El pàncrees és una glàndula endocrina situada a la part més profunda i posterior de l'abdomen. Té dues funcions: facilitar la digestió dels aliments i regular la concentració de sucre en sang mitjançant la secreció d'insulina.
El pàncrees és una víscera en forma de 9 aplanat que es troba per darrere de l'estómac. Es divideix en tres terços: cap (en contacte amb l'intestí, cos i cua (en contacte amb la melsa). Les cèl·lules del pàncrees que donen origen als tumors endocrins es troben disseminades per tota la glàndula.
Les cèl·lules endocrines del pàncrees produeixen tumors que poden o no secretar hormones. Dins dels tumors secretors els més freqüents són els que produeixen un descens del sucre en la sang (insulinomes) o hiperacidesa i úlceres d'estómac (gastrinoma o síndrome de Zollinger-Ellison). La meitat dels tumors d'origen endocrí no segreguen hormones i es descobreixen per alteracions analítiques o radiografies realitzades per altres motius. Els tumors endocrins del pàncrees es poden associar amb els de les glàndules paratiroides en una malaltia familiar hereditària que es coneix com Neoplàsia endocrina múltiple de tipus I. Si sospita que la seva malaltia pot tenir un origen familiar, ha de comunicar-ho al seu cirurgià.
És el tumor endocrí més freqüent del pàncrees. Produeix un excés d'insulina la qual cosa comporta una baixada del sucre en sang (hipoglucèmia). Els símptomes d'hipoglucèmia són marejos, desmais, sudoració, palpitacions i episodis de conducta estranya que, ocasionalment, poden portar el pacient al psiquiatre. Els símptomes apareixen o s'agreugen en períodes de dejuni. Es diagnostica mesurant les concentracions de sucre i insulina en sang després d'un període de 12-24 hores de dejuni i amb radiografies del pàncrees.
En primer lloc no heu de confondre els tumors endocrins amb el càncer (adenocarcinoma) de pàncrees, malaltia molt greu i gairebé sempre mortal. Més de la meitat dels tumors endocrins són benignes i els malignes són molt menys agressius que el càncer de pàncrees. En general, com més grans tenen els tumors endocrins major és el risc que siguin malignes.
Quan es realitza una intervenció sobre el pàncrees és per extirpar un tumor endocrí de forma aïllada (enucleació) o per extirpar, juntament amb la tumoració, una part del pàncrees (pancreatectomia). El cirurgià li explicarà quina de les dues opcions és millor en el seu cas.
L'ingrés hospitalari després de la intervenció és de 4 a 8 a dies. En general, s'inicia de nou la ingesta d'aliments cap al segon o tercer dia i, si s'ha deixat algun drenatge, aquest es retira entre el 5è i el 7è dia.
El pàncrees és una víscera fràgil i molt vascularitzada, de manera que les complicacions més freqüents són la fuita de les seves secrecions intestinals cap a l'exterior (fístula pancreàtica) i el sagnat. Un 5% dels pacients operats del pàncrees poden necessitar una reintervenció o una punció per evacuar líquids retinguts a l'abdomen.
Com les funcions del pàncrees són facilitar la digestió i controlar el sucre de la sang, l'absència d'una porció del pàncrees pot causar la insuficiència d'alguna d'aquestes dues funcions. Així doncs, després de l'operació, el seu cirurgià li estudiarà l'absorció intestinal i realitzarà anàlisi de sucre en sang per si cal fer algun tractament amb medicaments.
Després de l'alta hospitalària ha d'anar gradualment tornant a les seves activitats normals i no ha de tenir por a fer-ho ràpidament. Procuri mantenir una certa activitat física i no abusi del llit per evitar que se li formin trombes a les venes. Al principi pot ser que se senti ple després dels àpats per la qual cosa li recomanem que mengi de forma fraccionada, és a dir, més vegades i menys quantitat.
Parc Salut Mar
Passeig Marítim 25-29 Barcelona 08003
Vegeu la situació a Google Maps
Tel: 93 248 30 00 · Fax: 93 248 32 54
Sol·licitud d'informació
© 2006 - 2024 Hospital del Mar · Avís Legal i Privacitat de dades | Política de Cookies | Accessibilitat
