Psicodermatologia

Els trastorns psicodermatològics són cada cop més freqüents a la pràctica clínica dermatològica. Les estadístiques sobre la incidència dels trastorns psiquiàtrics entre els pacients dermatològics són molt variables però es considera que aproximadament la tercera part dels pacients que arriben a la consulta per un problema cutani tenen un caire psicodermatològic. Per aquesta raó, al Servei de Dermatologia s’està formant la Unitat de Psicodermatologia, en col·laboració amb el Servei de Psiquiatria. Aquesta unitat engloba els següents grups de malalties:

Síndromes psiquiàtrics amb expressió dermatològica (patomímies, alopècia neuromecànica, dismorfofòbies i disestèsia pseudoparasitària).
Afeccions cutànies amb una elevada incidència de factors psicoemocionals (excoriacions, liquen simplex, vulvodínies, glossodínies, urticària crònica i prurit psicogen).
Afeccions dermatològiques modificades per l’estrès i amb possible rebrot psicosomàtic (psoriasi, dermatitis atòpica, dermatitis seborreica, rosàcia, alopècia areata, acne...).

L’absència d’unes guies d’actuació clares i protocols definits ha fet que elaboréssim unes línies d’investigació pròpies per conèixer millor les necessitats dels pacients psicodermatològics. Cal destacar:

Psoriasi, Estrès i Qualitat de Vida
Dínies (Glossodínia/Orodínia. Vulvodínia. Tricodínia)
Prurigo Nodularis
Trastorn d’impuls. Trastorn obsessiu/compulsiu
Disestèsia pseudoparasitària
Dermatitis atòpica i trastorn per dèficit d’atenció

Als pacients derivats a la Unitat de Psicodermatologia se’ls fa una història clínica completa amb les exploracions necessàries per descartar qualsevol malaltia orgànica. Així mateix, són avaluats mitjançant tests psicològics d’ansietat, depressió i de qualitat de vida. Un cop arribat al diagnòstic, se’ls instaura el tractament mèdic adequat. En aquells casos en què és necessari, es remet el pacient al psiquiatra i/o psicòleg.