Notícies

21 de juny de 2021 - Notes de Premsa

Es posa en marxa l'estudi PEGASUS per optimitzar el tractament postquirúrgic del càncer de còlon mitjançant la biòpsia líquida

Analitzant l'ADN tumoral que circula per la sang s'espera poder detectar la presència de micrometàstasis, responsables de la recaiguda després de la intervenció quirúrgica, que actualment són impossibles de localitzar en els exàmens radiològics. Saber quins pacients tenen aquestes micrometàstasis ajudarà a discernir en quins serà necessari un tractament de quimioteràpia adjuvant després de la cirurgia, personalitzant el tractament del càncer i reduint les teràpies innecessàries. En aquest assaig col·laboratiu internacional hi participaran tres centres espanyols: el Vall d'Hebron Institut d'Oncologia, que forma part del Campus Vall d'Hebron, i l'Institut Hospital del Mar d'Investigacions Mèdiques, tots dos de Barcelona, ​​i l'Institut d'Investigació Sanitària INCLIVA, de l'Hospital Clínic de València. Cada any es diagnostiquen al món més d'un milió de nous casos de càncer de còlon, dels quals més de 325.000 són a Europa i més de 30.000 a Espanya; és el segon tumor maligne més freqüent en dones i el tercer en homes. L'estudi PEGASUS també està relacionat amb dos projectes de recerca translacional: AlfaOmega i TUMICC; aquest últim també disposa d'una beca de l'Associació Espanyola Contra el Càncer (AECC).

Fruit de la col·laboració entre centres de recerca d'Itàlia i Espanya, s'ha posat en marxa l'estudi PEGASUS, l'objectiu del qual és demostrar que, gràcies a l'eina de guia de la biòpsia líquida, és possible fer més precisos els tractaments postquirúrgics dels pacients amb càncer de còlon. El Vall d'Hebron Institut d'Oncologia (VHIO) -que forma part del Campus Vall d'Hebron- l'Institut Hospital del Mar d'Investigacions Mèdiques (IMIM), tots dos de Barcelona, ​​i l'Institut d'Investigació Sanitària INCLIVA, de l'Hospital Clínic de València, són els tres centres espanyols que prenen part en aquest projecte. El promotor n'és la Dra. Silvia Marsoni, de l'Istituto FIRC di Oncologia Moleculare (IFOM) de Milà, i rep el suport de la Fundació AIRC dins el programa 5x1000 -que coordina el Prof. Alberto Bardelli, de la Universitat de Torí- i l'Institut de Candiolo FPO-IRCCS.

El Dr. Josep Tabernero, la Dra. Clara Montagut i el Dr. Andrés Cervantes

La cirurgia és el primer tractament en vuit de cada deu pacients de càncer de còlon. No obstant això, en alguns pacients no és suficient, ja que pot haver-hi micrometàstasis, que són impossibles de detectar amb els exàmens radiològics que es fan tant abans com després de la cirurgia. Aquestes micrometàstasis podrien créixer i provocar una recidiva del tumor al cap de dos o tres anys. A causa d'això, la majoria dels pacients reben tractament de quimioteràpia adjuvant com a precaució. «Més de la meitat d'aquests pacients no en necessitarien, per la qual cosa és evident la necessitat d'una prova diagnòstica que ens ajudi a revelar si hi ha presència d'aquestes micrometàstasis. D'aquesta manera es restringiria l'ús de la teràpia adjuvant només a aquells pacients que realment en necessiten. PEGASUS és un exemple excel·lent de com la investigació pot conduir al millor per a cada pacient», explica el Dr. Josep Tabernero, director del VHIO i cap del Servei d'Oncologia Mèdica de l'Hospital Universitari Vall d'Hebron, que serà l'investigador principal de la part clínica de l'estudi PEGASUS a Espanya.

Per aconseguir superar aquest repte de detectar les micrometàstasis després de la cirurgia en càncer de còlon s'ha plantejat la possibilitat d'emprar la biòpsia líquida. Mitjançant una simple mostra de sang dels pacients és possible, gràcies a aquesta eina, analitzar l'ADN tumoral que circula per la sang, identificar la presència d'aquestes micrometàstasis i definir la teràpia posterior més adequada en cada cas. «Actualment no sabem amb precisió quins pacients necessiten quimioteràpia perquè el seu tumor està destinat a recaure i quins no perquè el seu tumor està ja completament curat gràcies a la intervenció del cirurgià. La recerca d'ADN tumoral dins de la sang del mateix pacient podrà dir-nos si aquest pacient té un risc de recaiguda més alt i necessita, per tant, un tractament més intensiu en comparació amb un altre que no presenti aquest ADN», explica la Dra. Clara Montagut, responsable de la Unitat de Càncer Gastrointestinal del Servei d'Oncologia Mèdica de l'Hospital del Mar. La Dra. Montagut lidera el laboratori del Grup d'Investigació Clínica i Translacional en Noves Teràpies i Biomarcadors en Càncer Colorectal a l'IMIM i serà la investigadora principal de la part translacional del projecte AlfaOmega, relacionat amb l'estudi PEGASUS.

El Dr. Andrés Cervantes, responsable mèdic de l'estudi PEGASUS a INCLIVA, que serà l'investigador principal d'un altre projecte que hi està relacionat, el TUMICC, incideix en la importància d'aquesta personalització en les teràpies adjuvants dels pacients amb càncer de còlon: «Es tracta d'un estudi molt interessant per mirar de rebaixar els tractaments innecessaris per reduir el risc de recaiguda en aquesta malaltia. A més, en els pacients que participaran a l'estudi PEGASUS es farà un seguiment de la presència d'ADN tumoral en la sang durant tot el curs clínic-terapèutic, justament perquè també permeti personalitzar l'elecció terapèutica durant l'estratègia de tractament». Cal no oblidar que cada any es diagnostiquen al món més d'un milió de nous càncers de còlon, dels quals gairebé 325.000 són a Europa i més de 30.000 a Espanya. El de còlon és el segon tumor maligne més freqüent en dones i el tercer en homes.

En total participaran a l'estudi PEGASUS 140 pacients. Tots seran pacients de càncer de còlon que hagin estat intervinguts quirúrgicament. «Amb aquest estudi volem aportar informació important que ajudi a continuar avançant en la medicina de precisió. Així, esperem que puguem ajudar a identificar quins pacients necessiten tractament i fer-ho sempre de la manera més adequada. Això ajudarà a millorar la qualitat de vida dels pacients que no es veuran exposats a l'efecte de l'administració de la quimioteràpia adjuvant de manera innecessària», explica la Dra. Elena Élez, responsable mèdica de l'estudi PEGASUS al VHIO i oncòloga mèdica del Servei d'Oncologia de l'Hospital Universitari Vall d'Hebron (HUVH).

L'assaig PEGASUS és possible gràcies a la col·laboració amb l'empresa Guardant Health Inc., el VHIO i la fundació GISCAD. En el projecte hi participa una xarxa de centres clínics d'excel·lència a Itàlia i Espanya, suportada pel 5X1000 AIRC i coordinada pel Prof. Salvatore Siena, director del Departament d'Hematologia i Oncologia de l'Hospital Niguarda de Milà.

 

Dos subprojectes translacionals per fer-lo més complet

A més, hi ha dos subprojectes translacionals associats a aquest estudi: el projecte AlfaOmega, la investigadora principal del qual és la Dra. Clara Montagut de l'IMIM, i el TUMICC, que també està finançat amb una beca de l'Associació Espanyola Contra el Càncer, i els investigadors principals del qual seran el Dr. Andrés Cervantes, el Dr. Héctor G. Palmer, cap del Grup de Cèl·lules Mare i Càncer de VHIO, i la Dra. Clara Montagut.

El projecte AlfaOmega és un projecte translacional per a l'obtenció de mostres biològiques abans i durant el tractament oncològic dins de l'assaig clínic. Així mateix, consta d'una cohort retrospectiva dins del mateix projecte, que s'utilitzarà per recopilar informació fenotípica i mostres tumorals per a la validació i els estudis correlatius de biomarcadors.

Per altra banda, el projecte TUMICC té com a objectiu comprendre quins mecanismes utilitzen les cèl·lules tumorals per fer-se resistents a la teràpia i per identificar la resistència primària del pacient abans d'iniciar el tractament. Per a això es recolliran mostres tumorals dels pacients durant la cirurgia per a la generació de PDX i organoides. També constarà d'una cohort retrospectiva per a la caracterització molecular del tumor.