Notícies

19 de maig de 2010 - Notes de Premsa

La Cirurgia de l'Epilèpsia, eficaç en el 50% dels pacients resistents al tractament farmacològic

L'Hospital del Mar organitza el primer Simposium Internacional de Cirurgia de l'Epilèpsia

Al marge de posar sobre la taula casos complexos per a la seva discussió, els avenços en relació al diagnòstic pre-quirúrgic i d'imatge de l'epilèpsia i les últimes i més sofisticades tècniques neuro-quirúrgiques d'ús només en centres molt especialitzats, el Simposi també té l'objectiu de donar a conèixer les opcions de diagnòstic, tractament i cirurgia existents, a professionals que tracten pacients epilèptics i desconeixen en profunditat les opcions quirúrgiques pel tractament d'aquesta malaltia, per tal de poder oferir als seus pacients aquesta possibilitat i dirigir-los a una Unitat d'epilèpsia.

En aquest sentit, el Dr. Rodrigo Rocamora, responsable de la Unitat Multidisciplinària d'Epilèpsia de l'Hospital del Mar detalla “com més aviat s'opti per la cirurgia, en els casos resistents al tractament farmacològic, abans quedarà el pacient lliure de les crisis que sofreix i que l’incapaciten. Això és especialment útil en nens. En els últims anys, s'està treballant el concepte de l'abordatge precoç d'aquests nens afectats d'epilèpsia que no es controla amb els fàrmacs. Els resultats, tant en adults com en nens, és encoratjador. Cada dia augmenta més el nombre de casos que queden lliures de crisis després de la cirurgia i, actualment, en casos seleccionats, ens apropem al 70-80%”.

En aquest Simpos hi acudiran els referents nacionals i internacionals en l'àmbit de l'epilèpsia com el Prof. A. Schulze-Bonhage, Cap del Centre d'Epilèpsia de la Universitat de Freiburg i el Prof. J. Zentner, Cap del Centre Universitari de Neurocirurgia de Freiburg. Els centres de Freiburg acumulen el major grau d'experiència en Cirurgia Complexa de l'Epilèpsia a nivell mundial amb més de 100 casos quirúrgics l'any. “L'Hospital del Mar, a través de la seva nova Unitat Multidisciplinària d'Epilèpsia i sota la direcció del Dr. Rocamora, format en la prestigiosa Clínica d'Epilèpsia de Bonn, amplia i millora l'oferta de diagnòstic i tractament d'alta complexitat en epilèpsia resistent a fàrmacs, no només de Barcelona sinó de tot l’Estat español”, explica el Dr. Jaume Roquer, Cap de Servei de Neurologia de l’Hospital del Mar. “Amb aquest simposi també pretenem donar a conèixer als epileptòlegs que tinguin casos complexos entre mans, les possibilitats de diagnòstics pre-quirúrgics que ofereix la Unitat de l'Hospital del Mar” afirma el Dr. Rocamora, “com per exemple el SPECT-ictal, que consisteix a injectar al pacient una substància quan es produeix una crisi epilèptica i que ajuda a localitzar on es genera l'epilèpsia en el cervell”, segueix Rocamora. També s'usen tècniques com la ressonància magnètica d'alta resolució (emprada també durant l'avaluació de funcions de llenguatge i memòria), el PET cerebral que mesura el metabolisme encefálic amb diversos traçadors i indica on es produeixen les crisis, el test de Wada (anestèsia d'un hemisferi del cervell per fer estudis de lateralitat de llenguatge i memòria) o mètodes més invasius com la implantació d'elèctrodes directament al cervell per registrar crisis epilèptiques i estudiar les funcions cerebrals mitjançant la seva estimulació directa. “Totes aquestes tècniques d'altíssima complexitat es realitzen a la nostra Unitat d'Epilèpsia i, una vegada identificada la regió afectada, es planifica la cirurgia”, concreta Rocamora.

La Unitat d'Epilèpsia de l'Hospital del Mar està dissenyada per constituir-se en referent d'aquesta àrea neurològica en els propers anys

L'equip de la Unitat, dirigit pel Dr. Rodrigo Rocamora del Servei de Neurologia, està format per 3 neuròlegs, 2 neuropediatres, 2 neurocirurgians, 2 neurofisiòlegs, 2 neuroradiòlegs, 2 neuropsicòlegs, 1 físic, 1 enginyer, personal d'infermeria i tècnics. Un equip de vigilància, preparat per actuar sempre que sigui necessari, observa, durant 24 hores, a la sala de control anexa, els pacients ingressats a la Unitat. L'habitació de monitoratge està permanentment vigilada per càmeres d’infrarrojos. D'aquesta forma, es troba, en tot moment, garantit el control i reacció immediata per part del personal expert en avaluar i controlar les crisis dels pacients. Els llits estan adaptats i especialment preparats per a pacients amb crisis convulsives i a fi de què els especialistes puguin atendre'ls en qüestió de segons. El disseny de la Unitat garanteix la màxima atenció a cada pacient ingressat, tant pel que fa al diagnòstic com el seguiment i regulació de la medicació. Es calcula que la Unitat realitzarà prop de 100 monitoratges de pacients epilèptics complexos l'any.

Una malaltia que afecta a 450.000 persones a l’Estat espanyol

L'epilèpsia és un trastorn neurològic que afecta aproximadament a un 1% de la població, al voltant de 450.000 persones a l’Estat espanyol. Es defineix per l'aparició de crisis recurrents, degudes a una activitat neuronal anòmala, que es manifesten amb convulsions, pèrdues de consciència o canvis de comportament o de funcionament del cos. Hi ha diferents tipus d'epilèpsia. Prop del 65% dels pacients epilèptics es pot controlar amb fàrmacs, però el 35% restant són resistents a la medicació. D'ells, aproximadament la meitat es poden tractar amb cirurgia.

No tots els pacients necessiten cirurgia

Els pacients candidats a avaluació per la Unitat d'Epilèpsia són aquells les crisis dels quals no es poden controlar malgrat haver pres múltiples fàrmacs antiepilèptics. Això és important doncs el risc de morbi-mortalitat dels pacients amb crisis no controlades és més de 10 vegades el de la població general. Un diagnòstic realitzat en una Unitat d'Epilèpsia assegura que, en candidats seleccionats, es pot aconseguir fins a més d'un 70% de possibilitats de curació després d'un procediment quirúrgic especialment dissenyat. Avui se sap que com més aviat s'arribi a aquest tractament, més probabilitats hi ha de què el pacient romangui lliure de crisi i es reintegri a la societat. Aquells que no puguin ser operats són candidats a tractaments pal·liatius com l'estimulador vagal o, en el futur, l'estimulació cerebral profunda, que poden disminuir notablement el seu nombre de crisis i millorar la seva qualitat de vida.