Episodis psicòtics inicials

• Qui som i què fem
• Informació a pacients
• Informació a professionals
• Recerca

Què podem fer davant una nova fase del trastorn?

Esperar a que es resolguin els símptomes amb el pas del temps no acostuma a ser una bona opció. De fet, aquesta decisió, que de vegades es pot prendre per por a què el nostre familiar s’enfadi o per la idea que pot resultar traumàtic acudir a urgències, acostuma a complicar les coses. A mesura que passa el temps, apareixen més símptomes i aquests adquireixen major gravetat.

Realitzar un tractament precoç és molt important en totes de fases de la malaltia. En cas que reapareguin els símptomes, s’ha de contactar immediatament amb el/la psiquiatre/a, que prendrà les mesures necessàries per obtenir la millora més ràpida possible i evitar així els danys derivats de la descompensació.

En la visita, el/la psiquiatre/a podrà creure oportú que el/la pacient rebi tractament a domicili, atès per la seva família o els seus propers, a fi de reduir l’angoixa i la confusió que es produeixen durant la fase aguda de la malaltia. En altres casos, estimarà més convenient que el/la pacient passi un temps hospitalitzat abans de reprendre el tractament ambulatori. En ocasions, serà la pròpia persona afectada qui demanarà l’ingrés hospitalari per poder descansar i sentir-se protegida.

En l’actualitat, l’hospitalització està reservada en general a aquelles situacions en què existeix un risc que el/la pacient es faci mal o pugui fer-lo a les persones que l'envolten. Per exemple, si existeix un fort impuls suïcida, l’hospitalització permet garantir la seguretat del/la pacient. En alguns casos, l’ingrés s’ha de realitzar, al menys en un principi, de forma involuntària, és a dir, sense el consentiment de la persona afectada. En tots el casos, l’objectiu de l’ingrés sempre serà reprendre tan aviat com sigui possible el tractament ambulatori.

En resum, davant la reaparició de símptomes, és important procurar que la persona afectada obtingui ajuda tan aviat com sigui possible. Amb un tractament precoç, s’aconseguirà reduir la durada de l’episodi psicòtic i, en conseqüència, les repercussions negatives que pot tenir en la vida del/la pacient el fet de romandre un temps més llarg allunyat de les obligacions i de les activitats del dia a dia.