Portada
Notícies
Una dieta rica en prebiòtics i probiòtics pot ajudar a reduir els trastorns relacionats amb l’addicció a l’alcohol

Notícies

2 de desembre de 2021 - Notes de Premsa

Una dieta rica en prebiòtics i probiòtics pot ajudar a reduir els trastorns relacionats amb l’addicció a l’alcohol

Un estudi amb ratolins demostra que els animals que reben una dieta rica en microorganismes vius beneficiosos pateixen menys els efectes addictius del consum d'alcohol. El treball el publica la revista Frontiers in Nutrition. És el primer que analitza la possible relació entre els bacteris intestinals i la possibilitat d'alterar les conductes addictives relacionades amb el consum d'alcohol. A l'estudi, els animals que mantenen una microbiota sana també eviten la recaiguda en l'addicció i disminueixen els seus efectes sobre trastorns associats com la depressió i l'ansietat.

Mantenir una microbiota intestinal sana permet reduir els efectes perjudicials del consum addictiu d'alcohol, segons un estudi del Grup de recerca en Farmacologia integrada i neurociència de sistemes de l'Institut Hospital del Mar d'Investigacions Mèdiques (IMIM-Hospital del Mar) i del CIBER de Fisiopatologia de l'Obesitat i Nutrició (CIBEROBN), que acaba de publicar la revista Frontiers in Nutrition. El treball, que ha finançat el Plan Nacional sobre Drogas del Ministeri de Sanitat, és el primer que estableix una relació directa entre els bacteris que viuen a l'intestí, el cervell i la conducta addictiva. La seqüenciació de la microbiota intestinal ha estat realitzada per Microomics Systems, SL.

Rafael_de_la_Torre_Patricia_Robledo_Elk_Kossatz_Neus_Pizarro_Emma_Veza

Drets, d’esquerra a dreta, Rafael de la Torre i Patricia Robledo, assegudes, d’esquerra a dreta, Elk Kossatz Neus Pizarro i Emma Veza

Els investigadors van analitzar en ratolins la relació entre la ingesta d'alcohol i la microbiota intestinal, que ja és considerada com un òrgan més del cos. En aquest cas, un grup d'animals va rebre durant setmanes una suplementació amb una barreja de prebiòtics i probiòtics, un simbiòtic, per estimular el creixement de bacteris beneficiosos al seu intestí, mentre un altre grup, el grup de control, rebia una alimentació convencional. Després es va sotmetre a tots els animals a una exposició intermitent a l'alcohol durant vint dies, alternant el consum d'alcohol amb el de simbiòtic o aigua, en el cas del grup control. En acabar aquest període, es va interrompre el subministrament d'alcohol durant set dies, per oferir-los-en de nou i analitzar si hi havia recaiguda en el consum.

Protecció dels bacteris

Els resultats de les proves demostren que aquells animals que havien rebut amb la seva alimentació prebiòtics i probiòtics presentaven una escalada menor en el consum d'alcohol. A més a més, la recaiguda després de la interrupció de la ingesta d'alcohol era menor. Això demostra, segons la Dra. Patricia Robledo, investigadora de l'IMIM-Hospital del Mar i autora principal del treball, que "la implementació d'una dieta rica en simbiòtics pot prevenir una conducta addictiva relacionada amb el consum crònic d'alcohol, ja que la seva ingesta produeix canvis a la microbiota intestinal i a determinats neurotransmissors del cervell". És a dir, l'estudi va "explorar si la modulació de l'eix intestí-cervell (el sistema de comunicació bidireccional entre la microbiota intestinal i el cervell) podia prevenir els trastorns relacionats amb el consum d'alcohol", remarca.

Al mateix temps, es va sotmetre als animals a estudis de conducta per mesurar les alteracions associades a l'addicció a l'alcohol, mostrant que les femelles patien depressió, ansietat i alteracions en la memòria, però en menor grau en aquelles que havien vist reforçada la seva microbiota intestinal. Finalment, es van mesurar neurotransmissors com la serotonina, la dopamina i la noradrenalina al cervell dels animals, comprovant com a l'escorça prefrontal i a l'hipocamp (àrees relacionades amb les conductes addictives, la depressió, l'ansietat i la memòria), els seus nivells es veien afectats de forma diferent en funció de l'estat de la microbiota intestinal. Per tant, es va demostrar que "modulant la microbiota intestinal, es pot incidir sobre la conducta addictiva", apunta la Dra. Neus Pizarro, signant del treball i també investigadora de l'IMIM-Hospital del Mar, que afirma que "el que hem aconseguit amb el simbiòtic és reduir els efectes adversos de l'alcohol sobre la composició de la microbiota intestinal i així evitar la seva repercussió al cervell".

En tot cas, mantenir una dieta rica en prebiòtics i probiòtics, "no és una pastilla màgica contra la possibilitat de patir una conducta addictiva", comenta el Dr. Rafael de la Torre, coordinador del Grup de recerca en Farmacologia integrada i neurociències de sistemes de l'IMIM-Hospital del Mar i investigador del CIBEROBN. De fet, el consum d'alcohol provoca un desequilibri en els microorganismes que habiten a l'intestí. Per tant, "si modulem la microbiota intestinal, els canvis es poden veure reflectits a nivell cerebral a mitjà i llarg termini. Però en cap cas es pot considerar el simbiòtic una espècie de píndola de l'endemà per a conductes addictives", afegeix.