Com són els seus símptomes principals?
La psicosi acostuma a provocar canvis en l’estat d’ànim i en la manera de pensar, donant lloc a idees estranyes, per la qual cosa resulta difícil entendre què sent la persona afectada. Amb l’objectiu de comprendre en què consisteix l’experiència psicòtica, és útil classificar per grups alguns dels símptomes més característics.
- Pensaments confusos: els pensaments més comuns es tornen confusos o deixen de guardar una relació adequada entre sí. L’expressió verbal pot resultar difícil d’entendre o pot perdre el sentit. En alguns casos, el malalt pot tenir problemes per concentrar-se, seguir el fil de la conversa o recordar les coses. Els pensaments semblen accelerar-se o tornar-se més lents.
- Creences falses: amb freqüència, la persona afectada d’un episodi psicòtic té creences falses, conegudes com deliris. El grau de convenciment és tan alt que cap raonament, per més lògic que sigui, és capaç de refutar-lo. Per exemple, pot estar convençut que la policia està vigilant per la manera com estan aparcats els cotxes fora de casa seva.
- Al·lucinacions: per efecte de la psicosi, la persona veu, escolta, sent l’olor o percep amb el gust coses que en realitat no estan presents. D’aquesta manera, pot escoltar veus que ningú més pot escoltar, veure objectes inexistents o percebre l’olor o el gust dels aliments alterats que li sembla que estan en mal estat o inclús enverinats.
- Canvis afectius i de percepció: de vegades, la forma de sentir de la persona canvia de sobte, sense que existeixi una causa aparent, fent que es senti estranya i aïllada del món. Són freqüents els canvis bruscs en l’estat d’ànim, passant de sentir-se molt excitada o deprimida. En ocasions, sembla que les emocions perdin intensitat, per la qual cosa pot sentir menys que abans o deixar de manifestar les seves emocions a les persones que l’envolten.
- Canvis de conducta: les persones que pateixen una psicosi presenten canvis en la seva conducta habitual. En alguns casos, es tornen extremadament actives i en d’altres, els sobrevé una gran letargia que els fa estar sense fer res durant tot el dia. Poden riure en moments inoportuns o enfadar-se sense motiu aparent. Moltes vegades, aquests canvis de conducta es relacionen amb els símptomes que hem mencionat anteriorment. Per exemple, si la persona creu que es troba en perill pot trucar a la policia, si pensa que és un profeta pot passar el temps predicant pel carrer o pot deixar de menjar si té por que el menjar estigui enverinat.
Els símptomes varien d’una persona a una altra i, en alguns casos, canvien amb el temps.
