• Qui som
• Cartera de serveis
• Activitat assistencial
• Recerca
• Docència
• Educació per la salut
• Preguntes freqüents
• Enllaços d'interès

Lipofilling

Encara no constitueix una técnica de reconstrucció amb teixit propi vascularitzat en sentit estricte, la tècnica de l'inserció de greix s'ha començat a emprar de manera més àmplia. També anomenada lipoestructura o lipofilling, aquesta tècnica reconstructiva suposa treballar amb les cèl·lules mare o pluripotencials que hi ha en el greix de sota la pell. De fet, la cirurgia plàstica utilitza aquesta tècnica des de fa molts anys, però amb resultats discrets i en altres zones del cos.

No obstant això, en els últims cinc anys, els avenços de la investigació mèdica han permès aplicar noves tècniques per extraure i preparar el greix, de manera que la tècnica de lipoestructura o lipofilling s'utilitza cada vegada més per reconstruir la pèrdua de volums petits i mitjans en qualsevol àrea del cos.

Com es realitza?

La tècnica d'inserció de greix consisteix a extreure el greix sobrant d'algunes zones del cos per oferir un benefici estètic de la pacient (abdomen, cara interna de les cuixes, flancs...).

Aquesta extracció es realitza mitjançant unes cànules semblants a les que s'empren en la liposucció, però en aquest cas per no danyar els adipòcits (cèl·lules greix). Un cop extret aquesta greix, es centrifuga a una velocitat determinada per poder separar la part noble del greix de les restes hemàtiques (de la sang).

D'aquesta manera es concentren les cèl·lules grasses entre les quals també es troben abundants cèl·lules mare. Quan ja s'ha depurat aquest greix, es pot infiltrar a la zona del cos que es vulgui omplir o millorar en volum.

La infiltració es realitza mitjançant altres cànules especials que permeten dipositar cilindres de cèl·lules greix amb una disposició especial que garanteix que aquestes cèl·lules estiguin correctament vascularitzades.

Si la tècnica s'executa de forma adequada i per experts en la matèria, es pot aconseguir que el greix transferit s'integri en la nova localització i mantingui entre el 70 i el 80% del volum.

Per això, cal explicar a les pacients que, durant aquest procés, se'ls infilitrará una mica més del volum necessari a priori (ja que es reabsorbeix entre el 20 i el 30% del greix) o que, en la major part de els casos, caldrà més d'una sessió per aconseguir l'objectiu final. És a dir, no és possible reconstruir volums de pit importants en una sola sessió.

Aquest nou recurs té avui un protagonisme creixent en la cirurgia de mama pel fet que ofereix uns excel·lents resultats reconstructius. No deixa cap tipus de seqüela ja que el greix s'introdueix a través d'una petita cànula (d'aproximadament un mil·límetre de diàmetre).

El coneut 'lipofilling' permet als radiòlegs amb experiència realitzar sense dificultats el seguiment oncològic de les pacients. A més, les cèl·lules grasses s'integren amb gran facilitat a la zona en què s'infiltren per la seva elevada capacitat regeneradora i, sovint, milloren el teixit cicatricial.

Desavantatges

Resulta extremadament difícil reconstruir una mama completament només amb la tècnica de l'empelt gras. En canvi, aquesta tècnica sí que permet aconseguir bons resultats en les reconstruccions parcials de mama o per completar altres tècniques reconstructives (sobretot les que fan servir teixits propis de la dona com el DIEP).