Notícies

15 de juliol de 2004 - Notes de Premsa

Nova línia d'investigació en l'evolució del càncer de pròstata metastàsic: un procés dinàmic

Investigadors de l'Hospital del Mar proposen un nou possible tractament per pal.liar el càncer de pròstata metastàsic. Els resultats es publiquen a la revista Clinical Cancer Research.

La prestigiosa revista Clinical Cancer Research publica avui els resultats d'un estudi pilot dirigit pel Dr. Joan Carles del Servei d'Oncologia de l'Hospital del Mar. En aquest article es presenta una nova línia d'investigació per al tractament de càncer de pròstata, quan aquest ja no respon al tractament hormonal comunment emprat. En aquest estudi també hi ha col·laborat directament el Servei de Patologia del nostre mateix centre.

 

El Càncer de pròstata és el segon càncer més comú en homes a Europa. Des de fa més de 5 dècades, el mètode utilitzat com a tractament de càncer prostàtic ha estat la teràpia hormonal. Malhauradament, molt sovint quan el càncer de pròstata perd la capacitat de respondre davant d'aquest bloqueig hormonal mitjançant la teràpia que rebia, progressa i/o es dissemina. De vegades, però és el procés invers, és a dir, quan les cèl·lules prostàtiques comencen a disseminar-se, és quan aquestes van perdent la capacitat de resposta davant aquest bloqueig dels receptors hormonals. Aquest procés sol passar en el decurs de 12 mesos, passats els quals el pronòstic és poc esperançador. Aleshores s'opta pel tractament amb Quimioteràpia que resulta molt agressiu pel malalt, doncs intenta frenar l'evolució del sobrecreixement cel·lular destruint les cèl·lules.

 

El treball presentat pel Dr. Joan Carles és el resultat de l'estudi pilot realitzat sobre diferents casos clínics on s'ha pogut constatar que existeix un procés dinàmic en l'evolució del càncer de pròstata. Quan aquest càncer de pròstata passa de ser de tipus hormono-dependent i localitzat, a càncer de pròstata tipus hormono-independent i metastàtic, un dels factors que canvia és l'expressió del gen Her2/Neu. A què ens referim quan parlem d'expressió gènica? La informació genètica en totes les cèl·lules és idèntica, però segons la funció que realitza una determinada cèl·lula hi ha informació que està activada i informació que està desactivada. Aquesta expressió a més, pot variar amb el temps, encenent-se i apagant-se com un interruptor, en funció de les necessitats.

 

L'estudi:

 

Per dur a terme aquest estudi s'han anat escollint pacients amb càncer de pròstata hormono-independent metastàtic durant tres anys. Les mostres d'aquest pacients es prenien de teixit prostàtic o teixit metastàtic abans de fer tractament hormonal o bé, de moll de l'ós, amb pacients que havien rebut tractament hormonal. El motiu d'escollir com a mostra el moll de l'ós, és que en un alt percentatge la metàstasi del càncer de pròstata afecta l'ós. Tot i així, s'està estudiant la possibilitat d'utilitzar la sang perifèrica, degut a la dificultat de d'obtenir les mostres del moll de l'ós.

 

Dels casos clínics examinats, el 90% dels pacients amb càncer de pròstata hormono-independent i que ja no responien a la teràpia hormonal, presentaven expressió del gen Her2/Neu. En canvi quan el pacient encara patia un càncer de pròstata hormono-dependent el nombre de casos que expressaven el gen, era molt inferior. Els resultats: sembla, doncs, que l'expressió o no del gen Her2/Neu seria un dels possibles factors determinants i aclaridor de quan aquest canvi en el càncer prostàtic es produeix.

 

Els resultats conclouen que un mateix pacient amb càncer de pròstata hormono-dependent no presenta l'expressió d'aquest gen. En canvi, aquest mateix pacient expressa el gen estudiat, quan el seu càncer ha evolucionat a metastàtic i ja ha fallat el tractament hormonal per tant, és hormonoindependent, i no respon a la teràpia hormonal. Per tant, detectant l'expressió d'aquest gen podríem saber en quin estat es troba el càncer en un pacient determinat, i com a conseqüència tractar-lo més adequadament. Hem de tenir present, però, que l'expressió d'aquest gen indica un càncer metastàtic i hormono-independent, i per tant, un càncer massa desenvolupat per fer un tractament curatiu. No obstant és un referent per poder aplicar un tractament pal·liatiu més acertat.

 

Aquests resultats obren, doncs, una nova via d'estudi i que pot contribuir a clarificar el procés d'independència hormonal del càncer de pròstata, i pot ser que ajudi a trobar noves estratègies terapèutiques per aquesta malaltia i un possible tractament pal·liatiu en pacients amb càncer androgen independent i metastàtic, els quals ja no responen al clàssic tractament hormonal. A més s'evidencia uns resultats més rellevants amb pacients que ja han tingut un tractament hormonal previ al desenvolupament de la metàstasi, cosa que situa a la molècula expressada per aquest gen en un possible tractament a realitzar abans o durant la quimioteràpia. Aquest seguiment de casos clínics obre una nova porta d'investigació tant a nivell assistencial, per escollir el tractament més eficaç i adequat, com a nivell de recerca, ja que s'ha pogut comprendre millor la via d'actuació a nivell molecular d'aquest procés dinàmic del càncer de pròstata, on aquest gen hi té un paper destacat.