Notícies

8 de febrer de 2006 - Notes de Premsa

L'Hospital del Mar inicia a Catalunya un nou tractament per al Parkinson avançat

Més de 20.000 persones a Espanya tenen un Parkinson avançat i patiran les complicacions típiques del Parkinson. Hi ha 70.000 persones afectades de Parkinson a Espanya, 16.000 d'aquestes estan a Catalunya.

Demà dijous 9 de febrer, la Unitat de malalties neurodegeneratives del Servei de Neurologia de l'Hospital del Mar administrarà, per primer cop a Catalunya, un tractament amb levodopa intraduodenal. Aquest tractament consisteix en administrar, mitjançant una bomba de perfusió contínua, un gel de Levodopa, a través d'una sonda permanent, directament al duodè. Aquest tractament representa una clara esperança per aquells pacients que tenen un Parkinson avançat, que ja no respon satisfactòriament al tractament o bé presenten grans variacions dels símptomes en resposta al tractament. Aquests pacients fins ara, només podien millorar amb la cirurgia del Parkinson i aquesta té encara limitacions. L'objectiu principal d'aquest tractament, de provada eficàcia als països del nord d'Europa, és doncs millorar enormement l'autonomia i la qualitat de vida dels pacients amb Parkinson avançat, controlar les fluctuacions en els símptomes i els moviments involuntaris, quan la medicació habitual per via oral deixa de ser efectiva.

El Parkinson i la seva evolució

 

És una malaltia neurodegenerativa que es caracteritza per una pèrdua progressiva de les neurones dopaminèrgiques i per tant, una disminució progressiva de la dopamina en el sistema nerviós central. Aquesta pèrdua de dopamina es tradueix en rigidesa, tremolor, lentitud en els moviments i manca d'expressivitat, anomalies en la posició, etc. A poc a poc, hi ha un empitjorament dels símptomes i, per tant, de la funció motora, que comporta una incapacitat i la possibilitat de patir múltiples caigudes que poden contribuir a serioses complicacions i, alhora, accelerar l'empitjorament del malalt de Parkinson.

 

El Parkinson no té un tractament curatiu. La malaltia va progressant: es van reduint el nombre de neurones dopaminèrgiques i, per tant, es va perdent la capacitat d'emmagatzemar i alliberar dopamina. Ja des dels anys '60, el tractament més eficaç ha estat la levodopa, que supleix la dopamina endògena o pròpia. En perdre aquestes neurones la capacitat d'emmagatzemar dopamina, el malalt amb Parkinson cada cop necessita dosis més altes i més freqüents de levodopa.

 

El Parkinson i algunes dades

 

Quan parlem de Parkinson, parlem de 16.000 persones afectades a Catalunya (70.000 afectats a Espanya). Els símptomes típics acostumen a començar entre els 50 i 65 anys, afecta a totes les races, a tots dos sexes i a totes les regions del món, per igual. El nombre més gran de casos es troba entre els 70 i 80 anys. Pateix la malaltia, una de cada 100 persones entre els majors de 65 anys. Per tant, la freqüència de la malaltia és de 1.100 casos cada 100.000 habitant entre els majors de 65 anys. D'aquests, el 30% pateixen les complicacions del Parkinson. A mesura que augmenta l'esperança de vida de la població i, per tant, el nombre de persones amb més de 65 anys, augmenten els casos de Parkinson.

 

Doudopa: Una alternativa molt esperançadora per a l'autonomia i la qualitat de vida dels pacients

 

Quan la malaltia de Parkinson avança, la necessitat pràcticament contínua de levodopa, fa que hi hagi grans fluctuacions en els nivells de fàrmac a la sang, que cada cop sigui més difícil ajustar la dosis correcta i que els efectes secundaris del tractament siguin majors. En no controlar els símptomes amb la medicació habitual, es produeix la pèrdua de control dels moviments i cal afegir cada cop més fàrmacs per tal d'intentar ajustar aquest control. Això en moltes ocasions és impossible i el pacient acaba patint alts graus de discapacitat amb la consegüent pèrdua de qualitat de vida i major dependència, una de les queixes d'aquests malalts.

 

L'administració de la levodopa, en dosis molt ajustades, en forma de gel i aplicada directament al duodè permet mantenir uns nivells de levodopa en sang, constants. D'aquesta manera es donen grans possibilitats d'autonomia a aquests pacients, doncs s'eviten els pics de medicació propis de qualsevol absorció oral, les davallades de les dosis plasmàtiques posteriors, els efectes secundaris depenent de les altes dosis administrades i la dependència horària de gran quantitat de fàrmacs. Alhora, el fet que el fàrmac arribi directament al duodè també suposa un gran avantatge, doncs, els malalts amb Parkinson, sovint pateixen greus problemes de mobilitat intestinal i alentiment en el buidament gàstric cap al duodè, on s'absorbeix la levodopa.

 

Doudopa: el tractament i la tècnica

 

El tractament amb levodopa intraduodenal consisteix en administrar un gel composat de levodopa, directament, a través d'una sonda gàstrica permanent, cap al duodè, gràcies a una bomba de perfusió contínua externa. D'aquesta manera, s'aconsegueixen nivells de levodopa continus en el duodè i, per tant, a la sang i, a més a més, s'evita el pas gàstric de la medicació. Per tal de poder utilitzar aquesta via d'administració, al malalt se li ha de practicar una gastrostomia (gastrostomia endoscòpica percutànea). Aquesta tècnica connecta un catèter des del duodè fins a l'exterior, a través de la paret abdominal. El pacient connecta la bomba de medicació al catéter i la desconnecta ell mateix, per anar a dormir. Neteja el catèter amb aigua i li col.loca un tap. Quan es lleva, torna a connectar la bomba al catèter. Aconsegueix d'aquesta manera uns nivells de levodopa continus i constants en sang.

 

Un exemple de treball d'equip

 

Per tal d'aplicar aquest tractament, és necessària la correcta coordinació del Servei de Neurologia des de la seva unitat de Malalties Neurodegeneratives, que s'encarrega de provar el tractament a cada malalt, el Servei de Digestiu que s'encarrega de realitzar la gastrostomia, i l'equip de Radiologia. Un cop es decideix que un pacient pot beneficiar-se d'aquest tractament, es prova primer amb una sonda naso-gastro-duodenal per comprovar que realment el tractament funciona en aquest pacient, se li administra el tractament al duodè però a través del nas, i si li millora la simptomatologia, posteriorment, se li col.loca la sonda permanent gràcies a la gastrostomia. L'equip de Radiologia fa les comprovacions de correcta col.locació de la sonda gràcies a diverses tècniques d'imatge i els equips d'infermeria monitoritzen i controlen els pacients continuadament.