Traqueotomia
Alguns pacients amb ELA arriben a una situació clínica en la que es necessari o es considera una opció terapèutica la realització d'una traqueotomia. Arribada aquesta situació, s'haurà de valorar els pros i contres amb l'equip assistencial habitual.
Què és la traqueotomia?
És un orifici (estoma) a la part anterior del coll, que connecta la tràquea amb l'exterior i per tant també els seus bronquis i pulmons. (Figura 1).
Figura 1: pacient amb cànula
A partir d'aquest moment, el pacient amb ELA respirarà a través de la traqueotomia i gràcies a un aparell que assistirà la seva respiració (Veure apartat ventilació domiciliària). A més a més, també la expulsió de les secrecions pulmonars es farà a través de l'estoma, ja sigui sense ajuda externa, o amb algun dispositiu mecànic dissenyat exclusivament per afavorir la mobilització de secrecions (assistent de tos, veure apartat).
Les cànules que mantenen la traqueotomia oberta poden ser de plàstic/silicona o de plata (Figura 2). Aquests dispositius cal recanviar-los amb certa freqüència què dependrà del material del que siguin fetes. Resulta imprescindible mantenir una bona higiene de la cànula tant per l'exterior com de l'orifici interior.
Figura 2: cànules de traqueotomia
Quan es realitza una traqueotomia en un pacient amb ELA?
En una fase avançada de la malaltia, pot arribar el moment de plantejar fer una traqueotomia per assegurar la respiració del pacient. Si prèviament s'utilitzava una mascareta nasal o nasobucal, a partir d'aquest moment, l'aire arribarà als pulmons mitjançant la traqueotomia. És una forma molt segura però invasiva de mantenir el pacient ventilat moltes hores (si cal 24h).
Per a la realització de la traqueotomia es necessari sotmetre al pacient a una cirurgia programada sota anestèsia general. És per això , que és necessari que el pacient preservi una situació clínica mínima per a poder tolerar aquest procediment, pel que serà indispensable que el seu equip assistencial el segueixi clínicament, per poder-lo aconsellar.
Pot donar-se el cas, en el què per situacions crítiques (un infart) no hi hagi temps a plantejaments sobre els pros i contres de la traqueotomia, i aquesta es realitzi de forma urgent. De totes formes, cal tenir present que el pacient sempre és el que té la última paraula sobre el seu procés clínic.