Notícies

5 de maig de 2008 - Notes de Premsa

Una bona relació pares-fills pot evitar futurs trastorns d'ansietat

L'estudi ha estat publicat en el darrer número de la revista "Social Psychiatry and Psychiatric Epidemiology"

Un estudi internacional que ha coordinat Jordi Alonso, cap del grup de recerca en Serveis Sanitaris de l'Institut Municipal d'Investigació Mèdica (IMIM-Hospital del Mar), ha posat de manifest que diferents tipus de trastorns d'ansietat que pateixen els adults estan associats amb una manca d'atenció o una actitud excessivament protectora per part de la mare durant la infantesa.

Es calcula que els trastorns d'ansietat afecten entre un 15-20% de la població mundial, i tot i que s'han establert factors biològics i genètics de risc, els factors psicològics també juguen un paper fonamental en el seu desenvolupament. Entre aquests factors, es troben els que tenen a veure amb la relació afectiva que s'estableix entre pares i fills durant la infantesa. L' eina que valora la qualitat de la relació afectiva rebuda i la posa en relació amb el desenvolupament de determinats trastorns és la variable d'estudi que s'ha sistematitzat com a índex PBI (les sigles de la denominació en anglès, Instrument de Relació Parental). Estudis anteriors havien emprat ja el PBI per valorar la depressió en adults, però hi havia pocs estudis que l'haguessin relacionat amb l'ansietat.

 

Segons Jordi Alonso, "l'objectiu principal d'aquest treball ha estat estudiar l'associació existent entre la cura dels pares rebuda durant la infantesa, concretament l'atenció rebuda, la sobreprotecció i l'autoritarisme, i l'aparició en l'edat adulta de determinats trastorns d'ansietat, tals com crisis generalitzades d'ansietat i alguns tipus específic de fòbies, com ara la fòbia social i l'agorafòbia" . A més, l'estudi ha buscat dilucidar si aquesta associació varia segons els països de procedència de les persones en estudi, i si els factors culturals poden intervenir en els resultats.

 

L'estudi s'ha dut a terme gràcies a la col·laboració de 8.232 participants en l'estudi ESEMeD (European Study of the Epidemiology of Mental Disorders), provinents d'Alemanya, Bèlgica, França, Holanda, Itàlia i Espanya. Els participants van ser entrevistats a casa seva emprant el qüestionari WMH-CIDI (Composite International Diagnostic Interview) el qual mesura els trastorns mentals més comuns. D'altra banda, la percepció subjectiva sobre la relació afectiva rebuda dels pares, des de la infantesa fins a l'adolescència, els primers 16 anys de vida, es va mesurar amb el PBI (Instrument de Relació Parental), atenent a l'atenció rebuda, la sobreprotecció i l'autoritat.

 

Tot i que la metodologia emprada en aquest estudi no permet establir una relació causal, els resultats obtinguts han posat de manifest principalment que la manca d'atenció per part de la mare està relacionada amb tots els tipus de trastorns d'ansietat considerats i que, tanmateix, l'efecte contrari, una sobreprotecció materna excessiva –no significativa si aquesta prové del pare- estaria associada fonamentalment amb totes les diferents patologies considerades relacionades amb l'ansietat.

 

Aquestes troballes són consistents i homogènies per a tots els participants, amb independència del seu país de procedència, trobant-se en tots els casos que la manca de cura dels fills i la sobreprotecció maternal suposen un factor de vulnerabilitat psicosocial pels futurs adults. Per aquest motiu, conèixer aquests factors pot ajudar a establir mesures dirigides a les poblacions més sensibles i d'altra banda dissenyar estratègies político-socials que permetin reforçar i educar en pro del paper fonamental del suport familiar en el desenvolupament dels infants.

 

Referència: Heider D, Matschinger H, Bernert S, Alonso J, Brugha TS, de Girolamo G, et al. "Adverse parenting as a risk factor in the occurrence of anxiety disorders : a study in six European countries." Soc Psychiatry Psychiatr Epidemiol. 2008 Apr;43(4):266-72. Epub 2008 Jan 14.

 

Sobre el projecte ESEMeD

El projecte ESEMeD, coordinat per Jordi Alonso, va néixer l'any 2000 amb l'objectiu de mesurar la prevalença dels trastorns de l'estat d'ànim i els trastorns d'ansietat, avaluar la qualitat de vida i el nivell de discapacitat associada i establir els indicadors bàsics de l'atenció mèdica i els patrons de tractament en la població general. Per aquest motiu, avalua la freqüència i l'impacte sobre la qualitat de vida per una àmplia franja de trastorns mentals, fent servir la mateixa metodologia en grups de població de sis països europeus: Bèlgica, França, Alemanya, Itàlia, Holanda i Espanya.