• Inici
• La Unitat
  • Equip facultatiu
  • El rol del cardiòleg i de la infermera especialitzada en insuficiència cardíaca
  • El Programa d'Insuficiència Cardíaca a l'Hospital del Mar
  • Procés d'actuació de la unitat
  • Hospital de Dia
  • Intervenció multidisciplinària
  • Cercle de millora contínua
• Àrea Malalts
• Àrea Professionals

El Programa d'Insuficiència Cardíaca a l'Hospital del Mar

Des de l’any 2000, el Servei de Cardiologia ha impulsat la creació d’una Unitat d'Insuficiència Cardíaca (UIC) que, amb el pas del temps, s’ha anat desenvolupant per donar resposta especialitzada als pacients afectes per IC. Actualment, la nostra UIC reuneix les característiques mínimes organitzatives i de prestació de serveis que, en la literatura, es consideren les òptimes per a l’abordatge altament especialitzat de la IC i que ens ha convertit en una de les UIC de referència a tot l’Estat Espanyol i a nivell Europeu.

Estructura del Programa d’IC de l’Hospital del Mar

Els elements fonamentals de la UIC són:

• l’atenció centrada en cardiòlegs especialitzats en IC
• infermeria especialitzada en IC
• maneig basat en les guies clíniques
• programa de rehabilitació física
• col·laboració multidisciplinària amb geriatres, treball social, atenció primària i neuropsicologia
• accés obert als pacients a l’hospital de dia, en cas de descompensació
• maneig sense ingrés de la descompensació (hospital de dia de la UIC)
• seguiment telefònic
• intervenció intrahospitalària basada en infermeria (trajectòria específica)
• activitat de recerca clínica específica i
• integració dels processos assistencials amb el SAP Litoral de Barcelona i els dispositius específics per al pacient amb IC (metge de família, infermera, cardiòleg d'AP, Call center, Guia de Pràctica Clínica Informatitzada, infermera d'enllaç i gestores de casos).

Claus de l’èxit

Aquesta intervenció en el nostre medi ha demostrat, en un estudi pilot aleatori, que és capaç de reduir la mortalitat dels pacients, reduir l'hospitalització, millorar la qualitat de vida i obtenir una taxa d’ús de fàrmacs amb capacitat de modificar la malaltia, molt elevada.

Gran part de l’èxit assolit radica en una avaluació exhaustiva de la cardiopatia subjacent buscant possibles causes corregibles, tant mèdicament com amb procediments percutanis i quirúrgics (hemodinàmica cardíaca i cirurgia cardíaca), la titulació de fàrmacs amb efecte neurohormonal amb taxes d’ús de betablocadors superiors al 95% dels pacients i una avaluació continuada d’estratificació de risc per tal de realitzar una selecció acurada dels pacients per dispositius o transplantament cardíac. Per tant, el marc més òptim de maneig dels pacients amb IC són les Unitats d’Insuficiència Cardíaca i, de la literatura i experiència pròpia, es desprén que cal potenciar aquests models de maneig.