Notícies

29 de desembre de 2010 - Notes de Premsa

Un estudi internacional liderat des de l'Hospital del Mar aporta novetats rellevants en el tractament de la síndrome mielodisplàsica

L’estudi ha estat publicat a la revista Leukemia

Un estudi multicèntric internacional liderat per investigadors del grup del Laboratori de Citogenètica del Servei de Patologia de l’Hospital del Mar aporta dades de referència sobre els paràmetres que determinen l’evolució de la síndrome mielodisplàsica (SMD) i han descrit canvis citogenètics al cromosoma 5 (5q-) i que tenen valor pronòstic. Una de les fortaleses d’aquest estudi, publicat recentment a la revista Leukemia, és el tamany de la mostra utilitzada, ja que es tracta de la sèrie més gran de pacients amb aquesta anomalia publicada fins el moment.

Lenalidomida: tractament eficaç i sense efectes indesitjables

Hematòlegs i citogenetistes d’Àustria, Alemanya, Japó, Estats Units i Espanya, tots ells membres del grup Cytogenetics MDS Working Group (MDS Foundation), han participat en l'estudi i anàlisi d'una sèrie de 541 pacients. Les troballes d’aquest grup d’experts podrien suposar un abans i un després pels pacients afectats d’aquesta malaltia ja que no només redefineixen la malaltia, sinó que confirmen els bons resultats d’un tractament del que se n’havia desaconsellat l’ús a causa d’efectes indesitjables que ara s’han desestimat. “Poder disposar d’un tractament que ajudi a normalitzar la vida d’aquests pacients i que en millori la qualitat de vida és una bona notícia”, explica el Dr. Francesc Solé, coordinador de l’estudi i també del grup d’experts Cytogenetics MDS Working Group (MDS Foundation). I afegeix: ”Fa uns anys es va desaconsellar l’ús d’aquest fàrmac a causa de la sospita que produïa una major taxa d’evolució a leucèmia aguda. Des d’aleshores, els pacients afectats de SMD es van quedar orfes de tractament. Amb els resultats d’aquest estudi hem confirmat que els pacients amb SMD i tractats amb Lenalidomida no pateixen més leucèmies que els afectats de SMD sense tractament, ja que aquestes leucèmies formen part de la història natural de l’evolució de la malaltia i alguns pacients en patiran, prenguin o no el fàrmac. Per contra, els pacients amb SMD milloren molt les alteracions sanguínies que pateixen fins al punt de què el 70% d’ells, en dos mesos, no necessiten transfusions continuades”.

Síndromes mielodisplàsiques

Les síndromes mielodisplàsiques (SMD) són un grup de malalties de la sang i la medul·la òssia i presenten un baix número de cèl·lules sanguínies sanes. Si les cèl·lules mare de la medul·la òssia, les responsables de fabricar les cèl·lules de la sang, tenen un defecte i funcionen de manera anòmala, això impossibilita que es converteixin en glòbuls blancs, vermells o plaquetes sans i, amb el temps, es pot desencadenar una leucèmia mieloide aguda (LMA). Les alteracions en aquestes línies de cèl·lules sanguínies es produeixen en pacients que fonamentalment tenen alteracions en el cromosoma 5. Quan les alteracions consisteixen en la manca d’un dels braços d’aquest cromosoma (5q-), es considera que els malalts tenen una pitjor evolució. Es calcula que cada any es diagnostiquen entre 40 i 80 nous casos d'SMD per milió d'habitants i la mitjana d'edat d'aparició és de 70 anys. Les causes que poden provocar aquesta malaltia són diverses: anomalies genètiques, trastorns conseqüència de tractaments previs amb quimioteràpia o radioteràpia, o l'exposició perllongada a pesticides, insecticides o al fum del tabac.