Les berrugues víriques són lesions cutànies que apareixen com a conseqüència de la infecció de la pell per diferents subtipus del virus del papil·loma humà. Aquesta infecció es localitza a les parts més superficials de la pell i dóna lloc a un engruiximent de la epidermis i al desenvolupament de lesions papulars de superfície irregular (berrugoses).
En sentit estricte, sí. Encara que la gent a vegades s’utilitza el concepte de berruga per a definir qualsevol lesió que surt per damunt de la superfície de la pell (pigues, fibromes tous , etc. , ). Les berrugues reals són de causa vírica.
Sí, però cal tenir una predisposició per a infectar-se. Només un número reduït de persones que tenen un contacte directe amb les lesions, pateixen la infecció. La manera de contagiar-se és per contacte directe (tocant directament les lesions) o indirecte (des del terra a vestidors, per on la gent camina descalça).
Generalment a qualsevol zona de la pell, encara que les zones on es localitzen més sovint són les mans, dits, braços i cames i plantes de peus. A partir d’una primera lesió poden aparèixer d’altres per un fenomen d’autoinoculació.
Gairebé totes del berrugues víriques en un moment de la seva evolució desapareixen com a conseqüència d’una resposta específica del sistema de defensa del individu en front del virus responsable. Això pot succeir al cap de setmanes, mesos o anys.
En principi sí, ja que la desaparició de les berrugues evita la possible aparició de noves lesions. Cal saber que no existeix cap tractament eficaç en un 100% dels casos. La majoria de tractaments tenen com a objectiu la destrucció de les lesions. Alguns tractaments són bastant agressius i poden donar lloc a la formació de cicatrius a zones on l‘efecte estètic és important (p.e. a la cara).
Poden ser destruïdes mitjançant diferents sistemes:
Els més utilitzats són l’aplicació de substàncies químiques que destrueixen les berrugues (líquids, pegats preparats i formulats). Sovint s’apliquen substàncies en oclusió i de forma continuada es van llimant la superfície tractada. Són el tractament d’elecció per berrugues a les plantes dels peus, ja que no solen donar lloc a la formació de cicatrius.
També poden utilitzar-se mètodes físics con la crioteràpia amb nitrogen líquid (que destrueix les berrugues per efecte del fred), tractaments amb làsers o fins i tot, mètodes quirúrgics (electrocoagulació i curetatge, extirpació). Cal consultar al dermatòleg quan les berrugues són grans o múltiples, així quan afecten àrees especialment delicades (cara, regió genital, dits , etc.).
No existeix cap evidència científica sobre l'eficàcia de medicacions orals (amb l’objectiu “d’augmentar les defenses”) en individus amb berrugues víriques nombroses i persistents.
La prevenció és difícil. Per a les berrugues plantars cal aconsellar no dutxar-se descalç o protegir la planta dels peus, i no compartir estris d’higiene personal (tovalloles, etc.). en instal·lacions públiques. Per contagiar-se cal trobar-se en una fase de predisposició a la infecció (que sol ser un període transitori i limitat en el temps).
Parc Salut Mar
Passeig Marítim 25-29 Barcelona 08003
Vegeu la situació a Google Maps
Tel: 93 248 30 00 · Fax: 93 248 32 54
Sol·licitud d'informació
© 2006 - 2024 Hospital del Mar · Avís Legal i Privacitat de dades | Política de Cookies | Accessibilitat
