Notícies

13 d'octubre de 2008 - Notes de Premsa

Els efectes nocius del consum d'èxtasi perduren en el temps

Segons el resultat de l'estudi ENTE (Efectos Neurotóxicos del Éxtasis)

Segons el resultat de l'estudi ENTE (Efectos Neurotóxicos del Éxtasis), realitzat per investigadors de l'Institut Municipal d'Investigació Mèdica (IMIM-Hospital del Mar) i finançat pel Plan Nacional sobre Drogas i el Fondo de Investigaciones Sanitarias i publicat recentment en el Journal of Psycopharmacology, el consum d'èxtasi ocasiona problemes en la fluïdesa verbal, la memòria de treball i la velocitat en el processament de la informació. Aquests efectes es mantenen en el temps i fins i tot podrien no desaparèixer quan s'interromp el consum.

L'èxtasi és una droga de disseny, estimulant, derivada de les amfetamines i, tot i ser il·legal , és molt popular entre els joves que la prenen de forma recreativa en situacions d'oci. Malgrat ser una droga que en principi no causa dependència física, els investigadors de l'IMIM han fet un seguiment a persones consumidores d'èxtasi durant dos anys i han posat de manifest que els efectes nocius del consum d'èxtasi perduren en el temps. Aquesta droga de disseny afecta principalment algunes de les funcions superiors del cervell i, per tant, el seu consum pot comportar riscos importants per a la salut. Estudis preliminars en animals de laboratori havien mostrat la neurotoxicitat que la droga causava al cervell. Fins ara, altres estudis realitzats en humans no havien arribat a resultats definitivament concloents.

 

Segons Rafael de la Torre, coordinador del Grup de Recerca Clínica en Farmacologia Humana i Neurociències de l'IMIM "atenent als efectes relacionats amb la dosis de droga ingerida, la memòria és l'aspecte cognitiu més alterat a mesura que s'augmenten les dosis d'èxtasi consumits. Aquests dèficits, tot i ser subclínics, tendeixen a persistir en el temps, especialment en aquelles persones amb un major consum (més de 100 pastilles)". Les proves de neuroimatge i les anàlisis bioquímiques realitzades coincideixen en què els consumidors d'èxtasi presenten nivells baixos del neurotransmissor serotonina, la qual cosa correlaciona bé amb els efectes secundaris descrits després del consum de la droga (depressió, mal humor, astènia, etc.). Així mateix, l'estudi també ha mostrat que tots els dèficits cognitius observats, es potencien quan el consum d`èxtasi té lloc juntament amb el consum de cànnabis.

 

Per arribar a aquestes conclusions, es van seleccionar 37 persones consumidores habituals d'alguna de les varietats existents d'èxtasi que a més consumien cànnabis; 23 persones consumidores només de cànnabis i 34 persones no consumidores que van actuar com a controls. Durant dos anys es van avaluar els participants cada sis mesos. A cada visita es va demanar 72 hores d'abstinència en la presa de substàncies psicoactives i es van recollir les dades relatives al consum de drogues; es van realitzar exàmens mèdics, anàlisis bioquímics i valoracions psiquiàtriques i neuropsicològiques. Als 24 mesos, dels 94 participants, 60 havien completat l'estudi (de cada grup 22, 13 i 25, respectivament).

 

Aquests resultats venen a confirmar les conclusions d'un estudi realitzat recentment pel mateix grup d'investigadors en què van avaluar les alteracions cognitives i electrofisiològiques associades al consum sostingut d'èxtasi per al qual van fer el seguiment de persones consumidores d'èxtasi durant un any.

 

L'Institut Municipal d'Investigació Mèdica (IMIM-Hospital del Mar) està portant a terme diferents estudis clínics relacionats amb el consum de drogues que es proposen investigar variables genètiques, neuropsicològiques i psiquiàtriques associades amb la vulnerabilitat i efectes del consum de substàncies d'abús, donat l'increment continuat del consum de substàncies psicoactives en la societat actual, especialment en la població més jove.

 

Articles de referència:

"Cognitive performance in recreational ecstasy polydrug users: a two-year follow-up study" Journal of Psychopharmacology 22(5) 2008 498-510

 

"Auditory event-related potentials (P3) and cognitive performance in recreational ecstasy polydrug users: evidence from a 12-month longitudinal study" Psychopharmacology (2008) 200:425–437