segon cos de l'edifici, per arribar fins als 520 llits. És també als anys cinquanta quan es comença a abandonar la idea d'un centre destinat a pacients de llarga durada i amb malalties irreversibles. En canvi es començà a pensar en una definició com a hospital centrat en malalties relacionades amb la gent gran. Malgrat les anteriors discussions sobre quin havia de ser el futur assistencial del centre, el 1975 l'Hospital de la Mare de Déu de l'Esperança es converteix en un asil per a gent gran. Els quiròfans i els equips mèdics s'han de traslladar a l'Hospital de Nostra Senyora del Mar. Però el 1977 la situació canvia radicalment i es decideix convertir-lo en un hospital general. Un acord amb la Seguretat Social garanteix una continuïtat en la prestació del servei i, a partir de llavors, es van dotant els diferents serveis. El 1978 s'instal·la el servei de Nefrologia, que fa el primer transplantament renal l'any següent. El 1981 entra en funcionament Urgències i el 1982 la Unitat de Cures Intensives i el Banc de Sang. Fins el 1990 es potencia l'activitat quirúrgica del centre i es treballa molt en aspectes que millorin l'atenció als malalts.

L'últim pas que ha donat l'Hospital de l'Esperança s'emmarca en el remodelatge de l'oferta sanitària dels hospitals del Parc de Salut MAR que es va emprendre el 1992. L'Hospital avança cap a l'especialització en dues àrees molt definides: d'una banda la quirúrgica, fonamentalment l'oftalmològica, i de l'altra la relacionada amb les malalties de l'aparell locomotor. Seguint les directrius del projecte d'integració funcional dels centres del Parc de Salut MAR, l'any 1993 s'inicien les obres per a la construcció d'una àrea terapèutica de Rehabilitació.

El servei de Medicina Física i Rehabilitació es trasllada des del Centre Peracamps l'octubre de 1993, per incorporar-se a la Unitat de l'Aparell Locomotor. Aquesta Unitat integra funcionalment els serveis de Cirurgia Ortopèdica i Traumatològica, Reumatologia i Medicina Física i Rehabilitació.

Es preveu que la demanda d'atenció de pacients amb patologies òsteo-articulars crònico-degeneratives s'incrementarà de manera significativa seguint el ritme d'envelliment de la població. També es pretén vincular al màxim possible els professionals de l'assistència primària amb l'Hospital i convertir-se en centre de referència per a aquestes patologies.