La psicosi afecta cada persona de diferent manera i durant les etapes inicials no sempre és possible posar un nom o una etiqueta a la malaltia. No obstant, quan una persona pateix una psicosi, s’acostuma a diagnosticar d’una malaltia psicòtica específica. «Diagnosticar» vol dir determinar la naturalesa d’una malaltia basant-se en els símptomes que presenta, els factors que han provocat la seva aparició i el temps que duren. En el cas d’un primer episodi psicòtic, resulta especialment difícil determinar amb exactitud el tipus de psicosis perquè, en molts casos, es desconeixen en gran mesura els factors que l’han provocat. No obstant, convé estar familiaritzat amb alguns dels termes que s’acostumen a utilitzar en el diagnòstic dels diferents tipus de psicosi.
El consum de drogues o d’alcohol, o bé l’abstinència després d’un consum prolongat, pot provocar l’aparició de símptomes psicòtics. En alguns casos, els símptomes es resolen ràpidament en desaparèixer els efectes de la droga mentre que, en d’altres, la malaltia pot persistir malgrat suspendre el consum.
En ocasions, els símptomes psicòtics apareixen de manera sobtada en resposta a una situació de molta tensió, com pot ser un canvi important en les circumstàncies personals o la mort d’un familiar. Encara que els símptomes poden ser molt intensos, la recuperació es produeix en pocs dies.
El símptoma principal són els deliris, és a dir, és la ferma creença en coses que no són certes.
De vegades, els símptomes psicòtics són conseqüència de lesions o malalties orgàniques com traumatismes, infeccions o tumors. Habitualment es presenten conjuntament amb altres símptomes específics de tipus neurològic.
El terme esquizofrènia s’utilitza per fer referència a aquells trastorns psicòtics en els quals els símptomes persisteixen durant un període no inferior als sis mesos. La duració i la intensitat d’aquests varia segons el cas, i al contrari del que s’acostuma a creure, moltes persones diagnosticades d’esquizofrènia porten una vida normal.
Es distingeix de l’esquizofrènia en el fet que els símptomes persisteixen menys de sis mesos.
En aquests casos, la psicosi representa una part d’una alteració afectiva més generalitzada que es caracteritza per l’alternança d’episodis d'eufòria i d'excitació (mania) i d’altres de desànim i d'inhibició (depressió). En cas de presentar símptomes psicòtics, aquests acostumen a estar relacionats amb l’estat d’ànim. Així, en un episodi depressiu, el malalt pot escoltar veus que li diuen que es suïcidi, mentre que en un episodi maníac pot creure’s un ser amb qualitats excepcionals capaç de realitzar grans proeses.
Aquest diagnòstic correspon a la presència simultània o consecutiva de símptomes de trastorn afectiu (tals com la depressió o la mania) i de psicosi. És a dir, el quadre clínic no és típic d’un trastorn afectiu ni de l’esquizofrènia.
Consisteix en una depressió aguda combinada amb símptomes psicòtics, sense que en cap moment de la malaltia s’arribin a produir símptomes maníacs.
Passeig Marítim 25-29
Barcelona 08003
Vegeu la situació a Google Maps
Tel: 93 248 30 00 · Fax: 93 248 32 54
© 2006 - 2024 Hospital del Mar · Nota Legal | Política de Cookies | Accessibilitat
