També hi tècniques de reconstrucció mamària que combinen els implants amb l'ús de teixits autòlegs o propis de la pacient: d'una banda, el penjall toracodorsal amb implant i, de l'altra, la tècnica del dorsal ample amb implant.
Aquesta reconstrucció mamària empra pell i greix sobrant de la part lateral del tòrax (per sota de l'aixella a l'altura que correspondria al solc submamari, és a dir, el solc que es forma sota la mama).
Aquest teixit es gira cap amunt i es trasllada a la zona del pit, de manera que reprodueix una mena de bossa o butxaca que acollirà una petita pròtesi o implant. Aquesta intervenció, que no necessita de microcirurgia, acostuma a durar unes 2 hores i requereix un o dies dies de recuperació a la clínica.
L'operació deixa una petita cicatriu horitzontal a l'alçada de la línia del sostenidor.
A vegades, aquest tipus de penjall pot resultar indicat en la cirurgia conservadora de la mama, és a dir, per a aquelles pacients que no precisen d'una mastectomia per controlar el càncer de mama, sinó només d'una cirurgia conservadora de mama o tumorectomia (amb o sense radioteràpia).
La cirurgia conservadora, tot i que evita que la mama passi per la mastectomia, pot generar asimetria entre els dos pits, cosa que es pot resoldre amb una reconstrucció parcial de la mama afectada. En aquesta reconstrucció espacial, el penjall toracodorsal (encara que sense implant) pot convertir-se en una opció vàlida per recuperar la simetria entre els pits quan el defecte se situa o afecta els quadrants laterals de la mama.
Creada a la dècada dels vuitanta, aquesta tècnica reconstructiva destaca per la seva senzillesa i regularitat, encara que ofereix resultats moderats. De fet, presenta les mateixes limitacions que les reconstruccions amb implants i, tot i que s'empra teixit amb vasos sanguinis propis, no sempre ofereix resultats satisfactoris a les pacients que s'han sotmès a radioteràpia.
En l'apartat de reconstrucció mamària amb teixits propis de la pacient, parlem de la tècnica que utilitza el dorsal ample ampliat, un múscul llarg i pla que se situa sota l'espatlla.
La diferència respecte a la tècnica combinada del dorsal ample amb implant és que aquesta última no només empra pell i el múscul latissimus dorsi de l'esquena per formar una nova mama, sinó que utilitza també un implant o pròtesi per aconseguir la forma i el volum necessaris a la mama creada.
S'utilitza aquesta tècnica quan la pacient no té suficient teixit de greix i pell com per reconstruir la mama satisfactòriament.
Aquesta operació necessita mantenir drenatges aspiratius a l'esquena durant almenys uns 10 dies per evitar l'aparició de seromes per evitar l'acumulació de greix líquid, sèrum o limfa, de manera que la pacient haurà de sortir de l'hospital i tornar a la llar amb aquests drenatges. Transcorregudes 3 o 4 setmanes, és freqüent poder reintegrar-se a la vida laboral i a l'activitat social.
La intervenció deixa una cicatriu resultant a l'esquena (encara que sol quedar oculta sota els sostenidors).
El resultat estètic és menys natural que altres tècniques, ja que la pell de l'esquena acostuma a ser més gruixuda i més fosca que la de la mama.
Les limitacions que presenten els implants mamaris, com per exemple, que s'hagin de canviar els implants cada cert temps, de petites molèsties després de la reconstrucció per fer els primers moviments o no tenir la mateixa forma, caiguda o moviment que els pits naturals.
Parc Salut Mar
Passeig Marítim 25-29 Barcelona 08003
Vegeu la situació a Google Maps
Tel: 93 248 30 00 · Fax: 93 248 32 54
Sol·licitud d'informació
© 2006 - 2024 Hospital del Mar · Avís Legal i Privacitat de dades | Política de Cookies | Accessibilitat