Notícies

17 de desembre de 2020 - Notes de Premsa

El confinament va empitjorar l’estat de les persones amb deteriorament cognitiu

Ho demostra un estudi de metges de l'Hospital del Mar i investigadors de l'Institut Hospital del Mar d'Investigacions Mèdiques, que publica la revista Frontiers in Neurology. L'estat del 60% dels pacients amb deteriorament cognitiu va empitjorar amb el confinament decretat per fer front a la pandèmia de la COVID-19, segons els seus cuidadors. Set de cada deu van abandonar les seves activitats diàries. Els cuidadors també van patir els efectes del confinament. Quatre de cada deu van confirmar una càrrega de treball més alta i un 11%, esgotament.

El confinament decretat per aturar l'expansió de la COVID-19 a partir del 13 de març va afectar especialment les persones amb deteriorament cognitiu, com revela un estudi publicat per la revista Frontiers in Neurology, realitzat per metges del Servei de Neurologia de l'Hospital del Mar i investigadors del Grup de recerca en Neurofuncionalitat i Llenguatge de l'Institut Hospital del Mar d'Investigacions Mèdiques (IMIM-Hospital del Mar). Sis de cada deu pacients analitzats va patir un empitjorament de la seva situació prèvia a la pandèmia, segons els seus cuidadors.

Tres dels autors del treball, d’esquerra a dreta, Aida Fernández-Lebrero, Ainara Barguilla i Albert Puig-Pijoan

El treball va seguir 60 pacients del Servei de Neurologia, amb una edat mitjana de 75 anys, i els seus cuidadors. A través d'una enquesta telefònica, es van mesurar els canvis funcionals i neuropsiquiàtrics patits pels pacients, així com la sobrecàrrega dels cuidadors a causa de les restriccions provocades per la pandèmia. Es va analitzar la seva adaptació al confinament i a les mesures de seguretat, possibles canvis de lloc de residència, el suport mèdic rebut, caigudes, interrupció de programes d'estimulació cognitiva o pèrdua de rutines diàries.

25 pacients (42%) tenien diagnòstic de malaltia d'Alzheimer en fase de demència i 15 (25%), deteriorament cognitiu lleu. La resta patien diferents tipus de demència. Només sis es van infectar amb el coronavirus SARS-CoV-2. Els resultats, segons Dra. Aida Fernández-Lebrero, metgessa adjunta del Servei de Neurologia, investigadora de l'IMIM i segona signant de l'estudi, apunten que "tot i que també hi pot haver un deteriorament cognitiu, els símptomes neuropsiquiàtrics s'han vist clarament agreujats. En el nostre estudi, hem trobat motius per creure que el confinament ha empitjorat significativament aquesta esfera globalment, però encara més en matèries com la depressió, l'ansietat, l'agitació i la pèrdua de gana".

 

Afectació també als cuidadors

Segons la percepció dels cuidadors, en el 60% dels casos, els pacients van veure com empitjorava el seu deteriorament cognitiu. Set de cada deu malalts van abandonar les seves activitats diàries. El 43% van deixar d'anar a reunions socials, com ara centres de dia, i el 28% van deixar de rebre estimulació cognitiva a centres especialitzats, ja que aquests van tancar. A més, el 42% va deixar d'anar a fer activitat física, quan abans del confinament anaven al gimnàs o sortien a passejar. Dos de cada deu van deixar d'anar a fer la compra i el 31% de visitar a familiars com feien abans de les restriccions.

Durant el confinament, el 15% dels pacients va patir episodis de deliri i el 13% un augment del nombre de caigudes (en el 62% dels casos en persones amb demència moderada, segurament a causa d'un control més estret dels cuidadors en els casos de demència més avançada o per una escassa mobilitat). "El fet que els nostres pacients desenvolupessin més símptomes afectius que psicòtics durant el confinament, reflecteix la situació de soledat que van haver d'enfrontar. La pèrdua de recursos, reunions socials i seguiment institucional els devia fer sentir abandonats", explica la Dra. Ainara Barguilla, metgessa resident del Servei de Neurologia de l'Hospital del Mar i coautora principal de l'estudi. Els cuidadors van percebre un increment de la càrrega de treball i de l'estrès en un 41% dels casos, independentment del nivell de demència del pacient. Set d'ells (11% del total) va indicar esgotament, sobretot en persones a càrrec de malalts amb nivells avançats de demència. En relació amb les cures mèdiques, el 16% de les famílies va afirmar haver patit problemes per accedir-hi. Dos de cada tres va rebre assistència telefònica i en un 21% dels casos es van produir canvis en el tractament psicofarmacològic durant el confinament.

"Els pacients que pateixen una malaltia neurodegenerativa són especialment vulnerables a infeccions i canvis a les seves rutines. De fet, l'aïllament social es vincula a un pitjor pronòstic", destaca el Dr. Albert Puig-Pijoan, metge adjunt del Servei de Neurologia, investigador de l'IMIM i un dels coautors principals del treball. Els resultats de l'estudi demostren que "necessitem arribar als pacients i els seus cuidadors i desenvolupar estratègies adequades per reforçar i adaptar l'atenció sanitària i el suport social que reben", remarca el Dr. Puig-Pijoan.

 

Article de referència

Barguilla A, Fernández-Lebrero A, Estragués-Gázquez I, García-Escobar G, Navalpotro-Gómez I, Manero RM, Puente-Periz V, Roquer J and Puig-Pijoan A (2020) Effects of COVID-19 Pandemic Confinement in Patients With Cognitive Impairment. Frontiers in Neurology. 11:589901. doi=10.3389/fneur.2020.