Notícies

1 de juny de 2022 - Informació general

Sobre els bombers als qui feia por el foc

La Dra. Judith Villar reflexiona, en una editorial a la revista Archivos de Prevención de Riesgos Laborales, sobre el deure ètic dins de la praxi professional dels professionals sanitaris davant la vacunació.

Pot un bomber tenir por al foc? Aquesta és la reflexió que desenvolupa la Dra. Judit Villar, metgessa adjunta del Servei de Malalties Infeccioses i coordinadora de la Unitat de Salut Internacional de l'Hospital del Mar, en una editorial que acaba de publicar la revista Archivos de Prevención de Riesgos Laborales on analitza els diferents motius que duen als professionals sanitaris a no vacunar-se.

La Dra. Judit Villar

L'Organització Mundial de la Salut qualifica la indecisió davant les vacunes com un dels deu problemes més greus que amenacen la salut pública mundial. Els sanitaris no se'n lliuren. El setembre del 2021, encara hi havia un 7% que no s'havia vacunat contra la COVID-19. I un 30% dels treballadors sanitaris no s'ha vacunat de la grip, xifres que, a l'etapa anterior a la pandèmia arribaven al 60%. Una situació que la Dra. Villar considera que "no només posa en risc la seva pròpia seguretat, la dels pacients i la dels seus companys de feina". Argumentar que amb les mesures de protecció habituals hi ha prou, deixa de banda, segons l'autora, un element molt rellevant, "l'enorme responsabilitat que tenen aquests professionals com a 'referents' de la salut, o, en altres paraules, l'exemple que donen quan decideixen no vacunar-se".

"El sanitari, com a ésser humà, té dret a tenir por", reconeix l'autora. Però aquest professional té una responsabilitat específica sobre el que diu i com actua quan ho fa com a referent de la salut, com a figura de coneixement dins de la praxi, pel seu treball en un servei públic. "Els sanitaris no vacunats passen de ser un problema merament epidemiològic (...) a un problema sociològic i difícilment quantificable". No ens podem tancar al debat, que és legítim, però sempre en el marc científic. "El que deteriora més la confiança institucional és que una persona referent a l'àmbit de la salut expressi dubtes fora d'un entorn científic", destaca la Dra. Villar.

Els científics i professionals sanitaris tenen una gran influència en la societat. Una part creixent de la feina dels metges i metgesses d'atenció primària és desactivar falses creences (el 86% han atès a pacients preocupats per falses notícies sobre la COVID-19). "Però és encara més greu que la desinformació provingui d'una persona considerada competent culturalment en l'àmbit de la salut", diu l'especialista en malalties infeccioses, que també conclou que en el cas de la vacunació, l'impacte d'aquests casos sobre la salut pública "és molt més gran, en generar desconfiança cap a les recomanacions de les institucions dedicades a protegir-la".

La Dra. Villar aplica l'exemple dels bombers que no es poden mostrar dubitatius dins de la praxi professional, almenys públicament. Però en uns temps de màxim accés a la informació les notícies falses, els rumors i les pors han posat bastons a les rodes a les campanyes de vacunació, també entre els sanitaris. En aquest camp, el paper dels professionals de la salut és vital.

Amb més de 5.000 milions de persones vacunades al món, la seva indubtable eficàcia per al control de la pandèmia i la constatació que el 90% dels possibles efectes adversos apareixen en el primer mes després de la vacunació, "els dubtes haurien d'haver perdut protagonisme". A banda que els temuts efectes a llarg termini que alguns argumenten per no vacunar-se no tenen cap base científica, sobretot si es té en compte que en el col·lectiu dels sanitaris, el més reticent és el de les dones joves, que són les que es veuen més afectades per l'anomenada COVID persistent, encara que només hagin patit la malaltia de forma lleu. I tenint en compte que aquestes seqüeles són molt menys freqüents en persones vacunades. La Dra. Villar tampoc creu justificable no vacunar-se per indiferència, un dels principals motius de les taxes preocupantment baixes de vacunació antigripal entre els sanitaris. "No sembla ètic que la indiferència cap a una malaltia sigui el motiu principal de no vacunar-se. Les actuacions d'un sanitari sempre han d'anar dirigides a buscar el millor per al pacient, en tots els aspectes", i això inclou no convertir-se en un factor de risc de contagi per a ell.

Els sanitaris poden tenir dubtes? Sí. "Però és la seva responsabilitat intentar resoldre-les acostant-se a les fonts adequades abans de prendre una decisió amb conseqüències que van més enllà del risc que assumeixen individualment", explica Judit Villar. I també ho és protegir als pacients de les seves vacil·lacions.

 

Article de referència:

Villar-García, J. (2022) «Sobre los bomberos a los que les daba miedo el fuego», Archivos de Prevención de Riesgos Laborales, 25(2), pp. 80-85. doi: 10.12961/aprl.2022.25.02.01.