8 de setembre de 2010 - Notes de Premsa
L’estudi ha estat publicat aquest més de setembre a la revista Diabetes Care
Investigadors de l’IMIM (Institut de Recerca Hospital del Mar), conjuntament amb endocrinòlegs de l’Hospital del Mar, han determinat que les persones amb diabetis tipus 2 (diabetis d’adults) tenen menys incidents cardiovasculars a llarg termini que els pacients que han patit un primer infart de miocardi. Aquest treball ha tingut en compte el tipus de tractament, el temps que fa que es pateix la diabetis així com la situació del control glucèmic.
La prevalença de la diabetis està assolint proporcions epidèmiques als països desenvolupats. Espanya compta amb més de dos milions de pacients diabètics i la gestió de la malaltia costa més de 2.600 milions d’euros per any. Alguns estudis han suggerit que el risc cardiovascular dels pacients amb diabetis tipus 2 és similar al dels pacients que han patit un primer infart de miocardi. No obstant, fins ara no s’havia tingut en compte factors determinants en aquest pronòstic com són la incidència de la malaltia cardíaca per àmbit geogràfic, el temps d’evolució de la diabetis i el tractament necessari per assolir el control glucèmic adequat.
Les conseqüències econòmiques i clíniques de considerar els pacients diabètics, que representen més del 10% de la població adulta en els països desenvolupats, com a pacients amb un alt risc cardiovascular són molt importants”. Segons Jaume Marrugat, director del Programa de Processos Inflamatoris i Cardiovascular de l’IMIM “Les mesures de prevenció secundària haurien de valorar el balanç benefici-efectivitat dels tractaments establerts, sobretot en regions com la nostra, on la malaltia cardiovascular té una menor mortalitat respecte d’altres països”.
Els investigadors han realitzat un estudi epidemiològic de caire prospectiu amb un seguiment de deu anys de durada. L’estudi s’ha efectuat en una cohort de 4.410 pacients de 30 a 74 anys d’edat, 2.260 afectats de diabetis tipus 2 sense malaltia coronària, provinents de 53 centres d’atenció primària del nostre país participants en l’estudi GEDAPS (Grup d’Estudi de la Diabetis a l’Atenció Primària) i 2.150 pacients més provinents de 10 hospitals participants en l’estudi REGICOR (Registre Gironí del Cor) que van sobreviure a un primer infart de miocardi i que no presentaven diabetis en el moment d’entrar a l’estudi.
En aquestes dues poblacions de malalts els investigadors han comparat la morbi-mortalitat per malaltia coronària i cardiovascular esdevinguda al llarg del temps d’observació. Els resultats han posat de manifest que les persones amb diabetis tenen aproximadament la meitat d’esdeveniments cardiovasculars que els pacients amb història prèvia d’infart de miocardi.
Segons el Dr. Juan Francisco Cano, cap de servei d’Endocrinologia i Nutrició de l’Hospital del Mar i investigador del grup de recerca vascular de l’IMIM “quan més llarga és la durada de la diabetis, més alta és la mortalitat dels pacients. Només fa uns anys, el tractament per insulina s’afegia tard, després de 10 anys o més d’evolució de la malaltia. També té una influència vital en aquesta evolució el bon control crònic de la glucosa”.
Aquest estudi ha trobat, pel que fa a la durada de la malaltia, un major risc de desenvolupar malaltia cardiovascular a partir dels 8 anys d’instauració de la diabetis tot i que hi ha altres autors que situen aquest llindar en els 16 anys, la qual cosa requereix d’estudis de més llarga durada (de 25 anys) per esbrinar aquest punt de manera concloent.
Els autors creuen que, donat que la diabetis tipus 2 està augmentant en els països desenvolupats, és important seguir investigant en aquest àmbit i adaptar les mesures de prevenció primària a les particularitats de cada àmbit geogràfic, per tal de fer més racional, eficaç i sostenible el sistema sanitari.
Parc Salut Mar
Passeig Marítim 25-29 Barcelona 08003
Vegeu la situació a Google Maps
Tel: 93 248 30 00 · Fax: 93 248 32 54
Sol·licitud d'informació
© 2006 - 2024 Hospital del Mar · Avís Legal i Privacitat de dades | Política de Cookies | Accessibilitat