Índex

Des de la dècada dels seixanta, la indústria mèdica i farmacèutica han realitzat un gran esforç per aconseguir implants mamaris que s'adaptin el millor possible a les necessitats de les dones mastectomitzades. Conceptes tan revolucionaris com l'expansió dels teixits mitjançant implants que es poden omplir han ajudat a millorar els resultats d'aquestes reconstruccions mamàries.

De fet, durant la dècada dels vuitanta, quan les tècniques de reconstrucció autòlogues (amb teixits de la pacient) deixaven seqüeles considerables, les pròtesis mamàries van ser les tècniques predominants en aquest àmbit. Els avenços en el coneixement de l'anatomia i la tecnologia han reduït enormement les lesions colaterals que causen les reconstruccions amb teixit propi i, per aquesta raó, en l'actualitat, els implants s'indiquen casos determinats per aconseguir resultats satisfactoris.

Aquestes tècniques aporten volum al pit mitjançant la implantació d'una pròtesi a la zona del tòrax. Entre elles, la més coneguda -i una de les més utilitzades en les dècades anteriors- és la tècnica de l'implant amb expansió tissular (dels teixits). Aquestes operacions són relativament senzilles des del punt de vista quirúrgic encara que, a la vegada, acostumen a oferir resultats acceptables en la majoria dels casos. A més, com que els implants tenen limitacions, els seus resultats no són definitius.

Avantatges

La senzillesa tècnica
Brevetat de la intervenció
No produeix noves cicatrius

Desavantatges

El procés de reconstrucció requereix un període bastant més llarg ja que les tècniques més utilitzades, com la de lexpansor, necessita diversos mesos i diverses visites al metge per preparar una segona intervenció on es realitzi la reconstrucció definitiva.
A diferència dels teixits vius, els implants són elements estranys al cos humà i, alhora, elements artificials que pateixen un desgast. Això significa que pot ser necessari el seu reemplaçament en un futur.
La pacient necessitarà uns mesos per acostumar-se a l'implant i a les sensacions que es generem a l'hora de realitzar determinats moviments. No es tracta de sensacions doloroses, sinó de certa tibantor o lleugeres molèsties que li fan ser conscient que el pit reconstruït no forma part del seu cos de la mateixa manera que la mama sana.
Encara que moltes dones es poden sentir satisfetes amb el resultat aconseguit pels implants, aquests no tenen la mateixa forma, caiguda, moviment i evolució que la mama natural: Amb el pas dels anys, l'implant acaba creant una asimetria entre dos pits que sovint necessita de cirurgia plàstica addicional. És a dir, l'implant és un element estàtic que no canvia ni evoluciona en sintonia amb els canvis i evolucions de la resta del cos femení.En algunes dones es poden produir complicacions com la contractura capsular o la intolerància a l'implant.