Notícies

15 d'octubre de 2010 - Notes de Premsa

Es sobrediagnostica el càncer de mama?

XIV Jornada sobre el càncer de mama: Patologia preinvasiva

El proper divendres dia 15 d’octubre, a les portes del Dia Internacional del Càncer de Mama del proper 19 d’octubre, l’Hospital del Mar celebra la XIV Jornada sobre el Càncer de Mama. Enguany, la Jornada aprofundirà en un dels temes més polèmics a l’entorn d’aquest tumor tan freqüent: La patologia preinvasiva i el seu abordatge.

Aquesta Jornada, després de catorze edicions, ja s’ha consolidat com una cita dels professionals implicats en el Càncer de Mama. Més de 2.000 professionals d’especialitats, perfils i nivells assistencials diferents, s’han anat trobant al llarg d’aquests anys, per presentar i discutir diferents aspectes en l’àmbit de la prevenció, el diagnòstic, el tractament i l’avaluació del Càncer de Mama.

El cribratge provoca sobrediagnòstic?: un debat obert

Des de l’Hospital del Mar, la preocupació pels reptes que ofereix el càncer de mama i les possibilitats que els avenços en aquesta patologia poden suposar per pacients i professionals, es tradueix en un debat constant sobre el risc-benefici de nous mètodes diagnòstics, programes de detecció precoç i teràpies i marcadors de resposta al tractament. Per aquest motiu, la jornada d’enguany vol aprofundir de manera monogràfica en la patologia preinvasiva I, en especial, en el carcinoma In situ. Aquest subtipus de càncer de mama, d’especials característiques, comporta un debat entre especialistes, ja que es tracta d’un tipus de tumor que, segons algunes investigacions, de vegades pot quedar limitat pel propi organisme, que autorepara les lesions malignes cel·lulars i no deixa evolucionar el tumor. “Això posa damunt de la taula qüestions sobre si no estem causant un perjudici a les dones diagnosticant i tractant aquests tumors. Realment el diagnòstic precoç està sobrediagnosticant tumors de mama que quedarien autolimitats o que mai arribarien a ser invasius? Hem de tractar de la mateixa manera aquestes lesions que els altres tipus de càncer de mama? Hem d’obligar les dones a sotmetre’s innecessàriament a tractaments agressius de quimio i radioterapia? Però, d’altra banda, detectar aquests tumors és una mostra de l’èxit dels programes de cribratge, capaços de detectar el càncer en estadis cada dia més incipients”, explica el Dr. Francesc Macià, un dels coordinadors de la jornada. “Cal tenir, a més, molt present el risc-benefici d’aquests diagnòstics tan precoços, quan no hi ha encara cap signe clínic i encara trigaria molt de temps a aparèixer. A més, és important valorar el patiment psicològic que implica per a les dones el fet de conviure molt més temps amb el diagnòstic de càncer”.

Els epidemiòlegs, com l’especialista italià Dr. Eugenio Paci, defensaran que xifres superiors al 20% de carcinomes in situ, entre els càncers diagnosticats precoçment, són molt elevades i indica sobrediagnòstic. El percentatge de casos diagnosticats en excés podria ser d’entre un 5-10%; és a dir, tumors que no arribarien a produir mai un càncer, bé perquè s’autoreparés la lesió o bé perquè en aquella pacient no arribaria a ser invasiu. Aquesta visió quedarà contraposada amb la visió de la Dra. Mª Dolors Sabadell i el Dr. Tusquets, ginecòloga i oncòlegs de l’Hospital del Mar, respectivament. La visió dels especialistes clínics és clara: “Si es detecta un tumor cal tractar-lo, almenys fins que no tinguem eines d’eficàcia contrastada per identificar quins seran invasius i quins no evolucionaran”, expliquen els especialistes.

Tots els especialistes coincideixen en què la clau és cercar algun element que ens “pronostiqui” quins Carcinomes in situ evolucionaran i quins s’autolimitaran. En aquest sentit, patòlegs i radiòlegs estan investigant marcadors, característiques morfològiques o radiològiques que marquin una diferència entre un carcinoma in situ potencialment tumoral i un reparable.

15 anys de Programa de detecció precoç del càncer de mama: el registre més antic i consolidat

El sòlid programa de detecció precoç, el més antic existent i que enguany registra ja 15 anys d’història, ha permès fer un estudi evolutiu del càncer de mama i obtenir dades concretes sobre tots els tipus i subtipus de tumors detectats gràcies al cribratge poblacional. En aquest cas, en la nostra població de referència, els carcinomes in situ suposen entre un 10-20% del total dels tumors.

La detecció precoç del càncer de mama es basa en la hipòtesi que és més avantatjós actuar en els estadis preclínics d’aquesta malaltia que quan ja està clínicament establerta. Des què el 1995 l’Hospital del Mar va posar en marxa un programa de detecció precoç de càncer de mama, s’han fet més de 210.000 mamografies que han permès la detecció precoç de més de 900 casos de càncer de mama. A Europa existeix un ampli consens tant en relació a la periodicitat com al grup d’edat a intervenir: mamografia cada dos anys i entre els 50 i els 69 anys.

D’ençà que es va iniciar aquest programa de cribratge ningú no en discuteix els beneficis. La prevalença a Catalunya del Càncer de Mama es calcula en més de 50.000 dones. La supervivència d’aquestes pacients està millorant cada dia, amb una reducció de la mortalitat anual d’un 2% i assolint-se una supervivència als 5 anys d’un 85% en la població general i d’un 90%, si el diagnòstic es fa gràcies al cribratge, xifra més elevada que la mitjana europea. “Aquestes xifres de supervivència són realment optimistes, tot i que, malauradament, encara hi ha malaltes que recauen més enllà dels 5 anys. La millora, en les xifres que tenim, es produeix gràcies a l’impacte dels programes de detecció precoç i a les teràpies utilitzades, més ben aplicades i optimitzades cada dia que passa”, ens comenta el Dr. Tusquets, Coordinador de la Unitat Funcional de Patologia Mamària.

Unitat Funcional de Patologia Mamària

L'Hospital del Mar va ser un dels primers centres de Catalunya que va crear una Unitat que abarca des del diagnòstic precoç –amb el programa més consolidat i amb més anys de registre- fins a la reconstrucció mamària després d’una cirurgia per càncer. La Unitat comprèn tots els especialistes implicats en el diagnòstic –radiòlegs, ginecòlegs i patòlegs-, el tractament quirúrgic i oncològic, la rehabilitació, infermeres gestores de casos i una important línia de recerca. Aquesta recerca, pionera en camps com la detecció de marcadors de resposta al tractament, té coma objectiu d’optimitzar els tractaments des de l’inici i evitar tractaments ineficaços amb múltiples efectes secundaris, avançant cada dia més vers els tractaments a la carta que comporten una medicina personalitzada d’alta qualitat tècnica i humana.