Notícies

10 de juny de 2005 - Notes de Premsa

Els pacients amb MPOC greu pateixen més estrès oxidatiu que persones sanes

Un pas més en recerca per millorar la qualitat de vida dels malalts de MPOC

Els músculs respiratoris dels pacients amb malaltia pulmonar obstructiva crònica (MPOC) greu, pateixen d'un estrès oxidatiu més alt que el de persones sanes, la qual cosa fa que es deteriorin encara més ràpidament les seves funcions respiratòries. Això s'ha pogut demostrar per primera vegada en humans gràcies a l'estudi de pacients amb MPOC que van realitzar els investigadors Esther Barreiro i Joaquim Gea, de l'IMIM/Hospital del Mar, i que va ser publicat a la revista americana American Journal of Respiratory and Critical Care Medicine, Vol 171 2005, el mes de maig.

Gea i Barreiro fa uns mesos van identificar també quines proteïnes es troben implicades en l'augment de l'estrès oxidatiu en un model experimenal en rates. L'actual estudi és el primer pas per determinar quines proteïnes prenen part en el procés d'estrès oxidatiu, però, en humans.

 

"Els malalts més greus", va dir Barreiro "tant perquè la seva funció pulmonar com perquè la funció dels seus músculs ventilatoris estan deteriorades, tenen també més proteïnes oxidades en els seus diafragmes". El problema amb les proteïnes oxidades ve determinat pel fet que la presència d'oxidants a les cadenes proteiques altera normalment la seva estructura i/o funció, normalment ambdúes coses, i si les proteïnes afectades no funcionen correctament, no podran portar a terme la seva funció en el teixit al qual pertanyin", que en aquest cas és el diafragma, el principal múscul respiratori.

 

Els pacients amb MPOC i els subjectes control es van recrutar fa uns anys des de la sala d'hospitalització de Pneumologia de l'Hospital del Mar, i les biòpsies del diafragma de tots els participants en l' estudi les va fer el Dr. Joan Minguella del Servei de Cirurgia del mateix hospital. A més, l'obtenció de les biòpsies diafragmàtiques va ser possible perquè els pacients havien de ser intervinguts del torax per alguna altra causa, ja que, com emfatitza Barreiro, "el torax no es pot obrir sense una justificació clínica major".

 

Els estudis fisiològics (les avaluacions de la funcionalitat dels òrgans i aparells) es van fer a mesura que s'anaven recrutant els pacients al Laboratori de Fisiologia Respiratòria de la URMAR, ubicat al Servei de Pneumologia de l'Hospital del Mar, i tant els experiments de Biologia Molecular com gran part del processament d' imatges es van fer a l'Institut Municipal d'Investigació Mèdica (IMIM) i a l'Hospital del Mar.

 

El següent pas dels investigadors és determinar quines proteïnes són les que estan implicades en l'augment de l'estrès oxidatiu. En un futur, aquest tipus de recerca pot permetre el disseny de noves teràpies com ara els productes antioxidants, que podrien aconseguir reduir els nivells d'oxidació en el diafragma dels pacients greus i podrien arribar a evitar l'oxidació de les proteïnes majorment afectes.

 

Això podria millorar la capacitat contràctil del diafragma dels pacients afectes i per tant, reduir part de la seva simptomatologia, com ara reduir l'ofec i millorar la seva capacitat d'exercici.