Unitat d'Ansietat

Quins són els trastorns d’ansietat més freqüents?

Una acurada avaluació permet identificar els diferents tipus de trastorns i així poder aplicar amb més precisió els tractaments adients per a cadascun d’ells, tot i que no és infreqüent que alguns tipus coincideixin en un mateix pacient. Aquesta classificació també facilita les tasques docents i de recerca interprofessionals i d’informació als malalts. Alguns dels principals trastorns d’ansietat són els següents:

Fòbia específica

Aquestes persones tenen una por intensa i persistent davant (o de manera anticipada) de determinats objectes o situacions “específiques”. Alguns exemples són: volar en avió, veure sang, alguns animals, etc.

Fòbia social

Aquestes persones tenen una por intensa i persistent quan es troben davant d’altres persones ja que temen quedar d’una forma humiliant o vergonyosa davant d’elles. Les persones amb aquest trastorn perceben que la gent els jutjarà negativament i sovint tenen la sensació de ser inferiors, diferents o inacceptables. Moltes vegades es preocupen per símptomes com ruboritzar-se, suar o tremolar davant dels altres. En algunes persones aquesta por es dóna en situacions concretes (p.ex., parlar en públic o menjar en públic) i en altres en la majoria de relacions socials.

Crisis d'angoixa/ Atacs de pànic

Una crisi d’angoixa o atac de pànic és un episodi sobtat de por molt intensa que s’acompanya generalment de símptomes físics (p.ex. taquicàrdia, palpitacions, calfreds, sensació d’ofeg, mareig, tremolors, etc.) i pensaments negatius sobre aquests símptomes (p.ex, por de patir un infart, por de perdre el control, por de tornar-se boig/ja, por de desmaiar-se, por de morir). En una crisi d’angoixa aquests símptomes són molt “ràpids”, arriben al màxim en uns minuts i duren generalment menys d’una hora. Algunes persones, després de patir una crisi d’angoixa, sovint estan molt preocupades i noten molta inseguretat. Quan algú té crisis d’angoixa de forma repetida diem que té un trastorn d’angoixa o de pànic.

Agorafòbia

Aquestes persones tenen por d’estar en determinats espais o situacions perquè perceben que pot ser difícil fugir d’allà o rebre ajuda si tenen una crisi d’angoixa. O sigui, la persona té “por de tenir por”. Alguns exemples d’aquests espais o situacions temudes són: les multituds de gent, determinades botigues, els trens, els túnels, creuar ponts, els ascensors, etc. Alguns pacients només poden fer aquestes activitats si van acompanyats d’una persona de confiança. La majoria de vegades, el trastorn d’angoixa i l’agorafòbia es donen junts.

Trastorn d'ansietat generalitzada

Aquestes persones són “patidores”, és a dir, es preocupen per moltes coses (p.ex., l’economia domèstica, la feina, la família, la salut) durant la major part del dia i durant molts mesos. A més, aquestes preocupacions van acompanyades d’altres símptomes físics, com sentir-se inquiet o impacient, amb tensió muscular, amb problemes per dormir, la incapacitat de relaxar-se, de no poder-se concentrar, amb molta fatiga o sentir-se en general irritables.

Trastorn obsessiu-compulsiu

Aquestes persones tenen pensaments o idees recurrents i persistents a les quals temen (obsessions) i realitzen comportaments repetitius o rituals amb l’intent de controlar la por (compulsions). Aquests comportaments poden arribar a limitar en gran mesura l’activitat diària de la persona que ho pateix. Per exemple, aquestes persones poden estar obsessionades amb la brutícia i rentar-se les mans repetidament o tenir por d’un lladre i comprovar repetidament si la porta de casa està ben tancada. Altres rituals poden ser la necessitat de revisar coses repetidament, tocar objectes o comptar. Les persones amb un trastorn obsessiu-compulsiu també poden preocupar-se de l’ordre i la simetria, o tenir dificultats per desfer-se de coses (acumulació d’objectes). Tot i que la majoria de persones amb aquesta malaltia es sorprenen d’això que els passa, és possible que alguns adults i la majoria de nens no en siguin conscients.

Trastorn per estrès posttraumàtic

Aquest és un trastorn d’ansietat que pot aparèixer després d'un esdeveniment, que és viscut amb por molt intensa, freqüentment lligat a patir danys físics greus o a l'amenaça a la vida d'un mateix o d'algú altre (per exemple, és comú en combatents de guerra, davant d’agressions, etc). Aquestes persones es poden espantar amb facilitat, paralitzar-se a nivell afectiu, perdre interès per gaudir, sentir-se més irritables o agressives i evitar situacions que els recorden l’accident original. A més, habitualment reviuen l’esdeveniment traumàtic en els seus pensaments durant el dia i tenen malsons al dormir.