Notícies

16 de gener de 2025 - Notes de Premsa

L’abordatge dels casos de conducta d’acumulació d’objectes al domicili passa per la creació d’equips multidisciplinaris específics

Ho valida un estudi del Servei de Psiquiatria de l'Hospital del Mar, en col·laboració amb l'Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat, que publica la revista Clinical Social Work Journal.

El treball ha analitzat durant dos anys el treball de tres equips dedicats al seguiment de persones amb comportament d'acumulació a L'Hospitalet i Barcelona. Tots tres representen diferents aproximacions a aquesta situació.

L'únic abordatge amb una taxa d'èxit destacada és la de l'equip especialitzat en aquests casos, formats per professionals de diferents especialitats i liderat per una treballadora social.

Els casos de persones amb conducta d'acumulació i amb trastorn per acumulació, abans coneguts com a síndrome de Diògenes, s'han d'abordar a través d'equips de professionals de diferents disciplines dedicats en exclusiva a seguir aquesta problemàtica. És la conclusió d'un estudi pioner liderat pel Servei de Psiquiatria de l'Hospital del Mar, amb investigadors del CIBER en Salut Mental (CIBERSAM), en col·laboració amb l'Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat, que acaba de publicar la revista Clinical Social Work Journal.

Els doctors David Córcoles i Luis Miguel Martín

El treball ha consistit a seguir durant dos anys la tasca de tres equips que tracten amb persones amb comportament per acumulació i trastorn per acumulació a L'Hospitalet de Llobregat i Barcelona. Tots tres representen diferents aproximacions a la problemàtica. El primer, l'equip de L'Hospitalet de Llobregat per abordar casos d'acumulació, creat l'any 2009, disposa d'una treballadora social, que lidera la gestió, i un advocat i un tècnic mediambiental a temps parcial. A més, col·labora amb altres professionals. El segon, la Xarxa Interprofessional Col·laborativa, treballa al districte de Sant Martí de Barcelona per abordar específicament aquesta problemàtica. En formen part diferents professionals, tots a temps parcial. Per últim, l'equip de treball social de Barcelona, que no se centra específicament en aquests casos, però que els pot tractar. Tots tres col·laboren amb l'equip EMSE (Equip Multidisciplinari de Suport Especialitzat en Salut Mental) d'atenció a domicili de l'Hospital del Mar, format per dos psiquiatres i dues infermeres especialitzades en salut mental.

 

Focalitzar-se en aquest trastorn

L'estudi ha seguit l'evolució de 214 casos en els quals es va requerir la intervenció de l'equip de l'Hospital del Mar. D'aquests, a aproximadament la meitat, 106, es va assolir una resolució positiva. Totes les persones afectades es van oposar a la intervenció i només en el 14% dels casos es va aconseguir una aproximació de reducció de danys. En 85 casos es va procedir a la neteja del domicili, però només en 14 es va fer amb la col·laboració de l'afectat o afectada. En altres 28 va caldre recórrer a la justícia per portar-la a terme.

Imatge d’un domicili

En relació amb els diferents abordatges dels equips analitzats, l'únic amb una taxa d'èxit significativa va ser l'implantat a L'Hospitalet de Llobregat. Això implica, segons el Dr. David Córcoles, psiquiatre de l'Hospital del Mar, que "centralitzar el maneig i el lideratge en un únic equip en comptes d'una multiplicitat de professionals, condueix a una millor comprensió del cas individual i a una millor capacitat per preveure i tractar les dificultats que es poden produir durant el procés".  Durant els dos anys de seguiment, l'equip de L'Hospitalet va assolir un grau de resolució dels seus casos del 84,5%. Per contra, l'equip del districte de Sant Martí es va quedar en un 36,6% i el segon equip de Barcelona, en un 36,4%.

 

L'abordatge implantat a L'Hospitalet també va aconseguir una major col·laboració de les persones afectades a l'hora de fer la neteja dels domicilis. També va ser més efectiu a l'hora d'aconseguir una ordre judicial per portar-la a terme en casos de neteges contra la voluntat dels propietaris, gràcies al fet de disposar d'un advocat a l'equip. "Disposar d'un equip creat específicament per seguir aquestes persones, format pels diversos tipus de professionals que treballen amb elles, funciona", destaca el Dr. Córcoles, qui també valora el fet de tenir accés directe als serveis d'un advocat.

 

A la vegada, el Dr. Córcoles valora "la capacitat de l'equip de L'Hospitalet d'actuar com un intermediari entre l'afectat o afectada i el seu entorn i, a la vegada, afrontar les seves altres necessitats, fet que reforça la confiança amb els professionals i promou la seva motivació per canviar". Cal tenir en compte que l'Hospital del Mar, que col·labora amb els tres equips analitzats, ja segueix uns 400 casos de persones amb aquest tipus de comportament, en el qual té una forta influència el consum d'alcohol, segons estudis anteriors dels mateixos investigadors. En el cas del trastorn per acumulació, es calcula que afecta entre l'1,7 i el 3,4% de la població. Davant aquest fet, els autors del treball consideren que el model posat en marxa de L'Hospitalet s'ha de reproduir a altres ciutats per abordar la problemàtica de les persones amb comportament per acumulació.

 

Article de referència

Córcoles, D., Guerrero, L., Ramos, R. et al. Managing Severe Hoarding in Non-voluntary Clients: A 2-years Follow-up Comparative Study of Three Different Approaches. Clin Soc Work J (2024). https://doi.org/10.1007/s10615-024-00972-9

 

Altres articles de referència

Córcoles D, Guerrero L, Malagon A, Bellsolà M, Gonzalez AM, León J, Sabaté A, Pérez V, Bulbena A, Martín LM, Mane A. Hoarding behaviour: special features and complications in real-world clinical practice. Int J Psychiatry Clin Pract. 2024 Mar;28(1):17-26. doi: 10.1080/13651501.2023.2287755. Epub 2023 Nov 29. PMID: 38019133.