Notícies

1 de març de 2023 - Notes de Premsa

Descobreixen un marcador per saber quan un tipus de càncer de pell es prepara per provocar metàstasi

Els baixos nivells d'una proteïna en concret a les cèl·lules de carcinoma escatós indiquen que s'estan preparant per iniciar la migració cap a altres òrgans i provocar així la propagació del tumor a altres zones del cos.

Així ho demostra un estudi de l'Institut Hospital del Mar d'Investigacions Mèdiques, que acaba de publicar la revista Life Science Alliance.

Les cèl·lules tumorals es preparen per migrar canviant el seu metabolisme per poder consumir lípids, és a dir molècules de colesterol. Això obre la porta a estudiar vies per bloquejar aquest procés i evitar la metàstasi tumoral.

Les cèl·lules que formen els tumors del carcinoma escatós cutani es preparen per migrar cap als ganglis limfàtics i provocar l'aparició de metàstasis a altres òrgans i sobreviure al procés abans d'iniciar-lo. Deixen de consumir glucosa per sobreviure utilitzant molècules de colesterol LDL, l'anomenat colesterol dolent, segons un estudi encapçalat per investigadors del Grup de recerca en Malalties inflamatòries i neoplàsiques dermatològiques de l'Institut Hospital del Mar d'Investigacions Mèdiques que ha publicat la revista Life Science Alliance. Aquest nou marcador pot obrir la porta a assajar tractaments amb inhibidors del metabolisme dels lípids en aquestes cèl·lules per evitar la metàstasi.

D’esquerra a dreta, Noemí Haro, Óscar Pozo, Inma Hernández-Muñoz, Evelyn Andrades, Paloma Torres i Ramon Pujol

Cada any es diagnostiquen a l'Estat 74.000 nous casos de càncer cutani no melanoma, grup en el qual es troba el carcinoma escatós, el segon més freqüent. El risc de patir-lo al llarg de la vida oscil·la entre el 7 i l'11% i la seva incidència s'ha duplicat en els últims trenta anys. En el cas del carcinoma escatós, al voltant del 4% dels tumors provoquen metàstasi. I no hi ha cap eina per avançar-s'hi. Ara, però, l'estudi liderat per l'IMIM-Hospital del Mar permet disposar d'un marcador que indica quins d'ells estan a punt d'iniciar la migració cap als ganglis limfàtics per arribar a altres òrgans.

 

El paper de la disquerina

Els investigadors han pogut confirmar el paper de la proteïna disquerina en aquest procés. Ho han fet a partir de mostres d'un centenar de tumors primaris de pacients amb carcinoma escatós. En aquells que van fer metàstasi, van comprovar amb proves in vitro, com determinades partícules d'ARN no codificant deixaven d'expressar-se i com baixaven els nivells de disquerina, que és la proteïna que ajuda a estabilitzar-los. És a dir, que indicaven que les cèl·lules tumorals es preparaven per migrar. "És un mecanisme que pot explicar la metàstasi, però no només això, sinó ser un marcador del moment en el qual la cèl·lula tumoral es prepara per migrar i iniciar aquest procés", explica la Dra. Inmaculada Hernández-Muñoz, investigadora principal de l'estudi.

El descens en els nivells de disquerina indueix un canvi en el metabolisme de les cèl·lules tumorals, que passen de consumir glucosa a alimentar-se de lípids, en concret de molècules de colesterol LDL, el conegut com a colesterol dolent. Això els hi permet sobreviure a la migració fins als ganglis limfàtics i, d'allà, a altres òrgans on proliferar. El canvi és només temporal i recuperen les seves característiques originals quan completen tot el procés. Això ho van poder comprovar amb indicadors del metabolisme dels lípids a les mostres analitzades. De fet, en els pacients amb pitjor pronòstic aquest marcador era present.

 

Davant aquest fet, la Dra. Hernández Muñoz destaca que l'estudi "permet disposar d'un bon model per entendre com es produeix la disseminació de les cèl·lules tumorals en els primers estadis del tumor". D'aquesta manera, "s'obre la porta a estudiar si les persones amb nivells més alts de colesterol LDL tenen també més risc de metàstasi".

 

El treball també va permetre comprovar com el tractament de les cèl·lules afectades amb estatines, que es fan servir per combatre els alts nivells de colesterol dolent, permetia remetre el metabolisme dels lípids i evitava que l'inici del procés de metàstasi. A la vegada, els investigadors van comprovar com aquest mecanisme de canvi en el metabolisme cel·lular també es produeix en altres tipus de tumors.

 

L'estudi ha estat finançat pel Fons de Finançament per la Salut de l'Instituto de Salud Carlos III (ISCIII) i hi han participat el Grup de recerca en Metabolòmica Aplicada de l'IMIM-Hospital del Mar i la Unitat de Proteòmica del Centre de Regulació Genòmica de Barcelona (CRG) i la Universitat Pompeu Fabra (UPF).

 

Article de referència

Andrades E, Toll A, Deza G, Segura S, Gimeno R, Espadas G, Sabidó E, Haro N, Pozo ÓJ, Bódalo M, Torres P, Pujol RM, Hernández-Muñoz I. Loss of dyskerin facilitates the acquisition of metastatic traits by altering the mevalonate pathway. Life Sci Alliance. 2023 Feb 2;6(4):e202201692. doi: 10.26508/lsa.202201692. PMID: 36732018; PMCID: PMC9899484.