Notícies

22 d'abril de 2008 - Notes de Premsa

El secret de la longevitat podria no estar en els gens

Un estudi d'una de les persones més longeves del món no troba cap gen implicat, però sí dieta i hàbits saludables

Un estudi sobre la salut dels ossos d'una de les persones més velles del món, mort als 114 anys, conclou que no tenia modificacions genètiques que afavorissin la seva longevitat. Els investigadors destaquen l'estil de vida saludable, la dieta mediterrània, el clima moderat i l'activitat física regular com els possibles condicionants de la seva salut excel·lent.

L'equip d'investigadors va estudiar la massa òssia i va efectuar l'anàlisi genètica d'un home de salut envejable, quan comptava amb 113 anys, juntament amb quatre membres de la seva família: un germà de 101 anys, dues filles de 81 i 77 anys, i un nebot de 85, tots ells nascuts i residents en un petit poble de Menorca. Els resultats de les anàlisis, publicats recentment a Journal of Gerontology, han mostrat que l'estat dels ossos era excel·lent: l'índex de massa òssia era bo, no tenien cap curvatura anòmala i no havien patit mai cap fractura.

 

Pel que fa a l'anàlisi genètica, els científics van cercar sense èxit mutacions en un gen, el KLOTHO, que generalment estan relacionades amb una bona densitat de minerals i per tant amb una bona salut en els ossos, i també en el gen LRP5, mutacions associades amb la longevitat. Cap dels membres de la família estudiada tenien mutacions en aquests gens.

 

Tot i que a partir dels resultats obtinguts no es pot descartar del tot la implicació d'altres mutacions genètiques que haguessin pogut afavorir la longevitat, els investigadors destaquen que l'excel·lent estat de salut general d'aquesta família, i especialment de l'home de 113 anys, va ser probablement degut a la dieta mediterrània, el clima moderat de l'illa, l'absència d'estres i l'activitat física regular. L'article de recerca destaca que va anar tots els dies en bicicleta, fins als 102 anys d'edat, a cuidar l'hort familiar.

 

Dirigit pel professor de la UAB Adolfo Díez Pérez, investigador de l'IMIM i metge de l'Hospital del Mar, l'estudi ha comptat amb la participació dels investigadors de l'IMIM Leonardo Mellibovsky, Pau Lluch i Xavier Nogués; i de les investigadores del Departament de Genètica de la UB Mariona Bustamante, Susana Balcells i Daniel Grinberg.