Notícies

10 d'octubre de 2025 -

La sensibilitat a l’estrès fa que els pensaments suïcides siguin més extrems i sostinguts en la població universitària

Dia Mundial de la Salut Mental

Ho descriu un estudi a partir d'enquestes fetes a estudiants universitaris durant 14 dies consecutius. 

El treball coordinat per l'Institut de Recerca de l'Hospital del Mar i la UPF ha permès classificar la ideació suïcida en tres graus de severitat creixent i ha vist que els estudiants més sensibles a l'estrès, tenen més pensaments suïcides.

Ser més sensible a l'estrès fa que els estudiants universitaris tinguin pensaments suïcides més sovint, més intensos i més variables. Ho determina un estudi longitudinal coordinat per l'Institut de Recerca de l'Hospital del Mar i la Universitat Pompeu Fabra, que analitza dades d'enquestes fetes a més de 700 estudiants universitaris. L'estudi defineix, per primera vegada, tres graus d'ideació suïcida passiva en funció de la seva freqüència, intensitat i variabilitat creixent. Tenir en compte la sensibilitat a l'estrès podria tenir un impacte en la prevenció del suïcidi. 

D’esquerra a dreta, Philippe Mortier, Ana Portillo-Van Diest, Jordi Alonso

El suïcidi és la primera causa de mort entre els joves d'entre 15 i 29 anys a Espanya i la tercera al món. Es tracta d'un fenomen clínic complex -a causa de la seva etiologia i estigma- que encara no es coneix amb detall. Per això costa predir-lo i prevenir-lo. Malgrat que des del 2017, s'especula que l'estrès modula variabilitat i persistència dels pensaments suïcides, fins ara no s'ha pogut definir aquesta relació. 

 

Un estudi publicat a la revista Journal of Affective Disorders, que ha analitzat dades obtingudes d'enquestes fetes a estudiants universitaris, determina que la sensibilitat a l'estrès, condició per la qual les persones més sensibles experimenten més malestar, i sentiments adversos com por, ansietat, culpa o hostilitat davant d'una situació estressant, fa que els pensaments suïcides siguin més freqüents, intensos i persistents. 

Per realitzar l'estudi, han analitzat les dades recollides d'enquestes fetes, cada vespre, durant 14 dies consecutius a més de 700 estudiants universitaris per avaluar el seu grau d'ideació suïcida passiva i afecte negatiu diari. És a dir, la seva tendència a experimentar emocions desagradables. A més, els estudiants, que han format part de l'estudi a través del projecte PROMES-U, que busca millorar la salut mental d'aquesta població, van fer una sessió de seguiment al cap de 12 mesos. 

 

Pensaments suïcides almenys un de cada dos dies 

Per primera vegada, l'estudi defineix tres graus d'ideació suïcida en funció de la seva freqüència, intensitat i variabilitat creixent. Els estudiants amb un grau d'ideació suïcida passiva major (grups 2 i 3) tenen pensaments o desitjos de morir sense un pla concret almenys un de cada dos dies. 

La sensibilitat a l'estrès és un factor creixent entre els grups, i és més alta en aquells estudiants amb major ideació suïcida (grups 2 i 3). En els casos més acusats, elevada freqüència i intensitat de pensaments, "veiem que les persones amb més sensibilitat a l'estrès tenen una ideació més constant en dies consecutius", comenta Ana Portillo-Van Diest, investigadora del Grup de Recerca en Serveis Sanitaris que està fent la tesi a la Universitat Pompeu Fabra.

 

"Fins ara, totes les persones amb ideació suïcida les posàvem dins un mateix calaix, de manera que costava trobar relacions de causalitat amb altres factors que alteren la nostra salut", explica Jordi Alonso, coordinador del Grup de Recerca en Serveis Sanitaris de l'Institut de Recerca de l'Hospital del Mar i catedràtic de Salut Pública de la Universitat Pompeu Fabra. 

 

"Poder distingir els estudiants que tenen una ideació suïcida esporàdica i poc intensa, d'aquelles que hi pensen almenys un de cada dos dies de manera més intensa ens ha permès veure que la sensibilitat a l'estrès intensifica la freqüència i variabilitat dels pensaments suïcides", afegeix Ana Portillo-Van Diest, que és primera autora de l'article. 

 

Philippe Mortier, investigador del Grup de Recerca en Serveis Sanitaris, rebla que en tractar-se d'un estudi amb població no clínica, "no hem arribat a distingir com a un grup independent el perfil de persones que presenten molta intensitat i poca variabilitat d'ideació suïcida, en dies consecutius". Un perfil que, segons altres estudis, és particularment perillós perquè s'hi observen més intents de suïcidi.  

 

Pensaments i comportaments suïcides persistents almenys un any

Gràcies a les visites de seguiment fetes un any després de les enquestes, l'estudi determina que la gravetat de la ideació suïcida en el dia a dia prediu aquesta conducta -així com els intents de suïcidi- en el futur. En els estudiants amb un patró d'ideació suïcida passiva més intens i freqüent, els pensaments i conductes suïcides, persisteixen més en el temps, almenys durant un any. Aquesta conducta eleva el risc d'intent de suïcidi. 

 

"Les nostres dades trenquen la visió tradicional que la ideació passiva és menys greu que la ideació activa", comenta Mortier. I és que l'estudi evidencia que un patró d'ideació més intens, freqüent i persistent prediu la ideació activa, amb planificació i intent, fins almenys un any després. 

En persones que tenen una ideació intensa, freqüent i persistent, la sensibilitat a l'estrès fa que els pensaments suïcides siguin més extrems i sostinguts. Per això els autors apunten que tenir en compte la sensibilitat a l'estrès, aplicant mesures com la pràctica del mindfulness, o d'altres, podria ser una mesura eficaç per prevenir els suïcidis entre la comunitat universitària. 

 

Article de referència

Portillo-Van Diest A, Vilagut G, Ballester L, Carrasco P, Falcó R, Gili M, et al. Subtypes of suicidal ideation among university students - An ecological momentary assessment study. Journal of Affective Disorders. 2025 Jul 11;391:119865.