Notícies

2 de febrer de 2021 - Notes de Premsa

El malestar psicològic del confinament en persones en estadis previs a la demència es va perllongar durant la desescalada de la COVID-19

L'empitjorament de la salut mental i de l'estat d'ànim de les persones d'edat avançada en risc de desenvolupar demència, provocat per les mesures de confinament, es va mantenir durant les primeres setmanes de desconfinament. L'estudi, liderat per investigadors de l'Institut Hospital del Mar d'Investigacions Mèdiques i metges de l'Hospital del Mar, amb participació del Barcelona βeta Brain Research Center, centre de recerca de la Fundació Pasqual Maragall, el publica la revista Journal of Alzheimer's Disease. Per portar a terme l'estudi s'han utilitzat noves tecnologies per monitorar i comprendre l'impacte del confinament. Les persones que hi han participat formen part de l'estudi PENSA de prevenció del deteriorament cognitiu en estadis previs a l'aparició de la demència.

Els efectes del confinament decretat per fer front a la pandèmia de la COVID-19 sobre la salut mental de les persones d'edat avançada en estadis previs a la demència, es van mantenir durant la fase de desescalada. Ho destaca un estudi que publica la revista Journal of Alzheimer's Disease, liderat per investigadors de l'Institut Hospital del Mar d'Investigacions Mèdiques (IMIM) i metges de l'Hospital del Mar, així com investigadors del CIBER de Fisiopatologia de l'Obesitat i la Nutrició (CIBEROBN) i del CIBER de Fragilitat i Envelliment Saludable (CIBERFES). El treball ha comptat amb la col·laboració del Barcelona βeta Brain Research Center (BBRC).

L'estudi va consistir en el seguiment de setze persones, d'entre 60 i 80 anys, participants a l'estudi PENSA de prevenció del deteriorament cognitiu en estadis previs a l'aparició de la demència. Cap d'elles va patir la COVID-19. La seva activitat es va monitorar de forma exhaustiva de forma diària, setmanal i mensual, durant dos mesos, fet que va permetre comparar la seva evolució abans, durant i després del confinament. El deteriorament cognitiu subjectiu és considerat com un estadi preclínic de la malaltia d'Alzheimer i les persones que el pateixen són els candidats ideals per assajos de prevenció de la demència.

Participants a l’estudi PENSA durant el seguiment

Les dades obtingudes han permès determinar que "durant els mesos de confinament domiciliari estricte, tots els participants van experimentar un augment del malestar psicològic general i dels símptomes d'ansietat i de depressió, sobrepassant el llindar patològic", explica Natàlia Soldevila-Domènech, investigadora del Grup de recerca en Farmacologia Integrada i Neurociència de Sistemes de l'IMIM-Hospital del Mar i primera signant del treball. Com a novetat, el seguiment es va realitzar a través d'eines de monitoratge a distància, com aplicacions de telefonia mòbil i polseres d'activitat física (en concret Fitbit®).

Natàlia Soldevila-Domènech i Rafael de la Torre

 

Empitjorament persistent de la salut mental

El rendiment cognitiu dels participants no va mostrar canvis rellevants en el període de seguiment. Sí va variar l'activitat física realitzada de forma diària, que es va reduir a la meitat, però a la desescalada es va recuperar de forma ràpida. Les hores de son també van mostrar una gran variabilitat entre els participants.

Els aspectes relacionats amb la salut mental van registrar un empitjorament durant el confinament que es va mantenir una vegada es van començar a aixecar les restriccions, a vegades, durant un període de més d'un mes. Així, tots els participants a l'estudi van ser classificats amb un possible trastorn mental, mentre que abans de la COVID-19 només un entrava en aquesta categoria. A la vegada, el 56% probablement patien, o s'acostaven a fer-ho, un desordre emocional durant el confinament, quasi el doble dels que ho feien abans (31%), a causa d'un augment dels símptomes de depressió.

L'aspecte que més va empitjorar va ser l'estat d'ànim. En els participants amb pitjors registres, l'estat d'ànim va continuar empitjorant durant la primera setmana de desescalada, mantenint-se així durant tot el període estudiat. La percepció pròpia de la salut mental va empitjorar entre els participants durant el confinament, i es va mantenir en aixecar-se les restriccions.

Aquests resultats demostren que "l'impacte indirecte de les mesures de distanciament social a la salut mental d'individus amb un risc elevat de malaltia d'Alzheimer pot tenir conseqüències a llarg termini", analitza el Dr. Rafael de la Torre, director del Programa de recerca en Neurociències de l'IMIM-Hospital del Mar, investigador CIBEROBN i últim signant de l'estudi. A la vegada, el treball certifica que "la metodologia emprada en aquest estudi permet monitorar i entendre l'impacte d'aquestes mesures en la salut mental de la població i identificar factors de risc. També és rellevant per poder aplicar intervencions més efectives basades en la medicina personalitzada i utilitzant eines de telemedicina".

 

Articles de referència

Soldevila-Domenech N, Forcano L, Boronat A, Lorenzo T, Piera I, Puig-Pijoan A, Mateus J, González de Echevarri Gómez JM, Knezevic I, Soteras A, Fauria K, Pizarro N, Molinuevo JL, de la Torre R; PENSA Study Group. From IMIM:; From BBRC:. Effects of COVID-19 Home Confinement on Mental Health in Individuals with Increased Risk of Alzheimer's Disease. J Alzheimers Dis. 2020 Dec 31. doi: 10.3233/JAD-201408. Epub ahead of print. PMID: 33386809.