Notícies

28 de desembre de 2022 - Informació general

Proposen estandarditzar el seguiment del pacient hospitalitzat que pot empitjorar i acabar a l’UCI

Un estudi liderat pel cap d'Infermeres de Pràctica Avançada de l'Hospital del Mar, Álvaro Clemente, en col·laboració amb la Sociedad Española de Medicina Crítica y Unidades Coronarias (SEMICYUC) destaca que els centres hospitalaris espanyols es troben en un procés d'implementació i adequació dels estàndards internacionals pel que fa a monitoratge de les persones hospitalitzades per detectar aquells que poden patir un empitjorament sobtat i necessitar atenció urgent.

L'estudi posa de manifest i recalca la importància d'utilitzar escales i eines estandarditzades, fet que permet portar a terme comparacions entre centres i buscar punts de millora en les estratègies establertes a l'àmbit nacional.

A l'estudi s'objectiva que cada vegada són més els centres que adopten els anomenats Equips de Resposta Ràpida per avançar en el maneig dels pacients hospitalitzats en risc de deteriorament clínic, així com la implantació d'altres mesures, com són les alertes automàtiques per la gestió d'aquestes situacions.

Els hospitals de l'Estat estan portant a terme un important esforç per assolir i adaptar al nostre context els estàndards internacionals en el camp del monitoratge dels pacients ingressats per detectar de forma precoç aquells que corren risc d'empitjorar i entrar en parada cardiorespiratòria o necessitar ingressar a una Unitat de Cures Intensives, introduint aquests conceptes a les seves rutines. Així ho destaca un estudi que acaba de publicar la revista Enviromental Research and Public Health, i que ha liderat Álvaro Clemente, cap d'Infermeres de Pràctica Avançada de la Direcció Infermera de l'Hospital del Mar.

D’esquerra a dreta, Álvaro Clemente, Joan Ramon Masclans, Desirée Ruiz i Mapi Gracia

El treball ha comptat amb el suport de la Sociedad Española de Medicina Intensiva y Unidades Coronarias (SEMICYUC), i ha consistit en un qüestionari enviat a tots els centres hospitalaris amb una unitat de cures intensives registrats en aquesta entitat. Finalment, hi ha participat 62 hospitals de 13 comunitats autònomes, que han respost preguntes sobre com detecten els pacients amb risc de deteriorament clínic, com es respon quan es detecten aquests casos i els recursos humans, materials i de formació disponibles. També han estat interrogats sobre quines eines de treball en equip i de traspàs de la informació disposen.

 

La conclusió és que els centres espanyols encara es troben en un procés d'implantació i millora d'aquests conceptes. Encara que queda un llarg camí per recórrer, com explica el principal autor del treball, que destaca que "hem detectat les àrees a les quals hem de millorar i evolucionar en el concepte de resposta ràpida davant el deteriorament". I és que la gran majoria dels hospitals que han participat en l'estudi, fins a un 92%, ja disposen d'un metge especialista o equip per a respondre davant aquestes situacions una vegada s'ha detectat l'emergència i en més de la meitat, el 51,6% hi ha equips dedicats a la detecció precoç del pacient que pateix risc de deteriorament clínic.

 

Falta d'estandardització

Un dels principals problemes detectats en aquest treball és que cada centre treballa amb escales i sistemes diferents, fet que dificulta molt l'establiment d'estàndards i comparatives per buscar punts de millora. L'estudi reforça la idea que el control de les constants vitals no ha de ser igual per a tots els pacients hospitalitzats i s'ha d'individualitzar en funció del seu risc. En aquest sentit, és d'especial rellevància una correcta mesura i registre de les constants vitals d'origen respiratori, ja que tenen un paper important a l'hora de predir l'evolució clínica dels malalts. Per facilitar aquest procés, cada vegada són més els centres que informatitzen el control, registre i alerta automàtica dels paràmetres anormals. Així el 19,4% ja fan servir eines d'alerta precoç o alertes automàtiques basades en aquests paràmetres per alertar del ris de deteriorament.

 

Això porta a Álvaro Clemente a destacar que "necessitem la utilització d'eines estandarditzades com les escales d'alerta primerenca en la detecció del risc, així com mètodes estructurats de resposta davant aquest deteriorament. També necessitem mesurar millor els indicadors per poder retroalimentar als mateixos equips i a les institucions". Si bé en dos de cada tres centres el seguiment de les constants vitals es fa en format paper de forma majoritària, cada vegada són més els hospitals que opten per eines de bolcat automàtic de dades o d'alertes intel·ligents per a risc d'errors a l'hora de traslladar les dades a la història clínica del pacient.

 

En aquest sentit, el president de la SEMICYUC i director de la Unitat de Cures Intensives de l'Hospital La Fe de València, el Dr. Álvaro Castellanos Ortega, apunta que "el retard en el reconeixement i tractament precoç d'aquests pacients porta a un increment de la mortalitat i de l'estada hospitalària, complicacions no previstes o urgents i d'admissions a les UCI". També cal destacar que la pandèmia de la COVID-19, que ha comportat un increment de la pressió assistencial a aquestes unitats, que normalment són les responsables de la implementació dels equips de resposta ràpida, ha perjudicat el procés de millora en aquest camp engegat en els últims anys.

 

Implantació d'un equip de resposta ràpida a l'Hospital del Mar

En el marc de les conclusions de l'estudi i en la línia d'enfortir la cultura de seguretat, el Servei de Medicina Intensiva de l'Hospital del Mar posarà en marxa un projecte hospitalari amb la implementació d'un equip de resposta ràpida. Un equip liderat per metge i infermera del servei vol garantir l'assistència precoç i integral del pacient greu, de forma independent de la seva ubicació al centre. "Aquest projecte es fonamenta en l'escala adaptada NEWS-Mar integrada als monitors de constants de les sales d'hospitalització, que en funció d'un valor calculat automàticament estratifica la gravetat del pacient amb una guia d'intervenció, sense invalidar altres actuacions o decisions", expliquen Desirée Ruiz, cap d'Unitat d'Infermeria de Crítics i Semicrítics, i la Dra. Mapi Gracia, cap de secció del Servei de Medicina Intensiva. 

 

Aquest projecte hospitalari multidisciplinari liderat pels professionals de Medicina Intensiva suposa un canvi de paradigma en l'atenció del pacient potencialment greu, creant sinergies i aliances estratègiques. Es millora la seva detecció precoç i s'afavoreix una resposta immediata, incrementant d'aquesta manera l'eficiència dels processos i la seguretat del pacient.

 

 

Article de referència

Clemente Vivancos, Á.; León Castelao, E.; Castellanos Ortega, Á.; Bodi Saera, M.; Gordo Vidal, F.; Martin Delgado, M.C.; Jorge-Soto, C.; Fernandez Mendez, F.; Igeño Cano, J.C.; Trenado Alvarez, J.; Caballero Lopez, J.; Parraga Ramirez, M.J. National Survey: How Do We Approach the Patient at Risk of Clinical Deterioration outside the ICU in the Spanish Context? Int. J. Environ. Res. Public Health 2022, 19, 12627. https://doi.org/10.3390/ijerph191912627