El càncer de pròstata
El càncer de pròstata és una malaltia en la qual es formen cèl·lules malignes (canceroses) en els teixits de la pròstata.
1 Què és el càncer de pròstata?
El càncer de pròstata és una malaltia en la qual es formen cèl·lules malignes (canceroses) en els teixits de la pròstata.
La pròstata és una glàndula de la grandària aproximada d'una nou que únicament tenen els homes. Es troba situada sota la bufeta envoltant la uretra (el tub per on surt l'orina de la bufeta) i per davant del recte (part final del budell gros, abans de l'anus). La seva funció és elaborar i emmagatzemar el líquid que transporta i alimenta els espermatozoides.
El càncer de pròstata és el tipus de càncer més comú en els homes de Catalunya (afecta 1 de cada 6) i el tercer que més freqüentment provoca la mort (després del càncer de pulmó i el de còlon i recte). Malgrat això, menys de 3 de cada 100 homes moren per aquesta causa, atès que la malaltia acostuma a créixer molt lentament.
El tractament pot curar la malaltia. En alguns homes tractats, desapareix per sempre, però en d'altres pot aturar-se i, eventualment, créixer de nou.
Si no es tracta, el càncer es pot estendre a través de la sang o dels ganglis limfàtics a altres parts del cos, com els ossos, els ganglis o els pulmons. De tota manera, es calcula que en 9 de cada 10 casos la malaltia no s'estén més enllà de la pròstata i, per tant, es coneix com a càncer localitzat de pròstata.
2 Factors de risc
-
Edat
Les probabilitats de desenvolupar augmenten a mida que anem envellint, però moltes persones grans que tenen càncer no moren per aquesta causa.
-
Raça/grup ètnic
Si bé estan clars els motius, diversos estudis apunten a que certes característiques racials i ètniques són factors de risc. Per exemple, s'ha vist que la taxa d'incidència és més alta entre els homes de raça negra.
-
Factor hereditari
Existeixen famílies en les quals s'observa una alta prevalença de càncer de pròstata, el que indica que existeix un factor hereditari. El risc es duplica si un pare o un germà han estat diagnosticats, i si ambdós van tenir la malaltia, aquest risc és encara major.
3 Símptomes
El càncer de pròstata és, generalment, ASIMPTOMÀTIC. Així, símptomes com els descrits a continuació són presents en el creixement benigne de la pròstata:
- Flux d'orina feble o interromput ("s'atura i surt").
- Ganes sobtades d'orinar.
- Augment de la freqüència de micció.
- Dificultat per iniciar el flux d'orina.
- Dificultat per buidar la bufeta per complet.
- Dolor o cremor durant la micció.
- Presència de sang en l'orina o el semen.
En un petit grup de casos, la malaltia sí presenta símptomes i aquests no són, en general, relatius a la micció. Així, la presència d'un dolor a l'esquena, als malucs o la pelvis, que no desapareix, pot ser en algun cas aïllat símptoma de presència d'un càncer de pròstata amb afectació als ossos.
Aquests símptomes són motiu de consulta al metge, qui determinarà si cal realitzar proves diagnòstiques per descartar un càncer de pròstata.
4 Proves i diagnòstic
El càncer de pròstata s'acostuma a detectar durant un examen rutinari o mitjançant proves diagnòstiques que examinen la pròstata o la sang.
Les proves i els procediments de detecció més freqüents són:
- Analítica PSA
- Tacte rectal
- Tomografia axial computeritzada (TAC)
- Ressonància magnètica (RM)
- Gammagrafia
- Biòpsia
Hi ha dos tipus de biòpsia que s'usen per diagnosticar el càncer de pròstata: Biòpsia transrectal i Biòpsia transperineal
5 Viure amb la malaltia
La major part dels tractaments de càncer de pròstata produeixen efectes secundaris. Li donem recomanacions i solucions per poder reduir el seu impacte a la vida quotidina.