Unitat d'Expertesa Clínica de Síndromes de Sensibilització CentralFibromiàlgia, Síndrome de Fatiga Crònica i Síndrome de Sensibilitat Química Múltiple

• La Unitat
• Ciutadania
• Professionals

Diagnòstic diferencial

Els múltiples símptomes inespecífics de FM poden simular moltes altres malalties, malgrat això l'anamnesi i l'exploració física, així com les proves de laboratori són suficients en general per poder diagnosticar FM, diferenciant-la d'altres condicions clíniques com: malalties reumàtiques inflamatòries, espondiloartropaties, malalties autoimmunes del teixit connectiu, polimiàlgia reumàtica, miopaties, malalties neurològiques (esclerosi múltiple, miastènia), malalties endocrinològiques (hipotiroïdisme, hiperparatiroïdisme, hipercortisolisme, insuficiència suprarenal) i malalties infeccioses (1, 2, 3, 4).

Malalties coexistents. Molts pacients amb FM alhora pateixen altres malalties. És freqüent la coexistència amb l'artrosi. En alguns casos pot ser difícil destriar si els símptomes que relata el/la pacient són deguts a la FM o a alguna malaltia coexistent. És especialment important diferenciar els símptomes de la FM dels símptomes de malalties reumàtiques inflamatòries com l'Artritis reumatoide o el Lupus eritematós sistèmic (5, 6, 7).

Els/les pacients de FM poden acabar rebent múltiples diagnòstics per a la mateixa malaltia depenent de l'especialista que el/la visiti. Per altre banda l'etiqueta concreta pot ser menys important si considerem a la FM com un espectre de diferents condicions clíniques dins de les síndromes de sensibilització central. Un nombre important de pacients amb el diagnòstic de FM comparteixen criteris diagnòstics d'altres síndromes de sensibilització central com la síndrome de la fatiga crònica o la síndrome del còlon irritable i d’altres (4).

Síndromes doloroses localitzades. La síndrome miofascial sovint s'ha diferenciat de la FM degut a la naturalesa més focal que aquesta té. Molts investigadors afirmen que la disfunció temporomandibular i la síndrome miofascial són formes localitzades de la FM (8, 9, 10).

Bibliografia

1 Mease, P, Arnold, LM, Bennett, R, et al. Fibromyalgia syndrome. J Rheumatol 2007; 34:1415.

2 Goldenberg, DL. Fibromyalgia syndrome. An emerging but controversial condition. JAMA 1987; 257:2782.

3 Hwang, E, Barkhuizen, A. Update on rheumatologic mimics of fibromyalgia. Curr Pain Headache Rep 2006; 10:327.

4 Aaron, LA, Buchwald, D. Chronic diffuse musculoskeletal pain, fibromyalgia and co-morbid unexplained clinical conditions. Best Pract Res Clin Rheumatol 2003; 17:563.

5 Wolfe, F, Petri, M, Alarcon, GS, et al. Fibromyalgia, systemic lupus erythematosus (SLE), and evaluation of SLE activity. J Rheumatol 2009; 36:82.

6 Coury, F, Rossat, A, Tebib, A, et al. Rheumatoid arthritis and fibromyalgia: a frequent unrelated association complicating disease management. J Rheumatol 2009; 36:58.

7 Fitzcharles, MA, Boulos, P. Inaccuracy in the diagnosis of fibromyalgia syndrome: analysis of referrals. Rheumatology (Oxford) 2003; 42:263.

8 Hong, CZ. Treatment of myofascial pain syndrome. Curr Pain Headache Rep 2006; 10:345.

9 Borg-Stein, J. Treatment of fibromyalgia, myofascial pain, and related disorders. Phys Med Rehabil Clin N Am 2006; 17:491.

10 Tunks, E, McCain, GA, Hart, LE, Teasell, RW, et al. The reliability of examination for tenderness in patients with myofascial pain, chronic fibromyalgia and controls. J Rheumatol 1995; 22:944.