Biòpsia cutània

La pràctica d’una biòpsia cutània és molt freqüent en dermatologia. Consisteix en agafar un fragment de pell de mida variable (des de 3 mil·límetres a pocs centímetres) d’una lesió o erupció cutània per tal d’establir o confirmar el seu diagnòstic. La fàcil accessibilitat de la pell, la rapidesa en la realització de les biòpsies i les escassíssimes complicacions dóna lloc a la pràctica de biòpsies cutànies de forma rutinària.

Les biòpsies es realitzen per a l’estudi de múltiples processos inflamatoris i també tumorals (benignes o malignes) i la seva pràctica no implica que es sospiti un tumor maligne. Les biòpsies poden realitzar-se amb un llevabocins (punch) o mitjançant una fulla de bisturí (extirpació en fus). Solen ser de poca profunditat, però inclouen totes les capes de la pell.

Una vegada practicada la biòpsia, aquesta s’inclou habitualment en formol i posteriorment en un bloc de parafina, un material que permet donar un suport adient per tallar la biòpsia, tenyir-la amb colorants específics (hematoxilina-eosina) i examinar-la al microscopi.