Noves tecnologies

Sensors de glucosa

Els sensors de glucosa permeten veure en temps real i de manera contínua (amb informació de tot el dia) com canvien els nivells de sucre. A més del valor de glucosa, el sensor també mostra una fletxa de tendència que t'indica si els nivells tendeixen a mantenir-se estables, pujar o baixar. Aquesta informació, per tant, permet al pacient actuar per prevenir pujades o baixades de sucre.

Aquests sensors són especialment útils en pacients que tenen tendència a patir baixades de sucre (hipoglucèmies), sobretot, quan aquestes són desapercebudes (sense símptomes) o de predomini nocturn. Això és perquè és possible programar alarmes que t'avisin quan has tingut una pujada o baixada de sucre, i així poder actuar.

Els sensors s'insereixen en la pell de manera senzilla i acostumen a durar entre 7-14 dies. En la majoria d'ocasions la informació que reps del sensor es pot veure al mòbil o pots compartir-de manera senzilla amb el teu equip d'endocrinologia a través de plataformes web.

En el nostre entorn aquests sensors, en alguns casos, estan coberts pel sistema públic de salut.

Bombes d'insulina

Els sistemes d'infusió subcutània contínua d'insulina (ISCI), coneguts com a "bomba d'insulina" permeten la infusió d'insulina per sota de la pell de manera contínua. Aquesta administració es realitza a través d'un catèter que s'insereix sota la pell, i que s'ha de canviar cada 3 dies, per evitar la infecció i/o saturació del teixit subcutani.

El subministrament d'insulina es realitza mitjançant 2 sistemes:

• Pauta basal: la insulina s'administra a través del infusor de forma contínua i programada al llarg de les 24 hores del dia. Cada hora o bloc de temps té una quantitat determinada d'insulina que s'ajusta segons les necessitats que tinguis en les diferents hores del dia. Es correspon amb la insulina lenta que t'administraries amb el boli 1 o 2 vegades al dia.
• Bolus: la insulina que s'administra en cada àpat, o bé la que s'administra per corregir una hiperglucèmia. Es correspon amb la insulina ràpida que t'administraries abans dels àpats. Per poder calcular amb precisió aquesta dosi d'insulina és imprescindible saber comptar correctament racions d'hidrats de carboni.

La gran avantatge de les bombes d'insulina és que es poden programar quantitats diferents d'insulina basal durant el dia (això no ho podem fer amb els bolis). A més, també es poden administrar bolus d'insulina amb quantitats molt petites d'insulina (en els bolis d'insulina, la mínima quantitat d'insulina que es pot administrar és 0,5 unitats). També hi ha la possibilitat d'administrar bolus d'insulina de diferents tipus segons el tipus d'aliment (per exemple, amb molt de greix), mentre que amb els bolis d'insulina el tipus de bolo sempre serà el mateix.

Sistemes integrats

En els últims anys, gràcies a l'avanç de les noves tecnologies, disposem de sistemes encara més nous que poden ajudar-te a controlar millor els nivells de sucre.

Actualment hi ha al mercat sistemes integrats que combinen el funcionament d'una bomba d'insulina amb un sensor de glucosa. Aquests sistemes integrats, mitjançant uns algoritmes matemàtics, utilitzen els teus valors de sucre obtinguts del sensor de glucosa per decidir quanta insulina necessites.

En un d'aquests sistemes, es pot suspendre l'administració d'insulina de manera automàtica abans que tinguis una baixada de sucre, tornant-se a reiniciar automàticament un cop pugin els nivells de glucosa. Un altre sistema similar va administrant i regulant de manera totalment automàtica la quantitat d'insulina basal durant tot el dia per mantenir els nivells de glucosa dins de la normalitat, sense pujades o baixades.

En tots aquests sistemes que funcionen de manera automàtica, la informació que hauràs d'introduir és la quantitat d'hidrats de carboni que menjaràs perquè pugui calcular quanta insulina necessites en aquest menjar. Per tant, és imprescindible saber contar bé racions d'hidrats de carboni i haver completat un programa avançat d'educació terapèutica amb l'equip mèdic i d'infermeria.

De la mateixa manera que els sensors i les bombes d'insulina, en el nostre entorn aquests sistemes, en alguns casos, estan coberts pel sistema públic de salut.

En el futur és d'esperar que es segueixin comercialitzant sistemes encara més nous en aquest sentit, amb l'objectiu d'arribar a obtenir un "pàncrees artificial". En aquest cas la insulina s'administrarà de manera totalment automàtica segons els valors de glucosa que tinguis i la quantitat d'hidrats de carboni que mengis, per tal d'evitar pujades o baixades de sucre, com faria el pàncrees d'una persona sense diabetis.