Notícies

2 d'octubre de 2020 - Notes de Premsa

Investigadors de l’Hospital del Mar desvelen quins tipus de tumors benignes de mama tenen més probabilitat de convertir-se en cancerígens

Se sap que los tumors benignes de mama (BBD en anglès), que són trastorns no cancerígens de les mames, como els bonys, incrementen les probabilitats que les pacients desenvolupin càncer de mama. Ara, un equip de metges i investigadors de l'Hospital del Mar han vist que el mode en què els BBD són detectats en un programa de cribratge nacional és un indicador de quins es tornaran amb més probabilitat cancerígens.

Les troballes són fruit d'un equip dirigit pel Dr. Xavier Castells, cap del Servei d'Epidemiologia de l'Hospital del Mar i investigador del Grup de recerca en epidemiologia i avaluació de l'Institut Hospital del Mar d'Investigacions Mèdiques (IMIM) i es presentaran aquest dissabte, dia 3, en el 12.º Congrés Europeu de Càncer de Mama.

La Dra. Marta Roman i el Dr. Xavier Castells

La detecció de BBD la primera vegada que una dona passa per un programa de cribratge de la mama (normalment als 50 anys en Espanya i en altres molts països europeus amb aquest tipus de programes de detecció) es classifica com a BBD "prevalents", mentre que aquells detectats a les visites successives, que a Espanya són cada dos anys, es classifiquen com a  BBD "incidents".

La Dra. Marta Román, investigadora del Servei de Epidemiologia del IMIM, ha assegurat: "Els nostres resultats mostren que les dones diagnosticades amb un tumor benigne a partir de la segona visita de revisió presenten un risc significativament superior de desenvolupar càncer de mama que aquelles amb un BBD diagnosticat en la primer cribratge".

Els investigadors han analitzat les dades de 629.087 dones a les que es van realitzar 2.327.384 mamografies entre 1995 i 2015, i les van seguir fins el 2017. Van trobar que les dones diagnosticades amb BBD incidental tenien 2,67 vegades més possibilitats de desenvolupar càncer de mama que les dones sense BBD, mentre que les dones amb BBD prevalents tenien 1,87 vegades més risc del mateix.

A més, els investigadors van classificar les BBD com a no-proliferatives o proliferatives, depenent de si determinades cèl·lules del teixit mamari creixen o no, como les cèl·lules ductals que apareixen a la hiperplàsia ductal a les que es produeix un creixement excessiu de les cèl·lules que recobreixen els conductes dins de la mama. 

Han vist que les dones amb BBD proliferatives presentaven una probabilitat 3,28 vegades més gran de desenvolupar càncer de mama que les dones sense càncer, mentre que les dones amb BBD no proliferatives presentaven un risc 1,96 vegades més gran.
La Dra. Román ha assegurat: "Hem trobat el risc més alt de càncer de mama a les dones amb BBD incidents i proliferatius. Tenien gairebé quatre vegades més risc de desenvolupar càncer de mama que les dones sense BBD".

Les pacients amb BBD incidental i no proliferatiu van presentar un risc 2,39 vegades més gran de desenvolupar càncer de mama en comparació amb les dones sense BBD. Les dones amb BBD prevalent i proliferatiu tenien un risc 2,85 vegades més gran, i aquelles amb BBD prevalent i no proliferatiu un risc 1,63 vegades més gran.

Els investigadors confien en que aquestes troballes resultin útils per a desenvolupar estratègies de cribratge de càncer de mama personalitzades per així millorar l'eficàcia d'aquests programes.

"La probabilitat de que una dona pugui beneficiar-se d'una mamografia de cribratge depèn del seu risc de desenvolupar un càncer de mama clínicament significatiu al llarg de la seva vida", afirma la Dra. Román. "Prendre en consideració els factors individuals de risc més enllà del de l'edat hauria de permetre que es classifiqui a les dones en grups en funció dels diferents riscos de desenvolupar càncer de mama. Recomanar que hi hagi programes de cribratge personalitzats que tinguin en compte aquest risc y que trascendeixin els actuals "iguals per a totes" podria incrementar l'eficàcia d'aquestes estratègies. A més, incloure informació sobre les BBD, a més d'altres factors, per a desenvolupar abordatges en el cribratge basats en el risc podria ajudar a predir si una dona podria desenvolupar un càncer de mama en un període de temps determinat".

"Poden valorar-se diverses estratègies de cribratge per a cada dona en funció del seu risc potencial de desenvolupar càncer de mama: modificant l'interval de temps entre les revisions, que haurien de ser anuals, o cada dos o tres anys, també el mètode del cribratge, per exemple, mamograma, ultrasons o imatge per ressonància magnètica, o el rang d'edat en el que a la dona se la convida a participar en el programa".

La Dra. Román i els seus companys d'estudi creuen que aquests resultats ajudaran als metges a entendre els diversos riscos associats amb les BBD i a millorar la precisió de les prediccions de risc de càncer de mama.

En un comunicat previ al congrés, el Dr. Xavier Castell ha afirmat: "Els metges que aborden a les dones amb BBD podrien oferir estratègies de vigilància personalitzades que tinguessin en compte, a més d'altres factors, si es va trobar la BBD en el primer cribratge o en els següents. A més, aquesta informació es va incloure en un model individualitzat que pot utilitzar-se per a predir el risc individual de desenvolupar càncer de mama en un termini de cinc o deu anys. Hem posat a prova això en el context d'un programa de cribratge, que inclou a més informació sobre la densitat de la mama, l'edat, l'historial familiar de càncer de mama i en diverses característiques mamogràfiques".