Notícies

6 de març de 2024 - Notes de Premsa

S’estanca el descens de la letalitat en persones que pateixen un infart de miocardi

Entre els anys 1990 i 2019, la incidència d'infart de miocardi a l'àrea de Girona es va reduir un 1% en les dones i un 4% en homes cada any a la població d'entre 35 i 74 anys, mentre que en els darrers 10 anys, la seva letalitat, el nombre de persones que moren 28 dies després de l'inici dels símptomes, ha quedat estancada al voltant del 15%.

S'han analitzat dades de gairebé cinc milions d'ingressos hospitalaris i més de 70.000 certificats de defunció, dins l'estudi REGICOR, Registre Gironí del COR.

Aquestes dades suggereixen que la prevenció primària i la rapidesa en l'atenció han contribuït a reduir la incidència de l'infart i les morts sobtades, incrementant les possibilitats de supervivència entre els pacients que arriben a l'hospital.

El descens de la letalitat entre les persones que pateixen un infart de miocardi s'ha estancat en els deu últims anys, segons dades de l'estudi REGICOR (Registre Gironí del COR) que publica la Revista Española de Cardiología. A la vegada, la incidència d'aquesta patologia ha caigut de forma continuada entre els anys 1990 i 2019, a un ritme d'un 1% anual en dones i un 4% en homes, descens que s'ha alentit en els darrers deu anys. Les dades es refereixen a la població de la província de Girona, però ja es treballa per aplicar l'algoritme desenvolupat per a la seva anàlisi al conjunt de Catalunya.

D’esquerra a dreta, Rafael Ramos, Helena Tizón-Marcos, Anna Camps-Vilaró, Jaume Marrugat, Joan Sala, Yolanda Ferrer, Isaac Subirana, Irene Román Degano i Rafel Masià

D’esquerra a dreta, Miguel Cainzos, Helena Tizón-Marcos, Jaume Marrugat, Iván Palomo i Isaac Subirana

El treball l'ha encapçalat el Grup de recerca del REGICOR a l'Institut de recerca de l'Hospital del Mar, amb el Programa d'analítica de dades per a la recerca i la innovació en salut (PADRIS), i cardiòlegs de l'Hospital del Mar i de l'Hospital Clínic de València, així com especialistes en atenció primària i experts internacionals i del CIBER de Malalties Cardiovasculars (CIBERCV). Per obtenir les seves conclusions, han examinat 4.974.977 ingressos hospitalaris i 70.405 certificats de defunció, subministrats pel programa PADRIS, tots anònims. El seu estudi desvela que el nombre d'infarts de miocardi per 100.000 habitants i el seu pronòstic han millorat en els últims trenta anys. També hi ha menys casos de mort sobtada, que han passat de ser el 40% de tots els infarts a ser el 15%, i s'ha incrementat la supervivència, fins al 95%, entre els pacients que arriben a l'hospital. Tanmateix, en els darrers 10 anys no s'han produït millores en aquests indicadors.

 

En aquest sentit, en la població de 35 a 74 anys de Girona, la incidència de l'infart de miocardi ha baixat un 1% anual en dones i un 4% en homes entre els anys 1990 i 2019, mentre que la letalitat, el percentatge de morts 28 dies després de patir-ne un, s'ha estancat en el 15% els darrers deu anys. Això malgrat el desplegament de desfibril·ladors automàtics i dels equips d'accés ràpid del Codi Infart de Catalunya a les poblacions catalanes. Un fet que per a la Dra. Helena Tizón-Marcos, cardiòloga de l'Hospital del Mar i investigadora del seu institut de recerca, apunta que, "tot i els esforços dels darrers 30 anys per accedir el més ràpid possible als pacients així que presenten els símptomes, hi ha factors que limiten la capacitat del sistema sanitari d'extracció dels malalts cap als hospitals on se'ls pot repermeabilitzar l'artèria coronària tapada. Per exemple, a les poblacions isolades, l'aparició d'arrítmies greus sense que ningú iniciï una reanimació cardiorespiratòria mentre arriba l'ajuda sanitària, o l'aparició dels símptomes sense testimonis que puguin demanar ajuda".

 

Un altre dels factors que ha tingut una variació positiva és la mortalitat entre les dones que pateixen un infart. Si fa trenta anys el mateix grup REGICOR va establir que tenien un risc més gran de morir en la fase aguda que els homes tot i tenir una incidència de la patologia tres vegades més petita, ara la diferència ha desaparegut. Ho explica la Dra. Irene Román, professora de la Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya i investigadora del grup REGICOR i de l'Institut de Recerca i Innovació en Ciències de la Vida i de la Salut a la Catalunya Central, que apunta que "afortunadament, aquella nota d'atenció dels anys 90 ha fet que actualment aquesta diferència hagi quedat corregida i que l'oportunitat de supervivència sigui similar en homes com en dones".

 

Millorar la planificació sanitària

Els autors de l'estudi consideren que aquests resultats són molt rellevants per a la planificació sanitària. El Dr. Isaac Subirana, un dels seus autors i cap d'estadística del grup REGICOR, destaca que cal "buscar estratègies que facilitin el monitoratge constant de la magnitud del problema de l'infart de miocardi, que encara és la principal causa individual de mort i despesa sanitària al món". En aquest sentit, ha deixat clar que "la planificació sanitària s'ha de fonamentar en dades objectives que es puguin obtenir anualment, de tal manera que sigui possible analitzar-ne les tendències al llarg del temps".

 

Les polítiques públiques de prevenció, promovent estratègies de salut a través dels estils de vida saludables i l'educació sanitària per aprendre què fer en cas d'un infart de miocardi, també entre els infants, són importants per continuar reduint el nombre de morts per aquesta patologia. Com recorda el Dr. Jaume Marrugat, investigador principal de l'estudi i coordinador del grup de recerca REGICOR, "ningú neix predestinat a patir un infart. El risc de partir-lo és en part genètic, un 50%, i en part depèn dels estils de vida (activitat física, dieta, tabac i sobrepès)". "La prova és que sabem que malgrat tenir un cert risc genètic en la població, podem reduir la incidència de l'infart. Reduint-ne la incidència, reduirem també els lamentables casos de mort sobtada. És difícil trobar algú que no conegui algun cas de mort sobtada en familiars, amics o coneguts", afegeix.

 

Article de referència

Anna Camps-Vilaró, Isaac Subirana, Roberto Elosua, Iván Palomo, Juan Sanchis, Helena Tizón-Marcos, Miguel Cainzos-Achirica, Joan Sala, Rafael Masia, Rafel Ramos, Irene R. Dégano, Jaume Marrugat. Analysis of myocardial infarction incidence and case-fatality in the last three decades in the province of Girona. Rev Esp Cardiol 2023. https://doi.org/10.1016/j.rec.2023.10.005