Portada
Fibromiàlgia
Com es tracta la fibromiàlgia?

Unitat d'Expertesa Clínica de Síndromes de Sensibilització CentralFibromiàlgia, Síndrome de Fatiga Crònica i Síndrome de Sensibilitat Química Múltiple

Com es tracta la fibromiàlgia?

Es desconeix l'origen de la malaltia, el tractament de la fibromiàlgia pot ser difícil ja que no hi ha un tractament curatiu. Malgrat això, el tractament pot millorar els símptomes i proporcionar una millor qualitat de vida als/a les pacients. No tots els metges/esses estan familiaritzats amb el tractament. Els metges de família i els reumatòlegs són en general els especialistes de referència en el tractament d'aquesta enfermetat. En ocasions, el maneig de la FM requereix un tractament multidisciplinari en el qual estiguin implicats diversos professionals de diferents disciplines: reumatòlegs, psiquiatres, psicòlegs , fisioterapeutes, especialistes en nutrició i altres. En tots els casos és fonamental una gran implicació del/de la pacient en el tractament de la malaltia. El/la pacient ha de tenir un paper actiu en el seu tractament. Les actituds passives, esperant que "una pastilla miraculosa ens curi", condueixen a pitjors resultats. No existeixen tractaments "miraculosos".

En l'actualitat els tres pilars sobre els quals es basa el tractament i seguint de manera rigorosa la millor ciència/medicina són:

Tractament farmacològic.
Teràpia psicològica.
Exercici físic terapèutic.

Tractament farmacològic

Ni a Espanya, ni a la resta d'Europa hi ha cap fàrmac aprovat expressament per al tractament de la FM. Als Estats Units estan aprovats: duloxetina, milnazipran i pregabalina.

Analgèsics: són medicines que redueixen el dolor. S'utilitzen des de paracetamol fins a associacions de paracetamol més opioids, fins opioids sols.
Antidepressius: són els més usats per al tractament de la FM. Aquests fàrmacs funcionen en els/les pacients amb FM amb o sense depressió, pel fet que els antidepressius eleven els nivells d'algunes substàncies químiques al cervell que participen en la modulació del dolor (incloent serotonina i noradrenalina) que estan associades amb la depressió, el dolor i la fatiga. Hi ha diversos tipus d'antidepressius:
Els antidepressius tricíclics: presos per les nits a dosis més baixes que quan es recepten per a la depressió, milloren el son, poden relaxar també els músculs i milloren el dolor, en augmentar l'acció de les endorfines (substàncies naturals que secreta el cos i que serveixen per a controlar el dolor).
Inhibidors selectius de la receptació de serotonina: algunes vegades són emprats quan fracassen els antidepressius triclícs. Promouen l'alliberament de serotonina, redueixen el cansament i altres símptomes de la FM.
Antidepressius d'acció dual: eleven les concentracions de serotonina i noradrenalina. Sembla que milloren més el dolor que els antidepressius inhibidors selectius de la recaptació de serotonina, probablement perquè augmenten els nivells de noradrenalina tenen un major efecte analgèsic.
Ansiolítics: són medicines que relaxen els músculs i modulen / indueixen el son i milloren l'ansietat. S'empren amb freqüència en la FM per aquestes raons.
Anticomicials: són fàrmacs que s'usen per al tractament de les convulsions. S'empren en la FM ja que també tenen un efecte analgèsic.

(Per a més informació consultar el butlletí informatiu sobre tractament farmacològic de la fibromiàlgia).

Teràpia psicològica

La teràpia cognitivoconductual és part important del tractament de la malaltia ja que permet que el/la pacient pugui gestionar millor la seva condició de pacient. Consta d'una sèrie de sessions amb un/a psicoterapeuta. Les sessions se centren en discutir les creences i comportaments que poden interferir en la seva curació. La teràpia cognitivaconductual no el/la curarà però pot ajudar-lo/la a gestionar millor els seus símptomes. (Per a més informació consultar el butlletí informatiu sobre tractament psicològic de la FM).

Exercici físic terapèutic

És fonamental la pràctica d'exercici físic terapèutic. Sempre convé adequar-lo a les possibilitats de cada pacient. Tot i que el dolor i el cansament poden fer molt difícil fer exercici, s'ha d'intentar ser el més actiu/a físicament. Els estudis realitzats indiquen que l'exercici físic terapèutic és un dels remeis més eficaços per a millorar els símptomes quan es pateix de FM, encara que de vegades l’exercici físic pot fer que els símptomes empitjorin: una manca perllongada d’exercici pot empitjorar els seus símptomes.

Els experts recomanen començar amb exercicis suaus i lentament anar augmentant la intensitat dels mateixos. S'ha d'individualitzar d’acord a les característiques personals del pacient i les diverses fases evolutives de la malaltia. L'activitat física s'ha de fer de forma gradual, regular i progressiva. Hi ha evidència del seu efecte beneficiós sobre el dolor, el benestar general i la funció física. Els exercicis de baix impacte com caminar, nedar, ciclisme, aquagym són molt adients. Es recomana fer-los com a mínim tres vegades a la setmana durant 30’. Sembla que els execicis fets en medi aquàtic produexen millors resultats. El tai-chi i la ioga poden ser pràctiques beneficioses per els/les pacients.(Per a més informació consultar el butlletí informatiu sobre l'exercici físic en la FM).

Tractaments complementaris i alternatius

Molts pacients afectats de la malaltia proven medicines alternatives o complementàries. Tot i que s'han estudiat científicament algunes d'aquestes, no hi ha evidència científica de la seva efectivitat en el tractament de FM. Si pren alguns d'aquests suplements o utilitza alguna d'aquestes teràpies convindria que abans ho comentés al seu metge/essa. (Per a més informació consultar el butlletí informatiu sobre tractaments complementaris i alternatius de la FM).